«En aquesta vida només tenim temps, em fa por no aprofitar-lo»

La gironina Marta Comalat publica el seu primer llibre, «Atrapant la llum», un recull de relats breus. Comalat, professora de secundària, resideix a Fornells de la Selva, on presentarà el llibre divendres vinent a La Sitja, i en vendrà exemplars diumenge a la plaça Catalunya del mateix poble. També es poden adquirir al compte d’Instagram mcomalat 

És possible atrapar la llum?

Metafísicament és possible, perquè tots estem fets de llums i ombres. Aquesta llum la tenim a dins, no la podem atrapar físicament, però sí mentalment, emocionalment. Atrapar la llum consisteix a mantenir una actitud positiva davant de la vida.

Es sol posar fites gairebé impossibles a la vida, per tirar endavant?

No tant fites impossibles com coses que, a la meva escala, em vénen de gust de fer o de descobrir. Em poso fites individuals, que em fa il·lusió complir, i això em porta cap a la llum que dèiem. L’hem de perseguir sense parar. El que ens fa feliços és connectar amb nosaltres mateixos per fer realitat allò que ens aporta alguna cosa. Fes el que t’agrada, no et deixis portar pel que et diguin els altres. Cal mirar-nos a dins per saber el que realment volem.

Aquesta llum la tenim a dins, no la podem atrapar físicament, però sí mentalment, emocionalment

Parla molt de llum, però els seus personatges tenen una vida més aviat tenebrosa. La seva vida és així?

La vida ofereix les dues cares de la mateixa moneda. Els camins de cadascú són diferents, tots tenen les seves dificultats, i no les coneixem, perquè les aparences enganyen. Tots tenim clarobscurs, cada vida passa per moments foscos i lluminosos. És el que ens fa canviar la perspectiva de les coses i el que, al final, ens fa entendre que el fracàs no és més que una eina d’aprenentatge o de millora.

No li fa por el fracàs?

No. Abans me’n feia, el fracàs m’angoixava. En canvi, ara penso que el fracàs no existeix.

Dona, no serà tant.

He canviat el concepte de fracàs. Si de cas, és un punt des del qual puc veure les coses d’una altra manera. Així en puc canviar l’enfocament i veure el costat positiu del fracàs. Reconec que no és fàcil, hi ha situacions complicades a la vida, i gestionar les emocions quan has patit un trencament interior pot requerir un temps. No tothom se’l pot permetre.

Abans el fracàs m’angoixava, en canvi, ara penso que no existeix

Sembla que estiguem obligats a ser feliços?

Sembla que hàgim de ser feliços a tota hora quan, en realitat, la felicitat pot ser relativa, no pas permanent.

Què li fa por, Marta?

Em fa por no poder aprofitar el temps que tinc. Perquè en aquesta vida, només tenim temps.

Tenim temps d’aprendre alguna cosa? 

Si alguna cosa m’ha ensenyat la vida és a estar agraïda pel que m’ha donat. Em sento molt afortunada de gaudir de totes les petites coses que tinc. Realment, des que em llevo al matí, gaudeixo de cada moment de la meva vida. Sóc més conscient que mai que la vida és aquí i ara. Sense la pressió d’haver de projectar o pensar en el que passarà en el futur, o fins i tot de l’angoixa del que em va ocórrer en el passat. El sol fet d’estar enfocada en el moment de l’aquí i de l’ara, em fa sensació de benestar. És com dir «gràcies per donar-me un dia més».

Es diria que ha viscut un punt d’inflexió a partir del qual s’agafa la vida d’una altra manera.

Hi ha hagut alguns detonants que m’han ajudat a veure les coses de manera diferent. No sóc tan rígida, no sóc tan autoexigent en el sentit de voler controlar el que em pugui succeir a mi o al meu voltant. Això provoca sensació d’angoixa i d’inseguretat.

Com va superar aquesta sensació?

Arran de situacions concretes, vaig veure que és millor deixar que les coses flueixin. A la vida no es pot controlar tot, t’has de centrar i focalitzar els esforços, per trobar un punt d’equilibri. És com un missatge interior que ajuda a créixer.

El sol fet d’estar enfocada en el moment de l’aquí i de l’ara, em fa sensació de benestar. És com dir «gràcies per donar-me un dia més»

Donem massa importància a coses i fets que no en tenen?

És així. Quan estàs millor és quan et pots desprendre dels béns materials. És millor quan abans puguis dir «no necessito més», significa que ja no estàs encadenat a unes necessitats i has arribat al punt de llibertat ideal.

Subscriu-te per seguir llegint