Els sons animals dels parcs naturals de Catalunya ressonaran a la Biennal de Venècia

Un home s'adorm al bosc i en despertar descobreix que és capaç d'entendre el llenguatge dels animals. Aquesta és la part bona. La no tan bona és que aleshores una assemblea d'animals, el portaveu de la qual és un ase, el sotmet a judici i li qüestiona, a través de 19 arguments, l'antropocentrisme i la superioritat humana sobre la resta d'éssers vius. És l'argument de 'La disputa de l'ase', text medieval, escrit el 1417 pel mallorquí Anselm Turmeda, considerat un dels fundadors de la literatura catalana, amb què va demostrar una consciència pionera cap al medi ambient i la defensa de la naturalesa. És la història que va inspirar l'artista i cineasta barceloní Carlos Casas per crear 'Bestiari', el projecte audiovisual, comissariat per la doctora en Filosofia Filipa Ramos i produït per l'Institut Ramon Llull (IRL), que des del proper 20 d'abril i fins el 24 de novembre representarà Catalunya a la 60a edició de la Biennal d'Art de Venècia, dins del programa Eventi Collaterali.

Xiulets de serps i de dofins de la costa catalana, crits d'ecolocalització de ratpenats, el so de baixa freqüència dels elefants i el de les cotorres, abelles i ases mapejaran un paisatge sònic al costat d'imatges visuals d'aquests set animals. Alguns d'aquests sons són de l'arxiu de Casas però la majoria han estat o estan sent gravats a 11 parcs naturals catalans com el del Delta de l'Ebre o el Cap de Creus (excepte, és clar, el dels paquiderms, un homenatge de Casas a la imaginació del bestiari de Turmeda). A la instal·lació immersiva ideada per l'artista tots ressonaran a través d'"altaveus monumentals que funcionaran com a escultures carregades de vida", explica la comissària.

La intenció és submergir el visitant del pavelló venecià en una experiència hipnòtica i sensorial, per "que pugui relaxar-se, sentir-se entre la vigília i el somni, experimentar la sensació d'estar al bosc del protagonista de Turmeda i despertar-se i entendre aquest llenguatge més enllà" de les formes tradicionals de comunicació", assenyala Casas.

L'estranger i la humanitat

La proposta de la comissària es fa ressò del tema de la Biennal, Foreigners Everywhere (Estrangers a tot arreu). "En un moment en què la xenofòbia i la ràbia contra el diferent, contra l'immigrant, està per tot arreu i impregna els discursos autoritaris i d'extrema dreta, que posen l'estranger a la picota, 'Bestiari' intenta capgirar el tema . Porta el concepte d'estranger a la humanitat, situant l'altre a la natura i l'animalitat i establint noves formes de relació amb la humanitat, que avui és una forma de barbàrie contra l'ecosistema i contra nosaltres mateixos", assenyala Pere Almeda, director de l'IRL.

La instal·lació, segons Ramos, "busca arrels en el passat per trobar esperança en el futur" i pretén oferir "experiències poètiques, polítiques i sensorials" que condueixin a veure Catalunya "com a territori on el compromís conciliador i no l'antropocentrisme amb el món és possible".

Tres dimensions

A 'Bestiari', projecte triat entre 29 més per un jurat presidit per Elvira Dyangani Ose, directora del Macba, se sobreposen tres dimensions, detalla Casas. "Una medieval, on el text de Turmeda ressorgeix contemporàniament; una altra, la vida dels parcs naturals catalans, on s'han gravat aquestes espècies animals, i l'estat real de les quals se sentirà a Venècia; i una tercera perceptiva, amb el so com a eina bàsica de comunicació entre espècies i que ens permet conèixer el nostre entorn”.

Per presentar 'Bestiari', Casas i Ramos s'han desplaçat aquest dijous al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, on els esperava una peça clau per al projecte, l'especialista en enregistrament de so i música Chris Watson, que havia desplegat a plena muntanya, envoltat d'arbres, un micròfon capaç de captar els sons arribats de totes les dimensions i de fer enregistraments infrasònics, de freqüències inaudibles per a l'oïda humana. A la Biennal es projectarà a més un vídeo amb imatges d'aquests ambients i de les espècies que hi habiten i que conclourà amb la veu de la pianista i cantant Marina Herlop. La voluntat és que després de Venècia, el projecte es pugui mostrar a Catalunya.