«Els polítics en què crèiem ens van enganyar com als ‘capullos’ que som»

Fins al 17 de març, Macbeth és al Teatre Lliure, dirigit aquest cop per Pau Carrió i amb el veterà actor gironí Pep Cruz en el paper de Duncan, rei d’Escòcia . L’enxampo arribant de la perruqueria...

S’ha tallat el cabell estil segle XI, per assemblar-se més a Duncan?

He, he, sí, li he dit al perruquer: «fes-me un onze, vinga». Tot i que aquesta versió que fem és més contemporània.

Quina història, la de Macbeth: ha fet molt mal, l’ambició?

L’ambició mou el món.

Vostè és ambiciós?

No, no, gens. Ni tan sols envio currículums per aconseguir feina. Ni me n’he anat a Madrid... perquè no és París.

No hauria de caldre maldat per arribar a ser gan, però és el camí més curt

Com es diu a Macbeth, per ser gran, a més d’ambició, cal també maldat?

No hauria de caldre, però és el camí més curt.

Hi ha molts malvats, avui?

Sí, home. Tots els que exploten als altres són malvats, encara que vagin a missa cada diumenge. Ara bé, ells no ho acceptaran mai. En lloc de repartir, la gent vol acumular. I no sé per què, ja que amb els tres àpats i un sostre assegurats, la raça humana ja té les necessitats cobertes. Vivim en el món de l’acaparament. Acaparar és una paraula que sempre m’ha intrigat, amb tantes a. A-ca-pa-rar.

Macbeth ens mostra que la línia entre el bé i el mal és fina.

Només ha de veure el Barça, que fa una remuntada i després en sis minuts li foten tres gols. La línia entre el bé i el mal poden ser sis minuts de partit. 

La línia entre el bé i el mal poden ser sis minuts de partit. Només ha de veure el Barça, que fa una remuntada i després li foten tres gols.

I això que en Shakespeare no sabia res de futbol.

Però el van inventar els anglesos, per això té aquest punt de crueltat.

Creu en les premonicions, encara que no sigui trobant tres bruixes? 

Em remeto al que veig. La societat catalana està en descomposició, igual que el Barça, com si hi hagués un karma. No sé què haurem fet malament, però la moral del país està baixa.

A què ho atribueix?

Els polítics en què crèiem ens van enganyar com a... anava a dir com a xinos, però ara s’ha de vigilar el que es diu, o et tracten de xenòfob. Així va la cosa: has fet una remuntada, estàs il·lusionat, i vénen uns polítics, ens enganyen com als capullos que som, i tothom queda desmoralitzat. Haver-hi pensat abans. Si haguéssim pensat per quin motiu es fan polítics, no hauríem cregut tant en ells.

La societat catalana està en descomposició, igual que el Barça, com si hi hagués un karma. No sé què haurem fet malament, però la moral del país està baixa

El veig molt contundent.

Això és l’edat (riallada). Ja em queda poc temps, home, si no dic les coses ara, quan les diré?

Macbeth també ens ensenya que és perillós fer sempre cas al que ens diu la senyora?

Al que no hem de fer cas és al que ens diuen les bruixes.

De bruixes ja no n’hi ha. I la que convenç a Macbeth que mati el rei és Lady Macbeth.

Els que el convencen són les bruixes, que li diuen que no el matarà ningú nascut de dona. L’home ja ho veu tot a favor seu. Sap qui són les bruixes actuals? Els mitjans de comunicació.

Hem d’aprendre a malfiar-nos, a tenir més criteri, més raonament, i no llançar-nos, al primer crit, a córrer darrere cap bandera"

Ja era estrany que no em toqués el rebre.

Són les bruixes que fan auguris i després no es compleixen mai.

Ben mirat, força periodistes van ajudar els polítics catalans a enganyar la gent, com em deia abans.

Van fer una mica de bruixes, ajudant a crear un sentiment que la cosa estava feta. Jo vaig arribar a creure que em moriria català i prou. I em moriré espanyol, ho tinc claríssim.

Mentre visquem bé, tampoc no importa gaire de quin país som, no?

Això està claríssim, malament si algú no ho té clar. Si vull ser català no és perquè tingui fe en la Moreneta i en el Barça i en la nostra societat. És per viure millor. Ara bé, de la manera que s’ha gestionat aquest país, n’hi ha per tremolar, perquè em penso que aniríem a pitjor. 

Si vull ser català no és perquè tingui fe en la Moreneta i en el Barça i en la nostra societat. És per viure millor. Ara bé, de la manera que s’ha gestionat aquest país, n’hi ha per tremolar, perquè em penso que aniríem a pitjor

Fa pensar, sí.

Sempre dèiem allò de «el dia que siguem governats per nosaltres, això tirarà endavant, no podrà anar malament»... Collons, no! Només hem de mirar el que està passant, tenim més motius per tremolar que per celebrar-ho amb una escudella.

Per tant, Macbeth té raó quan diu que «la vida és un conte explicat per un idiota»?

Una mica sí, però jo n’hi diré una altra, de la reina de les bruixes: «I és ben sabut que pel mortal, l’anar segur és el pitjor mal». Per tant, hem de mirar no anar segurs enlloc, perquè tindrem la clatellada. Hem d’aprendre a malfiar-nos, a tenir més criteri, més raonament. I no llançar-nos, al primer crit, a córrer darrere cap bandera.

L’únic que pot salvar la raça humana és la cultura, perquè és el que ens fa raonar, analitzar. De tot el que sigui passió i instint, que és més del regne animal, ens n’hem de malfiar

Vol dir que el que ens ha passat a Catalunya ens servirà d’experiència?

L’experiència no existeix, home. Quan neix una persona, neix amb cultura zero. L’únic que pot salvar la raça humana és la cultura, perquè és el que ens fa raonar, analitzar. De tot el que sigui passió i instint, que és més del regne animal, ens n’hem de malfiar.

Allò de seguir cegament a líders, millor oblidar-ho?

Ni parlar-ne. Són ells que ens haurien de seguir a nosaltres. Però amb precaució, també, que n’hi va haver un que ho va voler fer després de la manifestació de 2012, i miri com l’hi va anar. Millor que a nosaltres tampoc no ens segueixi ningú.

M’agrada comprovar que el rei Duncan diu les coses clares.

Tampoc no serveix de res.

A mi sí, per a l’entrevista.

El Déu que et va parir...

Subscriu-te per seguir llegint