Entrevista | Piti Español Guionista

«Penso que a favor d’alguns crims, s’hi ha d’estar»

"Aquest any al Festival de Circ de Girona hi ha un espectacle de triple trapezi, només n’hi ha hagut un als anys 50 i un altre als 80... I al dels 80, jo era un dels trapezistes"

Piti Español recupera els Germans Miranda i les Germanes Quintana.

Piti Español recupera els Germans Miranda i les Germanes Quintana. / Toni Ricart

Albert Soler

Els Germans Miranda i les Germanes Quintana tornen a les llibreries un quart de segle després del primer llibre dels dos grups literaris. L’impulsor d’aquell projecte, Piti Espanyol, amb l’editorial Columna, recuperen part d’aquells equips per a publicar «Assassins» i «Assassines», dos reculls de relats sobre crims

A la menor ocasió canta allò de «yo soy español, español...»?

La veritat és que no, perquè intento pensar molt poc en el meu cognom.

Doncs és un cognom que pot obrir portes... o tancar-ne.

Ni una cosa ni l’altra. Però com que a més em dic Piti, tot plegat és molt estrany. Fa uns anys, quan encara arribaven cartes, a vegades començaven «estimada señorita Piti Español...». Es veu que algú que es diu Piti no podia ser un home, ni tampoc una senyora casada.

Fa uns anys, quan encara arribaven cartes, a vegades començaven «estimada señorita Piti Español...». Es veu que algú que es diu Piti no podia ser un home, ni tampoc una senyora casada

Maten millor els homes o les dones?

No ho sé. Maten més els homes, miri en Putin, Hitler, Stalin, Mao, Franco... I els militars, és clar. També en els delictes comuns, hi ha molts més homes.

Jo preguntava més per la qualitat que per la quantitat.

Ah, d’això no en tinc ni idea. Qualsevol que en digui alguna cosa, com ara que les dones tenen més mala llet o que els homes són més brutals, no ho ha estudiat prou. A mi se’m fa molt difícil de dir.

Però si hagués de contractar un assassí, de quin sexe seria?

Depèn a qui hagués de matar. Per exemple, per matar-lo a vostè, segurament una dona (riu).

Per matar-lo a vostè, segurament contractaria una dona

Ens agraden les històries truculentes?

Crec que molt, des de la crònica negra fins a les històries de zombis. A vegades la truculència és psicològica. És una de les bases de la literatura, fins i tot del gènere humà. Homer és truculent. Shakespeare és un grandíssim truculent. I la Bíblia!

Quin crim li causa més admiració? 

Potser el que no es va assolir, contra Hitler, el de la bomba que li van posar uns militars a sota la taula. Avui seríem diferents, si haguessin tingut èxit. Penso que a favor d’alguns crims, s’hi ha d’estar.

La truculència és una de les bases de la literatura, fins i tot del gènere humà. Homer és truculent. Shakespeare és un grandíssim truculent. I la Bíblia!

Tots portem un assassí a dins?

La majoria hem pensat alguna vegada a qui ens carregaríem o qui ens agradaria que es morís. Ara bé, matar-lo jo, no. Perquè és molt difícil, matar algú i que no t’enxampin.

Abans de dedicar-se al cinema i la TV, va ser acròbata i trapezista: és el nostre Burt Lancaster?

Una mica, sí (riallada).

Què recorda d’aquella època?

Moltes coses. Precisament a Girona comença el Festival de Circ, hi vaig cada any. Aquest any hi ha espectacle de triple trapezi, només n’hi ha hagut un als anys 50 i un altre als 80... I al dels 80, jo era un dels trapezistes.

La majoria hem pensat alguna vegada a qui ens carregaríem o qui ens agradaria que es morís

Demanarà pujar al trapezi? 

A la meva edat? Impossible, és una cosa duríssima, buf. Vaig ser trapezista a Holanda, a França i a Sud-àfrica.

Què recorda de la Sud-àfrica de l’apartheid?

La brutalitat del sistema, la separació brutal entre blancs i negres, que no calia que ho digués la llei: era així i ja està. I alhora, m’ho vaig passar molt bé: viatges en tren, amb els elefants del circ i tot, etc. I jo venia del PSUC, imagini quin canvi.

Ha fet gaires salts mortals, a la vida?

Sí, em va això d’arriscar-me contínuament. No sé si sóc valent o inconscient, potser les dues coses. A la vida m’he arriscat molt. Per exemple, anant al circ a 22 anys. O anant a viure a Nova York sense tenir-hi ni feina ni res. Qui no arrisca no pisca, així s’aconsegueixen coses, però de vegades quedes també desconcertat.

Em va això d’arriscar-me contínuament. No sé si sóc valent o inconscient, potser les dues coses

I no sempre hi ha xarxa a a sota.

Quasi mai n’hi ha.

Subscriu-te per seguir llegint