Francesc Abad revisita el seu ric univers, al Mume

L’artista conceptual recupera a «Gent de re» una part significativa de la seva obra, molt influïda per temes que marquen l’Europa al segle XX

Alguns dels visitants, el dia de la inauguració.

Alguns dels visitants, el dia de la inauguració. / Josep Ribas

Cristina Vilà Bartis

Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un dels artistes conceptuals històrics del país. Amb una llarga trajectòria iniciada el 1972 després d’un viatge a Nova York, amb obra inclosa en el fons del Museu d’Art Nacional de Catalunya, és el Museu de l’Exili de la Jonquera el que li acaba d’inaugurar Gent de re, una exposició que recupera una part significativa de la seva producció, molt influïda per la memòria, l’exili i els desplaçats, i «construïda com un assaig sempre en curs». La mostra, de la que el mateix artista fa de comissari, es pot veure fins al 6 d’octubre

La filòsofa i escriptora Cristina Masanés coneix en profunditat l’obra de Francesc Abad a qui admira per la seva coherència de pensament al qual s’ha mantingut fidel. De fet, els textos de l’exposició són obra seva i també va participar en la inauguració, fa uns dies. 

Masanés destaca com «un dels temes que li interessen molt a Francesc Abad és la memòria d’Europa del segle XX: el nazisme, els exilis, els desplaçats...». 

Així, explica, l’artista, fill de republicans represaliats pel franquisme, ha llegit amb avidesa a alguns dels pensadors fonamentals de segle XX com Walter Benjamin, Paul Celan i Hannah Arendt, entre altres. És a partir d’aquestes lectures que Abad «va tibant de conceptes i perspectives incorporant-ho en la seva obra». 

Per a aquesta exposició, l’artista ha reunit treballs destacats entorn de nocions que travessen la seva obra d’una manera transversal com memòria, barbàrie, exili, Europa o democràcia, concepte que obre i tanca la mostra.

«En tots ells hi ressona una manera de treballar pròpia i que transita entre la intuïció, la poesia, el testimoni i el pensament crític», detalla Masanés. 

De l’obra que s’exposa només n’hi ha dues de creació nova. D’altres eren accions de les quals només en queda documentació. Abad tanca la mostra amb una reflexió sobre la nova condició d’exiliat que viu el paisatge, un dels reptes de la societat actual.

D’altra banda, coincidint amb l’exposició, el Mume, el Museu de Granollers i el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, acaben de publicar el llibre Je brousse les imatges que analitza més de cinquanta anys de l’obra artística de Francesc Abad qui, des de fa cinc anys, s’ha instal·lat a l’Armentera.