Dee Dee Bridgewater, una seductora amb veu i discurs

Es va entregar amb passió a totes les causes, de la igualtat racial -«això és el Black Music Festival, oi? Doncs farem cançons escrites per negres amb històries de negres»- a la reivindicació de la dona en el món del jazz i les crítiques al seu país, sense desmerèixer ni un segon la part artística. Dee Dee Bridgewater, una de les dives mundials del jazz, va passar dissabte per l’Auditori de Girona i va tenir temps per tot, lluint versatilitat vocal, discurs i simpatia per encaterinar una platea ben plena.

«M’han dit que sou una mica tímids. Jo també puc ser-ho... de fet, és la nostra primera cita i faré tot el que pugui per impressionar-vos», va bromejar, coqueta. I a fe de Déu que va posar tota la carn a la graella per seduir el públic.

Units pel Black Music, la cantant guanyadora de tres premis Grammy i la Girona Jazz Project van revisar un dels seus àlbums més celebrats, Dee dee’s feathers, un tribut a Nova Orleans deu anys després de l’huracà Katrina, en una de les grans nits del festival.

«És el meu primer viatge a Girona i serà el vostre primer cop a Nova Orleans, com un intercanvi cultural», va afirmar tota juganera, sobre uns talonarros rosa fluor de conjunt amb la manicura.

Amb elegància i desimboltura, va invocar Duke Ellington (Come Sunday) i «l’ambaixador» de la ciutat, Louis Armstrong (What a wonderful world), fent brillar la big band i cadascun dels solistes implicats.

També va recordar l’amor a primera vista amb la seva parella, present a la sala, amb One fine thing, i fins i tot va tenir paraules amables per a dos espectadors amb qui havia compartit el concert de Catherine Russell, també a l’Auditori, la nit abans.

Amb St. James Infirmary i una barreja de Feeling good i I feel good com a traca final, va acomiadar la banda gironina per donar pas a la propina, cinc cançons interpretades amb el trio femení que l’acompanya habitualment.

Sense perdre ocasió per reclamar més presència de les dones en la indústria musical, va recuperar clàssics de Nina Simone (Mississipi goddam), Billie Holiday (Strange fruit) i Roberta Flack (Trying times).

Amb La mer i superant amb nota el «repte» de cantar Spain de Chick Corea va tancar una nit en què gràcies al repertori i el savoir faire d’una estrella internacional Girona va quedar un xic més a prop del delta del Mississipi.

Subscriu-te per seguir llegint