Miquel Fañanàs ficciona l’assassinat real de l’abat de Sant Esteve de Banyoles al segle XVII

A «El crim del monestir», l’escriptor i periodista gironí parteix de l’atac perpetrat per monjos benedictins per construir un «thriller» centrat en l’hermètic ambient del convent, un terreny fèrtil per a les conspiracions

L'escriptor i periodista Miquel Fañanàs.

L'escriptor i periodista Miquel Fañanàs. / MARC MARTI FONT

Alba Carmona

Alba Carmona

La matinada del 24 d’abril de 1622, dos monjos van fer explotar un barril ple de pólvora a les estances abacials del monestir de Sant Esteve de Banyoles. D’aquell atac que va acabar amb la mort del pare abat poca informació ens n’ha arribat, però és un punt de partida excel·lent per a la fabulació. Ho reconeix l’escriptor i periodista gironí Miquel Fañanàs, que amb aquesta base verídica tan novel·lesca que podria ser ficció ha aixecat el seu 26è llibre, El crim del monestir, que arriba aquest dimecres a les llibreries amb Columna.

«És la meva novel·la històrica amb més ficció, perquè del fet en si se’n tenen poquíssimes referències documentals, més enllà d’alguns historiadors com Julián de Chia», assenyala l’autor. 

El gironí va topar amb aquest crim real que va sacsejar la Banyoles del segle XVII gràcies a l’historiador Ramon Alberch i el seu llibre Girona. Històries, curiositats i misteris, i de seguida va tenir clar que podia ser l’espurna per un thriller que furga en l’ecosistema de gelosia, silencis i violència dels monestirs, tan propici a la conspiració.

«Segur que hi havia qui interessadament volia desviar l’atenció cap a fora, perquè era el temps del bandolerisme i una època amb molta fam, però està clar que els autors s’havien de buscar a dins», explica Fañanas, que és col·laborador de Diari de Girona. De fet, de les poques coses que se saben d’aquell episodi històric és que els atacants van ser monjos de la mateixa congregació i que, un cop jutjats, a dos els van condemnar a mort a garrot vil.

«Se sap que l’abat era una persona bastant odiada a la comunitat, però no els motius del crim. És aquí on entra la ficció i l’important, per mi, és que el lector ho sàpiga, però que pensi que podria haver anat així», afirma l’autor de La bruixa de pedra, premi Nèstor Luján de novel·la històrica, o El gran inquisidor.

Tot i que el crim no té una base documental sòlida, explica, la novel·la sí que es fonamenta en documentació de l’època, especialment a l’hora de reproduir amb fidelitat com era el monestir i la vida conventual gràcies a l’ajut de l’arxiver municipal de Banyoles, Josep Grabuleda.

La mirada d’un nen

El crim del monestir arrenca quan en Mateu, un nen de família humil, es veu obligat a entrar com a postulant a Sant Esteve a causa de la precarietat familiar. Des de la innocència dels seus dotze anys, va descobrint un món tancat i inquietant, format per monjos que potser no són el que semblen, i comença a navegar en un entramat d’enveges i conspiracions on tots volen fer-se’l còmplice. Quan una forta explosió a l’interior de les dependències abacials causa la mort del pare abat ho altera tot, s’inicia una investigació que treu a la llum els clarobscurs de la congregació i les brutals relacions entre els seus components.

Miquel Fañanàs, partint d’aquest fet històric, basteix un thriller que, com és habitual en ell, sempre té una picada d’ullet cap a la ciutat de Girona. En aquest cas, buscant una explicació a perquè hi ha tres capitells sota les voltes de la rambla de la Llibertat amb les cares dels tres acusats de matar l’abat: un home cargol, un músic amb un sac de gemecs i un home amb ales de ratpenat.

La novel·la es presenta el 15 de març (19.00) al mateix monestir de Banyoles, en un acte que comptarà amb l’alcalde, Miquel Noguer; la professora Dolors Bramon i l’arxiver Josep Grabuleda. Uns dies més tard, el 21, a Barcelona, i el 23 de març (12.00) a l’Espai Cívil Mercadal de Girona, amb la col·laboració de l’advocat Carles Monguilod.

Subscriu-te per seguir llegint