«La tristesa és atractiva quan ets jovenet, fins que descobreixes la de debò»

Troba atractiva la tristesa, com diu a «El primer passeig»?

He, he, la tristesa és atractiva quan ets jovenet, perquè és més un joc que una tristesa real. Com que tens ganes de descobrir la vida, la tristesa et pot semblar atractiva, «ai, que guai, que trist que estic». Fins que més endavant descobreixes la tristesa de debò, veus que no és gens atractiva.

Què ensenya el primer amor?

Ensenya a descobrir la vida, a descobrir les coses que t’agraden i també les que no t’agraden.

Però ara deu dur les butxaques més plenes.

I tant.

Porto les butxaques plenes de pedres que a poc a poc es van convertint en plomes

De què? 

Porto les butxaques plenes de pedres que a poc a poc es van convertint en plomes.

El veig molt poètic, per ser dilluns al matí.

Sí, oi? És culpa seva, que em porta cap aquests llocs (riu).

La TV ajuda o perjudica?

A mi m’ha ajudat molt. Quan vaig començar no tenia clar si m’hi sentiria gust, em feia una mica de basarda. Però de seguida m’hi vaig sentir bé, l’Andreu [Buenafuente] ha sigut sempre molt generós amb mi. M’ha anat molt bé, ha sigut crucial estar a la TV. No només sóc el paio de la tele, sóc moltes coses, però Late Motiv ha sigut un altaveu molt important.

És un director dur, en Buenafuente?

És molt bon cap. El primer dia ens va agafar a tots i va dir «aquí no hi haurà crits». Jo no sabia que a la TV sol haver-n’hi, era el primer cop que hi treballava. L’Andreu va deixar clar que les coses es dirien de manera educada. I ell és així, un tio que mana i que sap el que vol, que si una cosa no li agrada, ho diu, però sempre de manera agradable.

En Buenafuente és un tio que mana i que sap el que vol, que si una cosa no li agrada, ho diu, però sempre de manera agradable

Vostè es qualifica de cantant de pub. 

Jo vaig començar cantant en pubs i n’estic molt orgullós, ho porto com a bandera. Són llocs imprescindibles perquè la música i els músics d’un país puguin evolucionar. Són molt importants. Un cantant de pubs és un tipus que arriba a un local on ningú l’està esperant.

Un tipus que ve a emprenyar als que estan allà tan tranquils fent la cervesa.

Exactament. El local pot estar ple, però la gent no t’ha vingut a veure a tu. És una situació complicada, te’ls has de posar a la butxaca amb la teva guitarra. Has de llegir el que està passant a la sala, i sense deixar de ser tu, conduir la nit. Per mi ha sigut un bagatge molt important, si no hagués sigut cantant de pub, no hauria fet tele ni teatre ni ràdio ni res. Els pubs han sigut la meva universitat.

Li agrada que l’escoltin mentre beuen cervesa?

Sí, m’agrada que hi hagi ambientillo. En un pub, el silenci sepulcral em posa una mica nerviós.

Un cantant de pubs és un tipus que arriba a un local on ningú l’està esperant i s'ha de posar el públic a la butxaca amb la seva guitarra

Ha fet moltes col·laboracions, però amb quin artista, viu o mort, li agradaria fer un duet?

N’hi diré dos. Amb Paul McCartney, sens dubte. I amb Stevie Nicks, una de les cantants de Fleetwood Mac. És una dona amb una veu fascinant.

És curiós això dels Beatles. Els passa com a Carlos Gardel, que diuen que cada vegada canta millor. 

Que bonic, això de Gardel. El cas dels Beatles és molt fort, jo no pararia de parlar-ne. A vegades hi ha grups que en determinada època et semblen carrinclons, i passen els anys, i de cop i volta hi ha un dia que hi connectes.