Pintar un passat silenciat

La família Castells és tota una institució al teatre català. Els bessons Josep i Jordi Castells han creat, amb les seves mans, escenografies per alguns dels grans muntatges de les darreres dècades. Comediants, Dagoll Dagom, La Cubana o La Fura dels Baus han vestit l’escenari amb les creacions dels dos germans, pintors i constructors d’escenografies, i d’una segona generació, la de l’escenograf i dissenyador de vestuari Lluc Castells. Tots tres trenquen ara el silenci preservat durant anys a cals Castells pujant a escena l’experiència de l’avi, Pepe Castells i Pubill, durant la guerra civil, a Papers de la guerra, que arriba avui al Rerelteló de Porqueres amb les entrades exhaurides. 

Les vivències del soldat, de només dinou anys, recollides en un dietari del seu dia a dia al front i les cartes que va enviar a casa, reviuen en un espectacle en què els Castells s’alien amb l’actor i dramaturg Pau Vinyals (Ravós del Terri, 1986) per donar forma al sobre vell embolicat amb papers de diari i segellat amb cinta de pintor que durant dècades ha corregut per la casa familiar sense que ningú l’obrís mai. 

Vinyals, que també protagonitza el muntatge i signa la direcció amb Rita Molina Vallicrosa, ja s’havia acostat als tabús familiars amb El gegant del pi, una premiada autoficció centrada en el passat franquista del seu avi. Va ser justament aquest projecte el que va atreure els Castells a l’hora de confiar-li un material que també s’ha convertit en un projecte editorial de la mà de l’estudi de disseny Enserio de Banyoles.  

De la primera idea de convertir en llibre aquelles notes es va passar a una lectura dramatitzada, i d’allà a un muntatge estrenat a l’octubre a la Biblioteca de Catalunya, la seu de La Perla 29, que avui arriba al centre cívic de Porqueres per encetar el cicle Rerelteló, enguany dedicat a la memòria. 

El Rerelteló mira enrere amb Marala, «Papers de la guerra» i «Rojos»

Escenògrafs a escena

El dia a dia al front republicà entre Terol i Castelló, amb moments banals i d’altres més intensos; les sensacions quan hi ha baixes o, ja a Madrid, on arriba ferit i sent la por d’haver de tornar a les trinxeres són alguns dels moments que relatava Pepe Castells al diari. 

«La voluntat des d’un inici ha sigut ser molt respectuosos amb el material i amb el moment en què es troba la família, en el goig de compartir-lo, per això volia que els germans Castells estiguessin a l’escenari. Jo no hi faig l’exercici de ser un personatge, sinó de pensar que tots podríem trobar-nos en aquesta situació i que, en realitat, és una experiència que estaria bé que visqués tot el país, perquè parlar de la guerra civil és parlar d’ara i dels traumes que encara arrosseguem», afirma l’actor i dramaturg.

Vinyals, que ja va viure un procés similar a la pròpia pell amb El gegant del pi, detalla que ha sigut en Lluc, la tercera generació, qui ha destapat el silenci.  «Els nets volen saber perquè senten que hi ha un dolor a casa des de sempre, però tenen un lloc més sa des d’on mirar-lo», explica, tot i que assenyala que un dels objectius del muntatge ha sigut reivindicar també els fills dels qui van viure el conflicte. 

«Hi ha tota una generació que ha viscut en silenci, fugint del dolor però sense deixar de fer coses. No han fet el pas de parlar perquè potser no sabien com fer-ho, però han lluitat a la seva manera: parlant català, generant cultura popular, aixecant de nou una cultura catalana que havia quedat arrasada... tot això també s’ha de reivindicar», apunta l’actor de Ravós, perquè a cada funció un dels dos germans Castells l’acompanya per crear en directe l’escenografia. 

Jordi i Josep Castells s’alternen per pintar a l’escenari els àrids paisatges del Maestrat descrits al dietari, mostrant al públic l’art en què són mestres: «L’amor és un dels motors de Papers de la guerra, juntament amb l’admiració cap als Castells. A mi m’han ensenyat què vol dir mirar el teatre des de l’amor per l’ofici, i això els ho havia ensenyat el seu pare abans». 

Subscriu-te per seguir llegint