Joan Miquel Oliver: «Antònia Font és un grup de verbena vingut a més»

«Una cançó es pot escriure de moltes maneres. Pot ser fàcil o difícil. He compost temes en cinc minuts i altres m’han costat setmanes. Una cançó pot ser mil coses». Amb aquestes paraules va arrencar ahir al vespre Joan Miquel Oliver la sessió inaugural d’una nova edició del cicle "Trobades amb...", celebrada al CaixaForum Girona. En un acte conduït pel periodista cultural Pere Solà Gimferrer, el cantant, guitarrista, lletrista i escriptor ha compartit amb els assistents, entre els quals predominaven els seus seguidors, algunes de les pautes que segueix per escriure cançons.

El músic, que el pròxim 20 d’abril tornarà a Girona per presentar el seu darrer disc en solitari, Electronic Devices (2023), en el marc del festival Strenes, va confessar que escriure cançons és quelcom que no es pot planificar. «La meva feina és pensar. Hi ha dies en els quals simplement em dedico a fer tasques de la casafins que, de sobte, em ve una idea i ja no vull xerrar amb ningú, per dedicar-me exclusivament a fer la cançó» va afirmar, explicant també que quan això passa «a casa es pensen que estic enfadat».

Oliver també va apuntar que quan escriu un tema sempre té clar qui el cantarà. «És molt diferent escriure una cançó si sé que l’he de cantar jo en solitari o si al final la cantarà en Pau (Debon) amb Antònia Font. Interpretem personatges diferents damunt l’escenari» va reblar el músic nascut a Sóller, que també va assegurar que des de ben jove s’ha pres la música «com una professió». 

Les cançons d’Antònia Font

Joan Miquel Oliver també va dedicar una part de la conversa a parlar d’Antònia Font. Si bé en la seva opinió Alegria «és la cançó més potent de tot el repertori del grup», el guitarrista i compositor també va voler recordar que va ser Wa Yeah!, inclòs en el disc Batiscafo Katiuskas (2006), va ser l’èxit que va canviar el rumb de la seva trajectòria. «Fins llavors, nosaltres érem un grup que rebia molt bones crítiques i gaudíem d’un cert èxit, però sempre per darrera de Lax’n Busto o Els Pets. Amb l’èxit de Wa Yeah! vam passar a ocupar la primera posició» va exposar el músic, que no va dubtar a agafar la guitarra per interpretar aquest èxit, explicant al mateix temps alguns dels detalls de la seva estructura.  

«Sempre dic que Antònia Font és un grup de verbena vingut a més» va dir Oliver, arrencant els riures dels assistents, sobre la seva banda, que aquest estiu trepitjarà Roses, dins el festival Sons del Món, i Sant Feliu de Guíxols, dins el Porta Ferrada, i al desembre aterrarà a l’Auditori de Girona.