Sandra Tapia: «Sento la nominació a l’Oscar com un èxit col·lectiu»

«A vegades em desperto i em pregunto si ha passat de veritat, perquè estar nominat a l’Oscar és molt maco per tota la gent de la pel·lícula, per mi i per la gent que m’estima. Sento la nominació com un èxit col·lectiu, una alegria compartida per molta gent», assegura la productora Sandra Tapia, ja a la recta final de la cursa de la pel·lícula Robot dreams cap a l’Oscar a la millor cinta d’animació. La celranenca, al darrere de produccions com As bestas o la sèrie El cuerpo en llamas, vola aquest dijous cap a Los Angeles per viure els premis de l’Acadèmia de Hollywood en primera persona, una experiència que «ni tan sols somiava» quan va començar, perquè és «de les que toca molt de peus a terra».

Sandra Tapia, la gironina al darrere d’«As bestas»

Ho farà al costat dels seus dos socis a Arcadia Motion Pictures, Ibon Cormenzana i Ignasi Estapé, i del cineasta Pablo Berger, el director amb qui va signar el seu primer contracte com a productora. «Som família, ell diu que sóc com la seva mare cinematogràfica i per mi és el director amb qui més anys he treballat, això ho fa encara més especial», assenyala Tapia, que va començar a treballar amb Berger a Blancanieves, l’arriscada versió del conte clàssic en blanc i negre i sense diàlegs, i després, Abracadabra.

'La sociedad de la nieve' i 'Robot dreams' arriben als Oscars

El seu tercer projecte plegats, l’adaptació d’una novel·la gràfica de Sara Varon sobre l’amistat entre un gos i un robot, va ser un repte pels dos, que s’estrenaven en l’animació. «D’en Pablo sempre m’espero un salt al buit, perquè és un romàntic del cinema, però no vol avorrir-se, vol reinventar-se sempre», diu la gironina, que malgrat això, s’ha adonat que «sense saber-ho, ja era un director perfecte per fer animació perquè lliga molt amb el seu sistema de treball». «Sempre dibuixa l’storyboard de tota la pel·lícula i roda i munta a partir de tot el que té dibuixat. Les seves pel·lícules són molt fidels al guió, perquè ell és molt curós i es reconeix sobretot com a guionista, i al dibuix, i això és l’ànima d’una pel·lícula d’animació», detalla.

Tot plegat han estat cinc anys de treball, els primers mesos dels quals Tapia va dedicar a «fer un màster en el món de l’animació». «Una pel·lícula amb actors es negocia en setmanes, les sèries són mesos i les pel·lícules d’animació, en anys, això ja et fa veure la magnitud dels projectes», diu.

Assenyala, això sí, que ha sigut una feina que ha gaudit «moltíssim»: «el millor és que la creativitat és infinita, si tu tens un gran coneixement del llenguatge cinematogràfic com el té en Pablo, tens unes possibilitats il·limitades de dirigir els teus personatges i de moure la càmera com i on vulguis, que és impensable fins i tot per a una superproducció de Hollywood».

Un camí d’èxits

«Cal trencar l’estigma: l’animació és cinema, igual que la imatge real no és un gènere en si mateix, sinó un mitjà amb el qual expliques una història d’aventures, o un thriller... Hem de trencar el sostre que al nostre país redueix l’animació a un terreny molt acotat. Això no és així, pot competir en la resta de categories dels premis i ho estem demostrant», assegura la productora de Celrà.

Robot dreams es va estrenar el maig passat al festival de Canes i des de llavors no ha parat de sumar premis: del reconeixement la millor cinta d’animació als Premis del Cinema Europeu a l’Annie, l’Oscar de l’animació al millor film independent, passant pels Gaudí i el Goya a la millor producció d’animació i al guió adaptat. «Els premis han sigut una bola de neu que han fet gran el film abans de compartir-lo amb el públic», explica, i assenyala que continua sumant espectadors tot i superar la dotzena setmana a la cartellera. 

'Robot dreams', de Pablo Berger, s'emporta el premi a millor pel·lícula independent als Annie

«Ho hem viscut com una ascensió a l’Everest, anant tram a tram i dosificant l’energia per arribar al cim, diumenge, perquè ser allà ja és fer el cim. Ara no podem ni traduir que suposarà la nominació en números o projectes de futur, però t’adones que si ens començaven a situar al mapa europeu, de cop aquest mapa és global», explica Sandra Tapia.

Quan van començar a creure que la nominació era possible? «A Canes, quan la nostra distribuïdora americana ens va dir clarament que volia fer campanya d’Oscar i que s’imaginaven, per la temàtica i per com toca la fibra al públic americà, que podíem ser a la tria de l’Acadèmia. Això era al maig, es van anar sumant títols de molta competència i no ho veiem segur, però hi som», continua.

Robot dreams competirà per l’Oscar amb el bo i millor de l’animació mundial: a més de la que probablement serà la darrera pel·lícula del mestre Hayao Miyazaki, El chico y la garza, es disputen l’estatueta amb Pixar (Elemental), la divisió animada de Sony i Marvel (Spider-Man: creuant el multivers) i Nimona, aquí no estrenada a les sales.

«Hem de canviar el llenguatge competitiu dels premis perquè la selecció final és increïble i no surt de les pel·lícules de parla no anglesa, sinó de tot el món», assegura la responsable de la productora barcelonina, que remarca que el més impressionant de tot això és que la pel·lícula no s’ha estrenat encara als Estats Units i no ho farà fins a l’estiu. «Això ho fa encara més meritori, perquè els acadèmics no han votat per una contaminació de l’èxit de taquilla, han valorat la pel·lícula en si, i això és el nostre punt a favor per aspirar al premi», afirma.

La primera presa de contacte amb Hollywood

A falta de viure la nit màgica de Hollywood per primera vegada, Sandra Tapia ja va fer un primer tastet de l’ambient fa unes setmanes, amb el tradicional dinar de nominats que reuneix gairebé tots els aspirants a l’Oscar en una jornada a Beverly Hills que inclou entrevistes i trobades amb gent d’arreu del món. 

Va compartir taula amb la dissenyadora de producció d’Oppenheimer, el productor d’American Fiction o el guionista de Secretos de un escándalo, per exemple, però es va topar amb Steven Spielberg i molts altres coneguts.  «Fas una copa i et trobes el productor d’Spider-Man dient-te coses meravelloses de la teva pel·lícula, increïble!», bromeja.

Tot i que a la gala dels Oscar només hi podran entrar Berger i els tres productors, una nombrosa representació de l’equip es desplaçarà per ser-hi i viure la cerimònia al costat dels integrants del de La sociedad de la nieve. «És molt guai viure-ho junts, perquè no competim entre nosaltres», assegura la productora, que aquesta setmana ha estat al festival de Màlaga presentant Los pequeños amores, la darrera pel·lícula d’una altra de les seves directores fetitxe, Celia Rico, i la setmana passada rodant al País Basc un biopic de Miguel Gila i La isla de los faisanes, òpera prima d’Asier Urbieta. 

Debutar en l’animació i acostar-se a l’Oscar