Dos treballs de «Diari de Girona», finalistes dels Premis Carles Rahola de Periodisme Local

L'equip d'Esports aspira al guardó de premsa per la sèrie «Que se n'ha fet de...?» i David Aparicio al de fotografia per «Maydayterrani»

«Maydayterrani», la imatge finalista de David Aparicio.

«Maydayterrani», la imatge finalista de David Aparicio. / David Aparicio

Alba Carmona

Alba Carmona

Dos treballs de Diari de Girona són finalistes als quinzens Premis Carles Rahola de Comunicació Local. L'equip d'Esports aspira al premi al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa per la sèrie de perfils d'ex esportistes Què se n'ha fet de...? i el fotògraf David Aparicio a l'apartat de fotografia per la imatge Maydayterrani. El nom dels guanyadors dels guardons, impulsats conjuntament pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona, es farà públic dijous 29 de febrer, en un acte a l'Auditori de Girona.

En la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa, el jurat ha seleccionat quatre treballs finalistes. A més de Què se n'ha fet de...?, una sèrie que dona veu a persones que han fet història en el món de l'esport, però que han estat oblidades presentat per Jordi Roura, Tatiana Pérez, Jordi Bofill, Marc BruguésGuillem CampsTony di Marino, Jofre Amargant i Pol Estrada, opten al reconeixement un treball d'El Punt Avui i dos de La Mira. Tura Soler és finalista per la sèrie de cròniques L'assassinat d'Isabel Ordóñez, 40 anys impune, publicada a El Punt Avui; Clara Pedrosa Hernàndez, per El llegat d'una casa de frontera, publicat a La Mira, mateixa publicació on David de Montserrat ha publicat Del Girona em desconsola al Girona m'enamora en 39 colors.

Pel que fa a la millor fotografia de premsa, a més de David Aparicio, candidat per una imatge que, pel jurat és, "un molt bon testimoni del drama humà que es viu al Mediterrani", la selecció final inclou Dolors Gibert per Sequera; Jordi Ribot per El petó. Barraques de Girona i Toni Vilches per Eduard Sitjas. Lutier, publicada a la Revista de Girona.

Aspiren al reconeixement al millor projecte de comunicació periodística Almudena Montaño per Els pòdcasts de les administracions públiques de les comarques de Girona. Noves fórmules de comunicació institucional i Àngel Madrià Roura i Josep Playà per Els últims secrets de Dalí.

En la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio, premi Miquel Diumé, el jurat ha elegit com a finalistes Adrià Pujol, Martí Saguer, Miquel Curanta i Toni Sellas, per Ui, si aixequés el cap, de Ràdio Capital de l'Empordà; Anna Prat, David Planella, Laia Bosch, Laia Terricabras i Laura Comamala, per Univers Integra, un pòdcast de La Comarca d'Olot; Emma Granyer, Clara Julià i Clara Vicenç per Faldilles alineades, de Girona FM; i Josep Plazas i Josep Guardiola, per I aquesta veu?, un programa que s'emet a diverses emissores locals.

En la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en televisió, el jurat dels premis Rahola ha escollit tres finalistes David Vega i Josep Anaya, per Construcció d'un cinema, emès a Televisió de Girona; Jordi Altesa i Ruth Espuny, per Quan les bombes callen, emès per Televisió del Ripollès i Pedro Toro, per Les bruixes del futbol, emès dins el canal Esport3.

En la categoria de millor informació digital, el jurat ha seleccionat dos finalistes: Dolors Gordils i Jaume Ginestà, de Síntesi, per Blanes, vides arran de mar, i Teresa Turiera Puigbò i Neus Aldeguer, per Els fets del Còrrec del Gavatx. Un episodi de la Guerra Civil a la Cerdanya, del bloc de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

En la categoria de millor iniciativa de comunicació institucional, el jurat ha escollit tres finalistes Glam Cooperativa de Comunicació i Disseny, per Som de Salt; Maite Oliva per Llers, el poble que va esclatar en mil bocins i Tino Soriano, per De Banyoles.

Beca Carles Rahola

Pel que fa a la beca dels Premis Carles Rahola, convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona, els finalistes són Els pòdcasts de les administracions públiques a les comarques de Girona. Noves fórmules de comunicació institucional, d’Almudena Montaño; L’orgull més tossut. 100 entrevistes sobre l’impacte mediàtic, econòmic i social dels clubs esportius d’elit de Girona, de Carlus Gay i La fi de la memòria escrita. De la mort del paper al TikTok. La premsa de l’Alt Empordà (1880-2019). Catàleg de periòdics, editors, redactors i impressors, d’Anna Teixidor Colomer; i La ràdio a les comarques de Girona. De 1975 al 2000, de Mateu Ciurana.