«L’erupció del volcà de La Palma em va fer canviar i madurar»

Uns anys després donar-se a conèixer penjant a la xarxa versions de temes de Jarabe de Palo, Amaral, Luz Casal o Alejandro Sanz -qui el 2017 va compartir als seus perfils la reinterpretació de Desde cuándo- Valeria Castro (La Palma, 1999) és avui una de les grans revelacions de la música espanyola gràcies a una fresca fusió de pop amb ritmes llatins i sons del folklore de les Illes Canàries. L’artista, nominada l’any passat als Grammy Llatins en la categoria de «Millor Cançó de Cantautor» per La Raiz, actuarà aquest divendres (20 h) a l’Auditori de Girona en el marc de la segona part de la gira de presentació de Con cariño y con cuidado, el seu debut en llarga durada publicat el març de l'any passat.

«Va ser una manera d’aprendre d’altres, per compondre jo mateixa de la manera que em sentís més representada, amb les meves pròpies històries» explica l’artista sobre les versions amb les quals es va iniciar en el món de la música. Més recentment, Valeria Castro ha pogut col·laborar amb alguns dels artistes als quals va versionar, com la banda madrilenya Vetusta Morla, amb la qual canta El amor de Andrea, tema principal de la banda sonora de la pel·lícula homònima de Manuel Martín Cuenca nominat als premis Goya 2024 en la categoria de «Millor Cançó Original».

Al voltant de la presència del folklore canari -que tant es troba en clau sonora com en les lletres- la cantautora explica que «és una manera de no oblidar i agrair tot allò amb el que he crescut». «No soc la més estudiada del folklore canari ni ho pretenc, però sí que és veritat que naturalment em surt aquest fons tradicional. Si això protegeix aquest tresor, jo no me’n puc sentir més que feliç i orgullosa» afegeix.

El volcà de La Palma

Com a artista nascuda a La Palma, Valeria Castro no va ser aliena a l’erupció del volcà el 2021. «És una cosa amb què una canària viu, sap que és una terra volcànica, però mai esperis una erupció com aquella. Viure tan de prop tota aquella tragèdia em va fer canviar i madurar» afirma. 

«La música és per a mi una via d’escapament i escriure aquestes cançons va ser una manera de guarir-me d’un moment tan trist com aquell» assegura la intèrpret, que inclou en el seu primer àlbum, temes que aborden aquella catàstrofe natural, com La Raíz -els primers versos de la qual va escriure veient en directe l’erupció del volcà- o Un hogar, que arrenca amb un enregistrament de la seva àvia explicant com va perdre els seus estris i la seva casa per culpa de la lava. «Vaig considerar que era important deixar empremta d’un testimoni tan important com és el de la meva àvia. Fer-li un forat en aquest disc era una manera palpable de fer-li saber com n’és d’important per a mi, el més gran que tinc» apunta.

La lluita per l’emancipació de la dona és un altre dels temes que Castro aborda en les seves lletres. En el seu primer EP, Chiquita (2021), ja va quedar palès amb talls com Guerrera, una cançó dedicada a la seva mare, a la seva àvia i al mateix temps, a totes les dones que l’inspiren dins el món de la música, com María José Llergo, Queralt Lahoz, Rosalía o la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz. «Són aquelles artistes que fan que sembli una mica més senzill fer-se un forat en aquest món. Em fan creure que si elles ho han aconseguit és que hi ha espai per a nosaltres també. Els dec molt» subratlla la cantautora, que aquest curs ha aparcat «momentàniament» la universitat, on estudia el grau en Biotecnologia. «Està sent una època molt bonica en allò musical i la vull aprofitar al màxim» rebla. 

Un inici de gira singular

Girona és un dels escenaris de la part final d’una gira de presentació que va arrencar el maig de l’any passat a la ciutat turca d’Ankara «per coses de la vida». «Va ser molt bonic que fos allà el començament. Cantar davant un públic nou i que majoritàriament no entenia les lletres, era una manera de comprovar també que l’emoció traspassava les barreres del llenguatge» recorda Castro.

Subscriu-te per seguir llegint