'Robot dreams', el commovedor còmic que va captivar al cineasta Pablo Berger i l'ha portat als Oscar

Una amiga li va dir a Sara Varon (Chicago, 1971) que només sabia escriure històries felices, així que quan va pensar en ‘Robot dreams’, el seu primer còmic, ja tenia "la intenció que tingués un final poc feliç", admetia fa uns anys en la premsa estatunidenca aquesta il·lustradora i autora de llibres infantils. Aquella commovedora i aplaudida història per a totes les edats, protagonitzada per un gos que compra un robot per catàleg i amb el qual inicia una amistat, la va publicar el 2007 al seu país, encara que no va arribar a Espanya fins a 2022, de la mà de Norma Editorial, en el seu segell infantil Astronave. Ara s'ha colat en la carrera cap als Oscar, on opta a Millor pel·lícula d'animació, gràcies a l'adaptació dirigida pel cineasta bilbaí Pablo Berger (‘Blancaneu’, ‘Torrremolinos 73’) i produïda per la gironina Sandra Tapia.

El còmic, que en el seu moment fins i tot va recomanar la influent Oprah Winfrey, parla de la pèrdua i com superar-la, de l'amistat, del perdó i la reconciliació. Encara que no li falten notes d'humor, en el seu moment, alguns pares trobaven massa trist per als seus fills que el gos i el robot perdessin el contacte després que anessin plegats a la platja i l'aigua de mar jugués una mala passada a les peces de metall amb les quals està fabricat l'androide. Quan el va començar, Varon sabia que "els personatges no tornarien a estar junts, encara que no tenia idea de com acabaria", i ho tenia clar: "Les mascotes moren. Els amics segueixen endavant. Aquestes coses passen".

‘Robot dreams’, tant el còmic com la pel·lícula, és muda, una història sense paraules. Varon, graduada a l'Escola d'Arts Visuals de Nova York i que fins llavors només havia fet il·lustració, va pensar en ella mentre passejava al seu gos pels carrers de Nova York i mentre buscava una idea per a l'antologia d'històries curtes sobre robots que preparava un amic. Al final no va col·laborar en ella, però aquell primer relat breu, de vuit pàgines, va créixer (per consell d'una agent) fins a sumar 12 capítols, un per cada mes de l'any, en els quals el gos i el robot afronten la seva vida separats. Mentre el primer l'enyora però cerca nous amics, el segon, ancorat a la sorra de la platja, somia amb la seva amistat perduda.

Varon assumeix que és "bastant dolenta" dibuixant persones, li surten "lletges". I aquesta és la principal raó que tant els personatges de ‘Robot dreams’ com els de la majoria que poblen els seus altres llibres siguin animals o coses antropomòrfiques (des d'un pastisset a una albergínia o una gallina). Hi ha un altre motiu. Per a ella, "els personatges no humans són més identificables" i no ha de preocupar-se per la seva raça, sexe o edat. A més, triar un gos per a ‘Robot dreams’ tenia sentit, segons la dibuixant, perquè és un animal fidel en una història sobre amistat.

Influenciada de nena per Barri Sèsam, els dibuixos animats de Jay Ward i els llibres de Richard Scarry, i d'adulta per William Steig (‘Shrek!’), a Varon li agrada el còmic davant del llibre il·lustrat, perquè li oferia la possibilitat de "crear un món sencer", en el qual pot incorporar detalls addicionals, històries paral·leles i personatges secundaris que "són molt divertits".

Segons ‘The New York Times’, autora de "narracions entranyables i poc comunes", Varon va cridar l'atenció de l'editor Mark Siegel, de First Second Books, segell de còmic de Macmillan, que no va dubtar a apostar per ‘Robot dreams’. No va ser a l'únic al qual va captivar. Tant va entusiasmar aquesta història muda a Pablo Berger que el cineasta es va embarcar en el món de l'animació amb la benedicció de la il·lustradora. Després de recollir reconeixements en els festivals de Sitges, Annecy o Philadelpia i guanyar el Premi del Cinema Europeu al millor llargmetratge d'animació, el Forqué, tres Feroç i dos Goya, la matinada del diumenge al dilluns es revelarà si es corona amb l'Oscar.

Sandra Tapia: «Sento la nominació a l’Oscar com un èxit col·lectiu»