Teatre, música i tecnologia per obrir la caixa on viu la ràbia

Llums que s’alteren amb el batec del cor dels espectadors o amb un cridòfon, un aparell que capta els crits de les criatures; una màquina de l’amor que genera sons o rajoles pensades perquè el públic les colpegi amb força i modifiqui els elements escènics són alguns dels ginys que convertiran en protagonistes els espectadors d’Hola, ràbia!, una producció gironina que s’estrena diumenge vinent, 4 de febrer, al Teatre Municipal de Girona. Tota l’energia que envolta la ràbia, la frustració, la necessitat de sortir corrents i el misteri d’on prové són el motor d’una nova proposta interactiva per al públic familiar de l’associació artística La Banda amb la col·laboració del col·lectiu empordanès Playmodes.

La companyia teatral establerta a Sant Martí Vell, amb la directora d’escena Mercè Vila Godoy al capdavant, s’acosta a la ràbia, com ens fa sentir i d’on neix a través del llum, el so i el moviment, gràcies als artefactes creats artesanalment per Playmodes específicament per a l’ocasió i a la música de Dolo Beltrán, intèrpret del muntatge juntament amb Glòria Sirvent.

L’espectacle, adreçat a infants a partir de set anys, està plantejat com una experiència de teatre immersiu per a que els nens juguin i siguin determinants per fer que la història avanci.

En un format reduït, per a un màxim de setanta espectadors instal·lats dalt de l’escenari, Beltrán i Sirvent -«dos actrius i cantants tot terreny», remarca Vila Godoy- condueixen l’espectacle amb un objectiu final: obrir la gran caixa on viu la ràbia.

Per saber què conté la caixa, però també parlar de les emocions i de què les motiva, les dues intèrprets conviden els nens a participar en un muntatge que inclou música, projeccions i manipulació d’objectes, però on juga un paper determinant la tecnologia ideada per Playmodes, el col·lectiu artístic establert a la Pera que és tota una referència internacional en investigació audiovisual.

«Sense la participació dels nens no hi ha espectacle. Ens han d’ajudar a fer servir aparells interactius que faran que tota l’energia que es crea a l’escenari es traslladi als elements escenogràfics, modelant la llum i el so», explica Glòria Sirvent.

So que juga amb el bucle

La música també és clau a Hola, ràbia!. Dolo Beltrán, que signa l’espai sonor, ha treballat des de la idea de bucle, «perquè és el que genera la ràbia, una roda de la qual no pots sortir», per a compondre les cançons de l’espectacle, temes amb aires del pop electrònic marca de la casa. La música d’aquestes cançons, assenyala l’actriu i cantant, són «100% Dolo», però la lletra ha sortit d’aportacions fetes pels mateixos infants.

I és que per aquest espectacle, la companyia gironina ha treballat amb alumnes de primària de l’escola de Bordils, que els han ajudat a posar paraules i imatges a un sentiment difícil de descriure, però que els infants veuen com un volcà, una explosió que ens recorre per dins i per fora o un gran meteorit, per exemple.

A més d’aquesta recerca amb escolars d’entre tercer i sisè de primària, en la fase de creació el projecte ha fet residència a l’Ateneu de Celrà i ara a El Canal, el Centre d’Arts Escèniques de Salt. Després de l’estrena la setmana vinent al Municipal de Girona, equipament còmplice a l’hora de tirar endavant el projecte juntament amb el Teatre de Lloret, Hola, ràbia! es veurà també a Lloret de Mar (3 de març) i més endavant a l’Ateneu de Celrà. 

Hi faran tant funcions per al públic general com escolar, amb un dossier pedagògic per continuar aportant llum als misteris de la ràbia.

Subscriu-te per seguir llegint