«Som igual de salvatges que a l’edat mitjana, és una pena, no aprenem»

 L’Escola Assumpta Serna i la Familia de Cine durà a terme un curs de rodatge d’escenes medievals a Vilert (Pla de l’Estany). Comptarà amb col·laboració de l’artista gironina Jasmina Garcia i la companyia de recreació medieval Alma Cubrae. Els alumnes interessats s’hi poden apuntar enviant un correu a alumnos@fundacionfirstteam.org 

La vaig veure a Antaviana, ens hi van portar amb el col·legi...

Oh! Què diu, ara! No hi ha gaire gent que encara ho recordi. Em va aportar coses molt importants a la vida.

Després, ja d’adolescent, la vaig veure al cine, a... «L’orgia». Iens va provocar a tots somnis eròtics.

Em sembla molt bé (riallada). Per què hem d’estar avorrits?

Tal com estan els temps, avui es podria rodar «L’orgia»? 

Seria totalment diferent. En aquells moments reclamàvem llibertat, tots provàvem coses, i el sexe ens feia por i alhora l‘havíem d’experimentar. Igual que a la pel·lícula. Havíem de perdre la vergonya. Tots teníem eufòria i ganes de fer coses diferents, d’assolir llibertat en tots els sentits. Volíem sortir de la foscor.

Tots teníem eufòria i ganes de fer coses diferents, d’assolir llibertat en tots els sentits. Volíem sortir de la foscor

Vam sortir del cine disposats a muntar una orgia, i res, ni una. I fins avui.

Si li serveix de consol, nosaltres tampoc (riu). Les pel·lícules serveixen perquè la gent somiï, home.

I ara com ensenya a rodar escenes medievals, si ningú sap com era aquella època?

Més del que ens pensem. Hi ha molts documents i gent que l’ha estudiat força.

Quina és la dificultat més grossa a l’hora de rodar una escena medieval? 

Tens una responsabilitat, perquè estàs fent una mica d’història. Això vol dir que has de ser rigorós, has de tenir el màxim possible de referències. Tot era diferent: les actituds, la forma de pensar... En el cas dels nostres alumnes, ajuda que els escrivim uns textos personalitzats, segons les aptituds de cadascun.

Una ideologia pot causar guerres o dividir a la gent, això no canvia. Ens hauríem de posar en la pell, de l’altre i escoltar els seus raonaments

Veient les notícies, costa de creure que a l’edat mitjana fossin més salvatges.

Crec que ho som igual. És una pena, mai no aprenem. Caiem sempre en els mateixos errors: no escoltar els altres, penso que el nostre és més important, l’orgull... Bé, els pecats capitals ja ens indicaven els problemes. Una ideologia pot causar guerres o dividir a la gent, això no canvia. Ens hauríem de posar en la pell, de l’altre i escoltar els seus raonaments. El que avui ens sembla molt important, d’aquí a un temps veiem que no ho era.

En una cosa hem millorat: a les guerres es mata amb més eficiència.

(Riu) S’afina més el tret, oi? Però les ballestes i les fletxes, Déu n’hi do, també. Després de tants anys de civilització, no hauria d’haver-hi cap guerra. O no hauríem d’estar dividint tant la societat.

A vegades sembla que la societat visqui en l’adolescència, no acaba d’arribar a la maduresa

D’inquisició, encara en tenim?

Més que inquisició, tenim prejudicis. Per exemple, els moderns tenim prejudicis contra l’Església. Alguns dels seus membres potser mereixen la foguera, però d’altres, no. A vegades sembla que la societat visqui en l’adolescència, no acaba d’arribar a la maduresa.

Algú com vostè, que ha viscut a tot el món i ha tractat amb gent d’arreu, veu més petits els problemes que diem que tenim a Catalunya?

Mmm... sí. Les persones hem de saber escoltar, a vegades parlem de coses que no sabem. Ens hem d’esforçar perquè els fora ens entenguin. Els catalans hauríem d’haver aconseguit que la gent d’altres llocs tingués interès en la nostra cultura. Això ho hem de fer nosaltres, fer que entenguin com som, així no hi hauria prejudicis. No es tracta de dir «nosaltres som», sinó «mira com som».

El meu motor era la carrera. Està molt bé, però per estar equilibrat ha de ser meitat i meitat

Faria alguna cosa diferent, si pogués, en la seva carrera?

Això pots plantejar-t’ho quan t’estàs morint (riu). Durant la vida, les persones ens anem reinventant. Com tothom, als quaranta vaig tenir una crisi de maduresa, pensava que havia posat primer la carrera que altres coses de la vida, com tenir fills. Però després dels seixanta ja no ho penso, tot el que he fet dels 40 als 60 m’ha agradat, i si hagués tingut fills no hauria pogut. Dit això, si una cosa diria a les actrius joves d’avui, és que la vida no és només la professió, se n’ha de deixar un tros per a la vida personal.

Es penedeix d’haver posat la feina al davant de tot?

El meu motor era la carrera. Està molt bé, però per estar equilibrat ha de ser meitat i meitat.

Subscriu-te per seguir llegint