El monestir de Sant Salvador de Breda declarat Bé Cultural d'Interès Nacional
És un dels elements més icònics del municipi i un referent pels valors històrics i arquitectònics al país
ACN
El Govern ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el monestir de Sant Salvador de Breda i l’església nova de l’Assumpció del Pont de Suert (Alta Ribagorça) en la categoria de monuments històrics. Així s’ha anunciat aquest dimarts en els acords de Govern de la Generalitat de Catalunya. L’executiu català afirma que en el cas de l’església és un dels pocs edificis que hi ha a Catalunya de l’arquitectura moderna de finals dels anys 40 a Europa. Per la seva banda, el monestir de Breda és un dels elements més icònics del municipi i un referent pels valors històrics i arquitectònics al país. La construcció va del segle XI al XVI i compta amb diversos estils arquitectònics.
L’església nova de l’Assumpció del Pont de Suert es va construir entre el 1953 i el 1955 i estava vinculada als canvis demogràfics que va viure el municipi amb l’arrribada de la indústria hidroelèctrica. La implantació d’ENHER va captar molta població al Pont de Suert i això va traduir-se en la construcció de nous barris, equipaments i edificis com ara el temple religiós.
L’església és obra de l’enginyer de camins, Eduardo Torroja, on aporta tots els seus coneixements en noves tècniques constructives d’elements de formigó laminats, que eren pioneres en aquella època. Aquest és un dels pocs exemples a Catalunya d’arquitectura moderna amb l’ús d’estructures laminats de rajola en combinació amb formigó armat.
Per la seva banda, el Govern també ha declarat el monestir de Sant Salvador de Breda com a BCIN. Aquesta construcció és un dels elements més icònics del municipi i també s’ha convertit en tot un referent català pels valors històrics i arquitectònics.
De fet, el monestir es va construir entre el segle XI i el XVI. Això fa que es combinin diversos estils arquitectònics que li donen un valor singular al temple religiós. El complex compta amb una església d’origen romànic, el campanar, el claustre, les dependències perimetrals que hi ha al voltant del claustre i el subsòl.
Fins ara, l’exterior del monestir ja era BCIN (es va declarar el 1974), conjuntament amb el nucli de Breda. Ara, el Govern ha decidit protegir-ne també l’interior.
El que sí que queda exclòs de la protecció és el palau abacical, perquè s’ha convertit en habitatges i per això ha perdut el valor patrimonial que tenia en un inici. De tota manera, s’inclou en la protecció del conjunt històric i es garanteix la protecció de les façanes i el pati.
- Així és com has de caminar (segons els nutricionistes) per perdre pes sense esforç
- El PP proposa una “autopista fiscal” perquè Catalunya sigui la comunitat que pagui els impostos més baixos
- Les pluges augmenten la capacitat dels embassaments per sobre del 18%
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Pere Guardiola admet que la UEFA només permetrà 9.000 espectadors a Montilivi per la Champions
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- «Després d’un any amb fàrmacs antiobesitat es torna al mateix pes»
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona