L’artista Jim McKenzie dona un dels seus Potato Face al Museu del Joguet

Que la descoberta atzarosa d’un dibuix en el llibre de visites d’un museu acabi amb la donació d’una joguina d’autor, la trenta-set d’una sèrie limitada a dos-cents exemplars, i exposada dins l’àmbit Plàstic Culture amb altres peces del fons, no passa cada dia. Això és, però, el que ha succeït al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, amb el Potato Face de l’original artista nord-americà Jim McKenzie, una insòlita creació, feta amb resina i amb setze parts intercanviables, inspirada en el conegut Mr. Potato, de George Lemer, comercialitzada des dels anys 50. Aquest Potato Face, a més, s’acompanya d’un curtmetratge amb visibles tocs surrealistes i influència del món de Tim Burton, que ha estat animat, dirigit, produït i protagonitzat pel mateix McKenzie i on no ha faltat un convidat de luxe, l’actor Deep Roy. 

Aquesta història arrenca amb la visita de Jim McKenzie i la seva dona Melissa a Figueres, el setembre passat, una parada obligada dins el seu viatge de noces, atrets per l’univers de Salvador Dalí. «Quina època inspiradora va ser. Conèixer l’obra de Dalí en persona i la fortalesa que va crear per a tot això, va ser realment un espectacle», explica McKenzie. La parella també va visitar la casa-museu Gala-Dalí al castell de Púbol, a la Pera, i Jim McKenzie confessa que va amagar «algunes de les meves obres d’art originals per allà i per Barcelona». Aquesta era la primera visita que feien a Espanya, però reconeix, sense cap mena de dubte, que «la meva part preferida va ser Figueres». 

McKenzie viu a Burbank, Califòrnia. Increïble artista, animador i director, ha treballat per marques tan conegudes com Prada, National Geographic, Class Royal o Capital One. A banda de la seva faceta com a creador, també és professor a l’Aardman Nathan Love, un prestigiós estudi de personatges d’animació a Nova York. McKenzie admet estar «molt influït pel surrealisme» i inspirar-se «en els somnis. Dalí també és una gran inspiració per a mi. El meu treball està més basat en els personatges, però sempre estic mirant el treball de Dalí i també com el va presentar. La seva personalitat amplificada va jugar un paper important en el seu èxit, molt per sobre. Si estigués viu avui, estic segur que tindria un compte de TikTok molt reeixit».

Passejant per Figueres, van topar-se «per pura casualitat» amb el Museu del Joguet de Catalunya. «Em vaig quedar meravellat. Hi havia joguines que tinc, joguines de fa anys, joguines de segles enrere. Tot el lloc era molt fascinant i inspirador», rememora. 

A la botiga, va adquirir els llibres Jocs & Joguets i Els primers vint anys de Salvador Dalí, «la meva compra preferida durant el nostre viatge». Allà mateix el van obsequiar amb tot de catàlegs de joguines i, a la sortida, en veure el llibre de visites, va decidir fer «un esbós ràpid relacionat amb el meu Potato Face». Pensava, admet, «que ningú se n’adonaria». Pocs mesos després, quan va rebre el missatge de la tècnica del museu, Mavi Carberol, interessant-se per ell, no va dubtar a fer la donació. McKenzie, que ha pogut veure en fotografies el seu Potato Face entre altres joguines del fons i que ha rebut una escultura d’un gos per part del museu en agraïment, no amaga l’emoció i, diu, esperar «tornar algun dia a Figueres per veure-ho en persona».

Potato Face, explica l’artista, «és un homenatge a les joguines clàssiques, però també una mena d’autoretrat que es deriva de jugar amb el meu fill Xavier i les seves joguines durant tot el dia». Va començar a esculpir-lo quan l’infant va fer dos anys i el va acabar quasi tres anys més tard. «Durant aquest temps jugàvem al terra de l’habitació i jo assumia diversos personatges i jugàvem en escenaris simulats». Així Potato Face inclou referències a totes aquestes coses: el llaç de Pinotxo, el bigoti de Mario, les bromes de caca a l’esquena, entre altres. També hi ha picades d’ull a escultures seves més antigues. «L’única cosa una mica humana del Potato Face és l’ull esquerre, mirant a la distància per contenir una llàgrima». Aquest detall «fa saber als espectadors que hi ha una emoció humana real sota la superfície, que simbolitza les dures realitats del món real que un nen encara no ha de conèixer. De moment, encara podem jugar a fingir». Potato Face és també un homenatge a la joguina creada per George Lemer. «De petit m’encantava Mr. Potato Head o qualsevol joguina que fos intercanviable o personalitzable. Dona poder creatiu al propietari de la joguina». McKenzie admet, però, que «la meva joguina personalitzable preferida era l’ós Doodle».

McKenzie també ha creat un curtmetratge entorn Potato Face. Així va imaginar una empresa de joguines falses anomenada Roy’s Toys per a la qual treballava el personatge que representa ell mateix, el del creador de joguines. Cal destacar la participació de l’actor Deep Roy interpretant el paper del cap de la fàbrica. Roy és molt conegut per les seves col·laboracions amb Tim Burton i per aparèixer en «pel·lícules capritxoses i increïbles» fent de l’Oompa Loompa a Charlie and The Chocolate Factory de Burton o actuant a El planeta dels simis o Big Fish. 

L’artista detalla que no va començar a introduir les joguines en la seva feina fins que no va néixer el seu fill: «La innocència i la imaginació sempre han estat arrelats en el meu art. Quan penso en joguines, penso en la infància, la creativitat, la llibertat. Una petita part de les nostres vides quan no teníem res a fer més que jugar. Com a adult, sento que gravitem cap a les joguines per recuperar una mica d’aquell temps. Ara veig el meu fill jugar amb joguines amb les quals jo jugava a la seva edat i això encén moltes d’aquestes emocions. Crec que poder equilibrar el teu adult interior amb el teu fill interior és la recepta perfecta per a qualsevol persona creativa».

Subscriu-te per seguir llegint