La Planeta s’acosta als ingressos psiquiàtrics des del Verbatim

Primer van trencar el tabú del suïcidi, més endavant el dels abusos sexuals a menors i ara pugen a escena l’experiència dels ingressos psiquiàtrics. Després de No m’oblideu mai i Serà el nostre secret, La Planeta i els actors Marta Montiel i Elies Barberà tornen a fer front comú per acostar-se a la salut mental des del teatre documental amb A la deriva, la nova producció del cicle Verbatim de la sala gironina. El muntatge, que s’estrena divendres i es veurà també dissabte i diumenge, posa el focus en les hospitalitzacions psiquiàtriques a partir del testimoni real de persones que n’han viscut i dels seus familiars. 

Si en les produccions anteriors van col·laborar amb Llàtzer Garcia i Daniela Feixas, Montiel i Barberà s’han aliat ara amb Lara Díez Quintanilla, actriu, directora i dramaturga, que a més és psicòloga. 

A les produccions de teatre Verbatim tan important és el que passa a l’escenari com el camí per arribar-hi. En aquest cas, una intensa recerca a partir d’entrevistes a pacients i a familiars de persones que han viscut ingressos psiquiàtrics al llarg de les últimes dècades a Girona, però també a Lleida, Barcelona, Terrassa i Menorca. Montiel, Barberà i Diez Quintanilla han conversat amb gent amb diferents procedències, edats i diagnòstics per recollir una desena de testimonis a qui donen veu els dos intèrprets sense afegir-hi ni un bri de ficció. 

«Són testimonis anònims molt generosos i totalment desinteressats sobre què ha comportat per ells aquesta experiència radical, amb converses sense premisses prèvies, només governades per l’associació lliure d’idees i la tensió flotant en l’ambient», explica Lara Díez Quintanilla, que s’ha encarregat de donar-los la forma teatral sent totalment fidel a les seves paraules.

A la deriva reflecteix com ha anat canviant el concepte d’ingrés psiquiàtric, com han evolucionat els tractaments i com n’és de diferent aquesta experiència per a cada persona que la viu. Presentats com a eixos temàtics, s’hi aborden qüestions com els deliris, la prèvia a l’ingrés, quines pràctiques s’hi duen a terme, l’estigma que comporta i també com afecta el gènere del pacient a la percepció que en tenim.

En un espai molt minimalista en què cada testimoni té assignada una cadira i un element distintiu, com ara un xal o unes ulleres, Elies Barberà i Marta Montiel són el canal per presentar a l’espectador un ventall de personatges que va d’una persona que va viure un ingrés psiquiàtric a finals dels 70 al cas d’una mare i una filla menor d’edat ingressada per trastorn de la conducta alimentària.

També té una presència destacada a l’escenari un gran televisor que funciona com un personatge més, assenyala Díez Quintanilla, «perquè molts testimonis expliquen que en el deliri previ a l’ingrés la televisió o la ràdio els parlen directament».

Cada funció anirà acompanyada d’un col·loqui posterior amb la companyia i un especialista. El dia de l’estrena serà Jaume Descarrega, del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint