«Aquesta vida és tan injusta que en mereixem una altra»

Catedràtica jubilada d’institut i doctora en Filologia Hispànica, la gironina Asun Blanco publica el poemari Las ciudades no son para siempre -l’edició és bilingüe i tots els poemes estan en castellà i en català-, on la humanitat en general i Girona en particular hi són molt presents

Les ciutats també es moren?

La ciutat és el lloc on transcorre la nostra vida, i això sí que desapareix. A la vida, tot té data de caducitat. La ciutat simbolitza la nostra pròpia existència, és a dir els nostres projectes, les nostres il·lusions...

Va escriure Julio Ramón Ribeyro que no hem de tornar mai als llocs on vam ser feliços.

Quan tornes al lloc on vas estar alguna vegada, ja no és el mateix lloc.

Quan tornes al lloc on vas estar alguna vegada, ja no és el mateix lloc

Ens importa, encara, l’altra gent de la ciutat?

Ja no ens importa ningú, ni tan sols a les ciutats petites. Crec que amb la globalització, l’individualisme s’ha arrelat al món. La gent va a la seva i no li importa el que passi als altres. Ja em va bé, a mi m’agrada passar desapercebuda.

La solitud dels poetes? 

M’agrada no importar-li a ningú. Girona s’ha tornat tan cosmopolita que pel carrer ja no trobo a ningú conegut. Potser no em veuen, perquè vaig amb el cap baix, o em veuen i em passen pel costat i no em diuen res.

Amb la globalització, l’individualisme s’ha arrelat al món. La gent va a la seva i no li importa el que passi als altres

Girona és viva o és morta?

Girona és viva, té vida. Ara bé, la part de Girona que m’agrada és la morta, és a dir, la Girona antiga.

Aquesta postal per a turistes?

A mi em continua agradant. Sóc feliç a partir de la Plaça Catalunya. Allò és la meva ciutat, m’hi sento identificada.

Al llibre li dedica força poemes.

En canvi, la resta de Girona em sembla molt lletja. No és una ciutat maca, està mal construïda.

Tret de la part antiga, Girona em sembla molt lletja. No és una ciutat maca, està mal construïda

En un poema parla del que bull al cor. A vostè què li bull? 

Em bull l’home del segle XXI.

Què li passa?

És un home desarrelat, m’agradaria que tornés a les seves arrels. Em refereixo a «home» com a sinònim d’ésser humà, homes i dones. Em bull tot el que li passa, totes les seves angoixes, les seves necessitats, el seu sofriment... Embull tot això i el món en què vivim. Els conflictes de Gaza i Ucraïna, per exemple, els segueixo moltíssim, m’interessa tot el que passa al món

De guerres n’hi ha hagut sempre.

Sí, però no podem renunciar al somni de la pau.

Vostè va ser professora d’institut. Els joves pugen tan malament com indica l’informe PISA?

Molt malament. Jo els aprovava si simplement es portaven bé i feien els deures.

Això és abaixar molt el llistó. 

No tenia altre remei, no podia suspendre el 90% de la classe. Ja em donava per satisfeta. Així garantia que hi hagués ordre a la classe i podia ensenyar als que volien aprendre.

L'hopme del segle XXI és un home desarrelat, m’agradaria que tornés a les seves arrels

Quin llibre no posaria mai de lectura obligatòria a l’institut?

Crec que les persones han de llegir el que vulguin, el que els agradi, i ja està. Com deia Borges, la lectura és un plaer, cadascú ha de llegir el que li produeix plaer, encara que sigui un tebeo. Per exemple, jo no hauria posat com a lectura obligatòria El árbol de la ciencia.

Aquest ja el llegíem a la meva època

Baroja era un gran escriptor, el llibre està molt ben escrit. Però és un llibre molt nihilista, massa destructiu, i jo necessito una mica d’esperança, veig el món massa desesperançat. A vegades llegeixo poesia i em cau el llibre de les mans de tant negatiu. Ja fa anys que passa, però ara és exagerat: tot és molt tòxic, ara es diu així. Ja quasi no llegeixo premsa.

Ja fa anys que passa, però ara és exagerat: tot és molt tòxic, ara es diu així.

Pensi en mi, que tinc fills per alimentar.

(Riu) Ni tan sols escolto les tertúlies de la ràdio, tot és tan angoixant que prefereixo no assabentar-me’n. I hi ha també molta manipulació als mitjans, es fa difícil saber quina és la veritat.

Es viu només una vegada, com diu en un altre poema?

Es viu una vegada, però aquesta vida en mereix una altra. És una vida massa injusta, realment en mereix una altra. Si mires al voltant veus molta gent que pateix, per molts motius. Aquí mateix, no cal anar a països llunyans. Això em remou per dins, mereixem una altra vida.

Subscriu-te per seguir llegint