«Tinc molt mala pega i sé que quan em flipi m’anirà malament»

Irma Farelo i Solé és una beneïda raresa per moltes coses. Una és per portar amb un aplom extraordinari l’èxit d’una carrera electritzant de tan sols un any. Sí, de només un any, però molts cocos han necessitat molt menys de 365 dies per ennuvolar-se. Perquè té poc a veure la vida d’aquesta jove catalana, de tan sols 19 anys i de nom artístic Mushkaa, amb la que tenia un any enrere.

Una mica menys que novella, el 20 de gener del 2023 va actuar a la sala Sidecar, i al cap d’uns mesos va deixar els estudis al Taller de Músics i el complementari treball d’acomodadora en un teatre de Barcelona per llançar-se a desenvolupar la seva carrera artística amb cert vertigen, doncs, encara que ja hi havia aigua a la piscina (un grapat d’exitoses cançons arrelades a la música urbana), des de fora mai saps quanta és suficient per fer el salt sense deixar-te una vèrtebra en la caiguda. «No volia quedar-me sent una nini», reconeix.

Això no ha passat, és clar, potser perquè ha mantingut els peus enfonsats a la sorra de la platja de Vilassar de Mar, on per ara segueix vivint amb la família -la seva, amb pedigrí escènic evident- i compartint temps amb amics que no tenen res a veure amb la música. «És la meva zona de confort, on puc estar jo com Irma, on parlar de coses que no són Mushkaa, ni ser el centre d’atenció. Simplement, parlar. Què tal? Com t’ha anat la uni?».

Com veuen, aquesta entrevista, amb l’excusa de la publicació de la seva sensacional segona mixtape, SexySensible, és un curt viatge en el temps en què el calendari ha anat cremant pàgines a velocitat endimoniada. I al dimoni cal saber enganyar-ho. «He gaudit, però no tant com esperava. Ara ho començo a fer més. Ha anat tot molt ràpid, i això fa que no puguis veure les coses amb perspectiva, les coses bones que t’estan passant, i normalitzes certes coses que no són normals», comenta Mushkaa, que a principis del 2023 va haver de donar forma ràpidament al seu projecte ateses les expectatives i l’interès que va generar a la indústria musical.

Per exemple, va muntar un espectacle amb el qual poder fer una gira estiuenca que se li ha fet una mica llarga tot i haver-la gaudit. Potser per allò d’intentar satisfer més el públic que un mateix. «Hi va haver un punt a la meva gira que vaig sentir que sí, que no volia estar fent concerts, sinó component. Aquí vaig notar que estava fent el que la gent volia i no el que jo volia. A nivell mediàtic, no musical. Però gràcies al disc vaig poder estar molt a l’estudi i compondre”. I aquí va sorgir SexySensible (destacat crèdit al seu productor, Roots, i a les col·laboracions íntimes amb la seva germana bessona Greta, Senyal de respecte, o el seu col·lega Akilon, Turra malvada), un treball, publicat de manera independent, que combina català i castellà i que mostra les dues cares: la revetlla, bullent, juvenil i enganxosa; i la introspectiva, reposada i totalment sorprenent. Cares, per cert, representades per a la portada de l’àlbum per dos cavalls acaramel·lats.

Enmig d’aquest vertiginós any, un altre combinat explosiu. Un dia de juliol va començar a vendre entrades per a un concert a l’Apolo de Barcelona. Tot venut en hora i mitja. Al dia següent, un segon concert a la venda, mateixa marca. «No em vull flipar, tinc molt mala pega i sé que quan em flipi m’anirà malament. Això de l’Apolo per a mi és una pel·li, no ho veig ni real», exposa l’artista de música urbana, que també ha exhaurit les entrades per al concert que oferirà el pròxim dissabte 16 de març a la sala La Mirona de Salt. 

Subscriu-te per seguir llegint