L’òpera prima sortida de l’ERAM que va guanyar a Canes i es va estrenar Shanghai

La blanenca Núria Clavero i Aitor Palacios competeixen avui al festival de Màlaga amb «La caravana», un documental que segueix els desplaçaments massius de migrants cap als Estats Units

La Yuri, protagonista del film, en un moment del documental.

La Yuri, protagonista del film, en un moment del documental. / Cabal Films

Alba Carmona

Alba Carmona

Van gestar un documental a Mèxic, seguint les caravanes de migrants hondurenys cap als Estats Units, i des de llavors, no ha parat de fer camí: del festival de Canes, on es van endur un dels premis del mercat televisiu, a l’estrena mundial a Shanghai, i més endavant, Nova York i l’Havana. La ruta de La caravana, l’òpera prima de la blanenca Núria Clavero i Aitor Palacios, dos documentalistes sorgits de l’ERAM, no s’atura i avui es projectarà a Màlaga, dins la secció oficial de llargmetratges documentals. En un any de presència rècord per al cinema català al certamen, amb una cinquantena de títols, entre llargmetratges, curts, animació, ficció i documentals, és una de les produccions gironines seleccionades pel festival, juntament amb Segundo premio, la pel·lícula sobre Los Planetas codirigida per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, que competirà a la secció oficial, i el curtmetratge L’últim jazz, codirigit per Helena Oller Biurrun i Berta Subirats Viñals.

Clavero i Palacios es van formar a l’escola universitària de Salt, i d’allà van emprendre un viatge d’estudis per especialitzar-se en el documental a Mèxic, on es van topar amb la caravana, que és com es coneixen desplaçaments massius amb milers de migrants que van de Centreamèrica als Estats Units. I d’aquí a dedicar-li el seu primer llarg, que recull la història de la Yuri, embarassada de vuit mesos, i la seva família, que fugien de la violència d’Hondures recorrent amb 7.000 persones més els 5.000 quilòmetres que la separen dels Estats Units.

La caravana funciona amb crides fetes pels mateixos migrants a través de les xarxes socials, per desplaçar-se conjuntament cap al nord, esquivant els perills de fer-ho de forma individual i els coyotes, els traficants de persones. Ho fan de forma autoorganitzada, ja sigui en cotxe, autobús, fent autoestop o fins i tot caminant, avançant d’una forma molt lenta, però que permet moure famílies senceres o gent gran, que d’una altra manera no podia fer-ho.

Atrets pel que havien vist als mitjans de comunicació, Clavero i Palacios es van acostar a la caravana i, per atzar, van conèixer la Yuri. «No va ser gens planificat, però en conèixer-la ens vam animar a destinar els pocs recursos que teníem a seguir-la», explica Clavero sobre la protagonista de la seva història, una jove embarassada que s’havia venut tot el que tenia al seu país per donar a llum als Estats Units. Viatjava acompanyada per la seva parella, Mike, i el seu fill de dos anys, Santi, i havia fet part del trajecte pel sud de Mèxic a peu.

«Li vam plantejar fer una pel·lícula sobre la caravana i estava entusiasmada, per ella era un fet històric. Com que hi havia molt poca diferència d’edat, perquè ella tenia 19 anys i jo 21, la relació va ser molt fàcil», detalla la blanenca.

Amb un equip de treball creat en temps rècord, van seguir la Yuri des de Ciutat de Mèxic fins a la frontera en un primer rodatge que es va allargar un mes i mig. Les ganes d’explicar què havia dut la seva protagonista a fer un viatge tan desesperat i mostrar com se sentia la família que deixava enrere els va portar a una segona filmació a Hondures i més endavant, una tercera.

«Sempre hi ha la por de caure en la sensibleria i la victimització, de fer porno amb la misèria, per això volíem mostrar-los com persones que, tot i la situació, són conscients del que fan i que saben que arribar als Estats Units serà molt difícil», apunta la codirectora de La caravana, que juntament amb Palacios està treballant ara en un reportatge sobre joves migrant extutelats.

Un dels fotogrames de la pel·lícula.

Un dels fotogrames de la pel·lícula. / Cabal Films

La part més difícil de tirar endavant el projecte, que és una coproducció de Cabal Films i Trueday Film, va ser el finançament. Es va finançar amb els estalvis que tenien per viure tot un any a l’estranger; la campanya de micromecenatge que més diners ha recaptat per fer un documental a Mèxic i la inversió que van poder sumar gràcies a diversos certàmens documentals.

Amb el film gairebé acabat, van presentar-se a una convocatòria a Canes que els va permetre mostrar deu minuts al festival, un gran aparador per accedir a les plataformes i les televisions internacionals. Tot i competir amb projectes de grans mayors, la cinta es va endur el premi Buyers Coup de Coeur al mercat televisiu de Canes, MIPTV.

L’estrena mundial va ser al Festival de Cinema Internacional de Shangai, davant d’un públic «eufòric i molt entregat» i, abans d’arribar avui a la secció competitiva de documental de Màlaga, també s’ha vist al festival Doc NYC i al de Cine de la Havana. 

Subscriu-te per seguir llegint