El crim més inútil de la història

En una nota preliminar a aquest llibre de memòries, la néta de Fèlix Iussupov, Xenia Sfiri-Sheremétev, nascuda a l’exili romà, assenyala amb sincera barra la gratitud pels «valors» que el seu avi els va llegar: «la grandesa de esperit, la valentia i la senzillesa». Dir això de l’home que va idear, va organitzar i executar l’assassinat de Rasputin diu molt de com entenen aquests valors de «grandesa d’esperi» els que neixen privilegiats des del bressol, i per als quals el crim d’una persona és un acte de grandesa, d’aquells altres, la resta dels mortals, que ens hem de guanyar la nostra grandesa a força de treball i tenacitat.

L’assassinat de Rasputin va marcar per a Félix Yusúpov un abans i un després, ja a l’exili. És aquesta vida anterior la que ell mateix relata a Memorias de antes del exilio (1887-1919) i que editorial Alba torna a reeditar, amb una magnífica traducció d’Isabel González-Gallarza. És el relat de més de trenta anys d’una vida fastuosa , grandiosa i despreocupada del que era l’hereu de la fortuna privada més gran de Rússia, fins que, parodiant Carlos Puebla: va arribar el comandant (Lenin) i va fer parar.

Iusúpov relata una infantesa i joventut daurada i això malgrat que en néixer va ser la decepció de la seva mare que esperava una nena i com a nena el va criar fins als cinc anys i malgrat ser un nen feble i escanyolit. Iusúpov va créixer en un entorn privilegiat, amb una única ombra a la seva vida, la relació gairebé inexistent amb el seu pare. «Ell no sabia res de la nostra vida. Ni el meu germà ni jo no vam poder mai tenir una conversa sincera amb ell», escrivia en aquestes memòries.

Descriu les festes de la coronació del tsar Nicolau II; la vida diària als diferents palaus que la família tenia a Sant Petesburg, Moscou, Seló i Tsárskoie; el seu caràcter de nen mimat que va obligar el seu pare a inscriure’l a l’institut militar Gurevich, famós pel rigor de la disciplina; les visites a París amb el seu germà per gaudir del music hall; la seva vida a Oxford com a estudiant o la primera vegada que va conèixer Rasputin. Conta també com es va emparentar directament amb el tsar en casar-se amb la seva neboda Irina Aleksándrovna. De viatge amb ella, l’esclat de la Primera Guerra Mundial els va sorprendre Berlín, on van ser detinguts però d’on finalment van poder escapar corrents.

Amb tot, l’interès del relat i del propi personatge rau en la seva participació directa en l’organització i l’assassinat de Rasputin, el gran protegit dels tsars.

Mai en la història de la humanitat i, malgrat el caràcter pervers del personatge, es podrà trobar un assassinat més inútil i estèril. Més enllà de fer desaparèixer Rasputin, la seva mort no va servir de res.

La mort de Rasputin tenia l’objectiu de salvar la monarquia russa, absolutament decrèpita i enfonsada i amb això els privilegis de tota l’aristocràcia. Però no va servir de res. Va ser un acte gairebé irrellevant que a més va arribar massa tard. Només tres mesos després va esclatar la revolució i la gran Rússia de Iussupov i els tsars se’n va anar a l’infern per sempre.

Però abans en Iussupov va anar creixent la consciència que el mal era a Rasputin i que calia acabar amb ell per seguir instal·lat als privilegis. «No era més que un pagès analfabet sense principis, cínic i cobejós, que, pel concurs de les circumstàncies, havia arribat fins a les esferes més altes. Les seves influències sense límits sobre els sobirans, el culte de les seves admiradores, les seves orgies contínues i la depravada ociositat a què ens estava acostumat, havien extingit al tot vestigi de consciència». 

Amb una gran sang freda relata com li va anar creixent la idea de la necessitat d’acabar amb l’home; aquest acte de «grandesa d’esperit» del qual després parlaria la seva néta. I assenyala: «Era com si el destí m’hi hagués conduït perquè pogués veure amb els meus propis ulls el paper nefast que exercia. De manera que quin sentit tenia esperar? Perdonar-li la vida no feia sinó augmentar el nombre de víctimes de la guerra i perllongar el patiment del país? Potser hi havia un sol home honrat a Rússia que no desitgés la seva mort? Calia eliminar-lo sense que ningú no conegués mai les circumstàncies de la seva mort ni els noms dels autors del seu assassinat

I així el 16 de desembre de 1916, Fèlix Iussupov; el polític Vladimir Purishkévitx; i l’oficial Serguei Mijailovich Sujotin, van convidar Rasputin al palau de Iussupov perquè conegués la seva esposa la princesa Irina Aleksándrovna, que en realitat es trobava a Crimea amb els seus sogres. Després d’enverinar-lo amb dolços, com que no moria, van haver de disparar-li diverses vegades fins a donar-li mort. Els conjurats van llançar el cos de Rasputin a les aigües congelades del riu Nevá, d’on va ser rescatat en trobar-se una de les sabates atrapada en una de les pilars del pont.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

La descripció dels detalls en la preparació del succés, així com de tota la llarga seqüència que porta a la mort de Rasputin, deixa clar que, lluny de sentir el menor penediment, Iussupov es va sentir un il·luminat, un home designat per complir l’«alta» missió d’acabar amb «l’enemic» de Rússia.

Però per fi, només un «il·luminat» més de tants que ho van voler ser i van fracassar.