«M’han fet mal i també n’he fet, així veus els pros i els contres»

Després del seu àlbum debut On and On (U98, 2021), Clara Gispert torna amb el seu trencador segon disc, La Petita Mort, amb títols tan suggerents com L.A.M.E.R.T.E., Tu voz, Caic o Como un grito hacia adentro

Ha pogut arribar bé a Girona, tot i els pagesos a les carreteres?

Sí, i tant. Estan reivindicant els seus drets, es fan sentir. Ells fan el menjar que va a parar a les nostres boques! Se’m posa la pell de gallina quan veig que ho aturen tot. Nosaltres som uns fluixos, al seu costat. Nosaltres ens revolucionem a les xarxes, com a molt. Ells ho fan de debò.

Li noto ànima de pagesa.

He, he. La meva àvia ho era. De Sils.

Nosaltres ens revolucionem a les xarxes, com a molt. Els pagesos ho fan de debò

Anem al disc: tots sabem que significa a França la petita mort... o ho hauríem de saber.

Jo sí que ho sé (riallada). Vol dir el moment just després d’un orgasme, aquell instant quasi d’inconsciència.

Ehem.

A banda, es refereix també a quan pateixes un canvi important a la vida, que alguna cosa ha de morir a dins teu.

Ha sigut el seu cas?

Vaig tenir una crisi personal important. Ha comportat tota una sèrie de canvis, tan personals com a l’hora de relacionar-me amb els altres i fins i tot amb mi mateixa. Ha sigut una petita revolució interior. Potser és la crisi dels trenta. Ja en tinc trenta-tres.

Vaig tenir una crisi personal important. Ha comportat tota una sèrie de canvis, tan personals com a l’hora de relacionar-me amb els altres i fins i tot amb mi mateixa

Que jove. No sembla que hagi de tenir crisis ni conflictes interns.

La processó va per dins (riu).

Millor petita que grossa? Em refereixo a la mort, que consti.

Mmm... doncs no ho sé. Petita, mola, però ja que ens hi posem, que sigui grossa. Però petita està bé, també.

Tu voz. Què ens diu la veu?

Ens pot dir tantes coses boniques i tantes de dolentes alhora... La teva veu interior pot ser la teva pitjor enemiga, et pot dir coses molt dolentes i fer-te molt de mal. 

Que cabrona, la veu interior.

Molt. De tota manera, la cançó és d’esperança, d’escoltar la teva veu i reconèixer-la, d’enamorar-te’n una altra vegada.

Si no et fas molt i molt de mal, les caigudes són positives

Caic. Quantes vegades ha caigut?

He fet moltes aterrissades! De fet, la majoria de vegades m’equivoco i caic. Una vegada i una altra. No rigui, li dic de debò! Ara bé, totes aquestes caigudes fan que m’aixequi més forta. Si no et fas molt i molt de mal, les caigudes són positives. Encara que en el moment diguis «em cago en tot», amb el temps acabes dient «si no hagués caigut, ara no seria aquí».

I en la temptació, hi cau gaire?

Sí. Sóc pecadora (riallada). Sóc molt impulsiva, penso les coses una vegada les he fet. Després penso que no ho hauria d’haver fet. Bé, amb l’edat cada vegada em passa menys.

Deixi de tractar-se de vella, que em fa venir complex de carcamal.

Vull dir que quan en tenia vint, tot m’era igual, sempre endavant. Els anys et donen experiència i veus que has d’anar una mica amb peus de plom. Les coses s’han de reflexionar una mica. Ho estic aprenent a poc a poc.

Solc caure en la temptació, sóc pecadora. Sóc molt impulsiva, penso les coses una vegada les he fet

L.A.M.E.R.T.E. Vull pensar que està dedicada a un gelat. 

He, he, és un títol molt explícit. Però en realitat parla d’un amor que t’ha fet tant de mal, que només et pots refer llepant aquest mal i empassant-te’l. Bé, cadascú que s’agafi el títol com vulgui.

I que cadascú llepi el que vulgui.

Exacte.

Li han fet mal, Clara?

Sí, i també n’he fet. Si has estat a totes dues bandes, veus els pros i els contres.

Quan és que necessita cridar cap endins?

Ho he necessitat tant. M’he passat la vida cridant cap endins. No tenia prou força per cridar-ho tot cap enfora. Ho he tingut tot tan a dins, que quan ara crido enfora, a vegades em passo.

M’he passat la vida cridant cap endins. No tenia prou força per cridar-ho tot cap enfora

A vegades els crits tenen a veure amb la petita mort.

Però això és un cridar guai.

Acabem com hem començat, reclamant drets: fer una cançó que es digui Zorra és una bona forma de reivindicar?

Sens dubte. I això que no sóc gens fan d’Eurovisió, mai m’ha agradat. Però una dona que ja no té vint anys, parlant del que parlen les noies actuals, vol dir que és una lluita de segles. No està de més recordar-ho, sembla que costa i costa. És una altra manera de cridar.

Subscriu-te per seguir llegint