Jordi Torrent: “El cinema en blanc i negre és molt més íntim, poètic, acollidor”

Establert als Estats Units des de mitjans dels anys 80, el director i productor català de cinema Jordi Torrent presenta aquests dies el seu tercer llargmetratge, 'Third week', un drama social sobre les segones oportunitats, rodat en blanc i negre perquè estima que el resultat és “molt més íntim, poètic i acollidor”.

La Pel·lícula, rodada en anglès, arribarà a les sales espanyoles el proper 28 de juny. Torrent, de visita a Barcelona, on va estudiar Filosofia abans de traslladar-se a París i, posteriorment, a Nova York, descobreix que aquesta vegada ha apostat pel blanc i negre, gravant directament amb una càmera especial.

"El blanc i negre és molt més íntim, poètic, líric, acollidor. Fa que com a espectador et connectis més amb els personatges i potser distreu menys. M'agraden molt. les pel·lícules en color, crec que en color tot és preciós, però el blanc i el negre ajuda per a la intimitat que ofereix la meva pel·lícula", argumenta en una entrevista amb EFE.

A 'Third week', que s'ha projectat a l'Americana Film Fest, l'espectador seguirà la peripècia d'Alvin, un home jove en llibertat provisional, després de dos anys a la presó, que comença a treballar en una fàbrica metal·lúrgica d'Staten Island, després de donar-li una oportunitat el seu propietari Gus, un moment en què la seva mare, a qui fa molts anys que no veu, aprofita per demanar-li diners per a una fiança.

Jordi Torrent aborda qüestions com la redempció o la recerca de les segones oportunitats, oferint el retrat d'uns personatges i un barri que no passen pel millor moment, però llançant un missatge desperança al final de la cinta.

Al seu parer, cada dia es donen tants missatges "foscs, de violència i confrontació" que són necessaris altres com a contrapès, encara que el cineasta no defuig que a la vida hi hagi molts moments complicats i de neguit.

"És veritat que el dolent existeix, però la vida té altres coses i gairebé mai en parlem i necessitem tenir missatges que ens donin força, esperança, que ens facin anar cap endavant. En cas contrari, tot és molt depriment. Encara que, en realitat, potser els poders volen que estiguem deprimits", postil·la.

El cineasta acompanya el dia a dia dels personatges del taller metal·lúrgic, tots ells amb les seves fílies i les seves fòbies, sense obviar un rerefons internacional de grans tensions polítiques i militars.

"És com si la pel·lícula l'haguéssim rodat d'aquí dos anys perquè, de moment, no hem arribat al grau de conflicte que apareix al film", vaticina Torrent.

La història, d'altra banda, s'embolcalla de l'aire decadent d'Staten Island, una zona de Nova York que no sol aparèixer a les pel·lícules, dominades pels perfils que s'ofereixen des de Brooklyn de Manhattan.

Jordi Torrent creu que, en aquest sentit, ha armat una pel·lícula "molt clàssica", encara que el paisatge predominant és el d'un barri on cap espectador pensa quan comença una pel·lícula sobre Nova York.

Un angle diferent de Nova York

Mostrar un altre angle de la metròpolis va ser buscat, amb l'afegit, que el cineasta coneixia la zona, gràcies al fet que el seu sogre era propietari d'un taller com el que apareix a la pel·lícula, en una època en què la zona comptava amb molts, a diferència del que passa actualment, en un "món postindustrial que ha deixat un barri sec i abandonat".

Una altra cosa que crida l'atenció és que al film amb prou feines apareixen telèfons mòbils, en un moment en què són predominants.

No obstant, argüeix Torrent, Alvin no en vol tenir un perquè considera que amb un mòbil a la butxaca podria ser escoltat per la policia i el que busca, després d'un temps a la presó, és ser el més invisible possible.

Tant Aaron Poon (Alvin) com Richard Vetere (Gus), que l'han acompanyat en aquesta visita a Barcelona, en declaracions a EFE han valorat que Torrent sigui un director que dona "llibertat" als seus actors a l'hora de posar-se a la pell dels seus personatges, encara que "té clar què vol de cadascun d'ells", han coincidit tots dos.

Feliç d'haver pogut estar al passat festival de cinema independent nord-americà de Barcelona, Torrent explica que té en marxa un altre projecte "més ambiciós i més complicat" que aquesta pel·lícula, d'"època", i, a més, ja ha començat un documental sobre còmics dels anys setanta i vuitanta.

Nascut a Sant Hilari Sacalm el 1955, a la seva trajectòria Jordi Torrent ha fundat la companyia Duende Pictures, amb seu a Nova York, i hi ha participat, com productor, en nombrosos llargmetratges, documentals i programes de televisió com 'The Golden Boat', 'The Keeper' o 'Mi vida sin mí', d'Isabel Coixet.