El tribut de Dee Dee Bridgewater a Nova Orleans, amb un toc gironí

El Black Music Festival uneix la guanyadora de tres Grammy i la Girona Jazz Project aquest dissabte a l’Auditori

Alba Carmona

Alba Carmona

Ara fa gairebé una dècada, la cantant Dee Dee Bridgewater va intentar captar tota l’efervescència musical de Nova Orleans en un àlbum, Dee Dee’s feathers, amb què «celebrava el goig d’estar junts» i homenatjava la ciutat després de l’huracà Katrina. Quasi deu anys després, l’esperit de Nova Orleans arribarà a Girona amb una col·laboració entre l’intèrpret, guanyadora de tres premis Grammy, i els músics de la Girona Jazz Project Big Band. Units pel Black Music Festival, actuen aquest dissabte a l’Auditori de Girona, que acull l’estrena absoluta de la producció, una revisió d’aquell projecte que va néixer de la mà del trompetista Irvin Mayfield i la New Orleans Jazz Orchestra i que va ser àmpliament aclamat per la crítica.

«Tenim quaranta-vuit hores per empastar-ho tot, la meva veu, la big band i el trio de músics que m’acompanya, però segur que anirà genial», explicava Bridgewater a Diari de Girona aquest dimecres, abans de volar cap a Catalunya.

En una entrevista telefònica de camí cap a l’aeroport, la cantant nord-americana recordava l’origen del projecte, per celebrar l’obertura d’un nou espai dedicat al jazz, el New Orleans Jazz Market, l’any 2015.

«Vaig suggerir que quan obrís seria bonic tenir un àlbum que la gent pogués comprar quan venia a veure les actuacions, i com que coincidia amb un aniversari del desastre del Katrina, volíem que fos una festa per la comunitat i una celebració de tota la història musical que acompanya la ciutat de Nova Orleans. És una ciutat fascinant, aviat farà vuit anys que hi visc i crec que Dee Dee’s feathers és una representació bonica del que representa per mi formar-ne part», va assegurar l’artista.

«Mentre l’enregistràvem, vaig gaudir moltíssim de l’orquestra. Quan vaig rebre la petició del Black Music Festival per recuperar-lo em va semblar una idea meravellosa», va dir la cantant de blues, insistint que, «encara que passin els anys, és un disc que té l’esperit de Nova Orleans a dins».

Conscient que «fa massa anys» que no actua a Catalunya, Dee Dee Bridgewater es mostrava molt contenta de «tornar a trepitjar terres catalanes». 

«Confio que serà l’inici del retorn, perquè fa molt temps que no vinc, però les experiències prèvies han sigut fantàstiques», va assenyalar.

La big band, «la millor escola»

La seva primera experiència professional va ser com a membre de la llegendària Thad Jones/Mel Louis Big Band i, durant els 70, va actuar amb mestres del jazz com Sonny Rollins i Dizzy Gillespie. Està convençuda que va ser «la millor escola que podia haver tingut»: «No tinc formació musical i tot el que he après sobre la música i l’actuació és gràcies a la big band, perquè treballar amb tants músics t’obliga a respirar correctament, projectar bé la veu sobre els instruments...». 

«N’estic molt orgullosa, perquè probablement sóc una de les últimes cantants de la meva generació que va començar així. Soc afortunada, perquè gràcies a això ara em sento còmoda en qualsevol format, va ser el millor entrenament», diu. 

Recorda que «Tad Jones va ser un mestre fantàstic». «Li encantava canviar els arranjaments de les cançons durant les actuacions, així que vaig haver de desenvolupar una molt bona oïda per ser capaç de notar les modificacions i adaptar-m’hi, i això m’ha sigut molt útil per cantar». 

Subscriu-te per seguir llegint