L’energia que uneix Maó, Banyoles i Hokkaido

Marco Mezquida presenta dissabte a l’Auditori de Girona el projecte Tornado, amb el bateria Ramon Prats i el contrabaixista Masa Kamaguchi

Mezquida, Prats i Kamaguchi, en una imatge promocional.

Mezquida, Prats i Kamaguchi, en una imatge promocional. / DdG

Alba Carmona

Alba Carmona

Músic inquiet de mena, el pianista i compositor menorquí Marco Mezquida (Maó, 1987) torna aquest dissabte a l’Auditori de Girona amb Tornado, un nou projecte concebut amb i per a dos vells amics: el bateria banyolí Ramon Prats i el contrabaixista Masa Kamaguchi.

Després de compartir «molts bolos i aventures» en mil i una formacions, tant en el context jazzístic com el de la música lliure i la improvisació, Ramon Prats i Marco Mezquida han forjat una sòlida relació que van consolidar amb MAP -per les sigles de Mezquida, Prat i el saxofonista Ernesto Aurignac-, un trio ara en «hibernació» i, més endavant, amb una nova formació a tres batejada com a Tornado, amb Masa Kamaguchi, un músic nascut a Hokkaido, al Japó, format musicalment als Estats Units i que viu a cavall entre Nova York i Barcelona.

«Abans de la pandèmia havíem fet algun concert aïllat, ja com a Tornado, però era una cosa embrionària del que ha acabat sent», explica Prats, que assenyala que fa anys que Mezquida tenia al cap reprendre el projecte. No va ser fins al darrer Mercat de Música Viva de Vic, però, que es va presentar oficialment en societat, abans d’emprendre una gira que els està portant per diferents punts de l’Estat i d’Europa.

«En Marco és un músic tan prolífic i amb tants estils diferents, sempre explorant la seva veu des de múltiples vessants, que no ha sigut fins ara que ha pogut agafar forma un projecte que té una energia molt diferent dels altres que ha fet», assenyala el bateria sobre el pianista de moda, amb una trentena de títols com a líder o colíder. 

I és que Mezquida que no para d’encadenar treballs i espectacles en solitari o amb artistes com Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral o Michel Camilo, per exemple.

El disc Tornado planteja una dotzena de peces en què «és difícil destriar què és composició i què improvisació», amb una energia «desbocada i molt viva», explica el músic de Banyoles

«Els concerts són molt lliures, des de fora es fa difícil saber què està pensat i què no, perquè els músics només tenim petites pautes i de seguida es pot capgirar la situació», explica sobre un projecte «dinàmic i carregat de contrastos», en què es pot passar de la fúria del tornado a la dolçor d’una melodia propera a la cançó de bressol.

En aquest context, apunta, els rols dels intèrprets en viu «canvien completament» i «temes que a priori són molt baterístics, acaben generant un contrast molt interessant per fer lluir el contrabaix».

Com a prèvia al concert de dissabte (20.00), una hora abans hi ha previst un diàleg entre Marco Mezquida i el director de l’Auditori de Girona, David Ibáñez.

Nou disc de Duot

En paral·lel als concerts de Tornado, Ramon Prats té a l’agenda una llarga llista de projectes i col·laboracions.  Després d’enregistrar l’estiu passat un àlbum de bateria improvisada del seu projecte més personal, Solot, ara està acabant de preparar el seu nou disc amb Duot, el duo d’improvisació lliure que comparteix amb el saxofonista Albert Cirera. S’inspira en els haikus japonesos i el preveuen enregistrar a mitjans de març a Guissona, a l’estudi del Petit de Cal Eril. 

Subscriu-te per seguir llegint