El ritu de pas de Momi Maiga

El músic i compositor Momi Maiga ve d’una família de djelis, una dinastia de músics africans que es remunta, assegura, a més de setanta generacions. S’han anat transmetent un instrument de corda, la kora, una mescla de llaüt i arpa amb un so gairebé místic que, de mica en mica, han anat exportant arreu. El pioner va ser l’oncle, Solo Cissokho, «el primer a dur la kora al món» i qui li va comprar el seu primer instrument amb sis anys, i més endavant, el seu cosí, Seckou Keita, tot un virtuós que, a cavall entre el Senegal i el Regne Unit, ha construït una sòlida trajectòria musical amb tretze àlbums, més de 120 concerts anuals en festivals com Glastonbury, el de Jazz de Montreal o el Tòquio Jazz, i col·laboracions amb formacions de prestigi com la BBC Concert Orchestra de Londres.

Després d’anys de tenir Keita com «un referent de cap a peus» i d’acompanyar-lo en alguns concerts al Senegal com a percussionista, el músic saltenc fa un pas més aquest dissabte a Girona, amb un concert «únic» en què compartirà escenari amb el seu cosí com a duo de kores al Black Music Festival.

«A la família hi ha jerarquies: els grans toquen la kora, els petits la resta d’instruments. Amb en Seckou hem tocat junts moltes vegades a casa, però mai amb dues kores. Posar-me al seu nivell per mi és un honor increïble, és com haver-me fet gran del tot», assegura el músic, que recorda orgullós el primer dia que el seu cosí va sentir el seu projecte.

«Els dos actuàvem en dies diferents al festival Bozar de Brussel·les, però em va dir que no podria assistir al concert. Va ser l’últim a entrar a la sala i no el vaig veure fins al final. Vaig estar molt orgullós quan vaig tenir el seu vistiplau», explica Maiga, que viu a les comarques gironines des de fa anys, primer a la Vall de Bianya i ara a Salt.

Una seixantena de concerts

Des d’aquí ha començat a gestar una carrera musical que es va enlairar l’octubre del 2022 amb el seu àlbum de debut, Nio, que combina jazz ètnic, flamenc i les seves arrels musicals. La fusió de la kora amb instruments clàssics com el violí i el violoncel ha trobat «una resposta sorprenent per part del públic» i va tancar el 2023 amb una seixantena de concerts repartits per Europa. 

«Ha sigut un any impensable, he guanyat moltíssima experiència tocant a Bèlgica, França, Holanda, Catalunya i tot l’Estat», assegura l’intèrpret, que remarca que «tot és fruit de la sort i l’esforç» de tot el seu equip, a més d’haver comptat amb companys de viatge com La Marfà, la Fira Mediterrània i Olot Cultura.

«Molta gent quan em ve a veure no sap què és la kora, però és un instrument tan relaxant, tan dolç, que a tothom li entra bé i estem exhaurint entrades arreu», explica Momi Maiga, que defineix la seva música com la fusió de la música de les seves cultures: «surto del Senegal, arribo aquí i em trobo una altra cultura i miro de trobar un equilibri on encaixi tot, que sigui música per a tothom».

Una part d’aquest repertori, juntament amb cançons tradicionals senegaleses i d’altres de la discografia de Seckou Keita sonaran aquest dissabte a l’Auditori de la Mercè, en un concert que va exhaurir les entrades fa setmanes. Sols a l’escenari, els intèrprets tocaran la kora, però també el djembé, el sabar i la tama, en una col·laboració «molt especial», que Momi Maiga no amaga que li agradaria repetir i enregistrar, però «gairebé irrepetible per les agendes de tots dos».

I és que el calendari que l’espera en els mesos vinents és de bojos. El final del febrer el passarà actuant a Frankfurt, Zúric i Menorca, mentre enllesteix el seu segon disc, que publicarà a l’octubre, i que ha estat gravant aquesta setmana a l’estudi El Local de Vilablareix. I el més important: a l’abril la nissaga creixerà amb l’arribada de la seva primera filla, Kaira, una paraula que significa «pau» i que és també el títol d’una cançó tradicional de kora, tota una premonició del camí a seguir.

Subscriu-te per seguir llegint