Troben fustes amb inscripcions úniques al vaixell romà del segle I aC enfonsat a les illes Formigues

Per primera vegada analitzaran mostres de les diferents àmfores per intentar saber a quin forn de la Bètica es van coure

Xavier Pi / ACN

Xavier Pi / ACN

Els arqueòlegs han trobat fustes amb inscripcions úniques al vaixell romà del segle I aC enfonsat a les illes Formigues. No se'n coneix cap altre paral·lel al món antic. A les fustes que formaven part del terra de la bodega hi han trobat tres marques que, a priori, són números romans. En concret, DV, DVI i VI. La codirectora de l'excavació i responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Rut Geli, diu que la hipòtesi més plausible és que aquestes inscripcions "inèdites" servissin de guia als mariners per saber on col·locar les fustes quan feien el manteniment de la nau. Aquest 2024 també s'analitzaran mostres de les diferents àmfores per intentar saber a quin forn de la Bètica -d'on va salpar el vaixell- es van coure.

El segon vaixell romà enfonsat a les illes Formigues continua atresorant troballes sorprenents, que campanya rere campanya els arqueòlegs del CASC van fent ressorgir. A la de la resina aromàtica que en recobria les àmfores, i que es va trobar aquí per primer cop, ara s'hi suma una altra descoberta única; en aquest cas, entre la fusta de la nau que el fons marí ha preservat durant més de dos mil·lennis. Durant l'última campanya els arqueòlegs s'han centrat a explorar la popa del vaixell, anant resseguint la zona de babor (és a dir, la banda esquerra). Després d'extreure les àmfores que hi havia estibades a la bodega -aquest cop, se n'han retirades 34 de senceres- han pogut accedir a la fusta del vaixell.

Sota aigua

Ha estat aquí, entre les taules del pallol -aquelles que recobrien el buc- on han localitzat tres fustes amb inscripcions úniques. "Són marques pintades que sembla que corresponen a numerals romans", precisa Rut Geli. En concret, les inscripcions que s'han localitzat són DV, DVI i VI (és a dir, 505, 506 i 6). "Són marques inèdites, que no s'han trobat en cap altre vaixell d'època antiga al Mediterrani", subratlla la codirectora de l'excavació.

Segons precisa Geli, d'entrada la hipòtesi més plausible és que aquestes inscripcions servissin de guia als mariners a l'hora de fer "el manteniment i la neteja" de la part interior del vaixell (tota la zona que en arqueologia naval es coneix com la sentina). Com que les fustes anaven encaixades entre la bodega i el casc, això permetria "saber en quin ordre precís recol·locar-les", concreta la responsable del CASC.

Rut Geli explica que aquesta troballa sense precedents els fa "emoció" com a arqueòlegs. No tan sols perquè és única, sinó també perquè, si poden confirmar la hipòtesi, allò que ja feien els romans fa 2.000 anys encara es manté en la navegació actual. De moment, les tres fustes amb inscripcions s'han deixat sota aigua (perquè no es van poder excavar del tot). Sí que els arqueòlegs, però, en van extreure onze més -aquestes, sense marques- que també formaven part del pallol i que ara es preserven al laboratori que el CASC té al barri de Pedret de Girona.

Arquitectura naval

En paral·lel, durant l'excavació del jaciment els arqueòlegs també han documentat altres elements de l'arquitectura naval del Formigues II. En concret, han localitzat parts de la seva bomba d'eixugada, el sistema que permetia treure l'aigua que s'acumulava a l'interior de la nau i que es filtrava per les quadernes o bé s'escolava per la coberta.

Segons explica Geli, s'han trobat un eix i un coixinet de bronze que formaven part de la bomba d'eixugada. A més, s'ha localitzat la caixa de fusta on es recollia l'aigua (aquesta, esclafada parcialment per àmfores). "Tot i que en aquest cas sí que hi ha altres paral·lels, també és cert que no és habitual que aquesta caixa es conservi en vaixells d'època antiga", concreta la responsable del CASC.

L'origen de les àmfores

Al llarg de les successives campanyes, els arqueòlegs han documentat més de 250 àmfores que formaven part de la càrrega del vaixell. I d'aquestes, n'han extret una vuitantena del fons marí. Durant l'última campanya, n'han recuperades 34. Són àmfores bètiques de tres tipus diferents -Dressel 7, 10 i 12- i contenien salsa o bé peix en conserva (en concret, verat d'ull gros, bis, sorell en salaó o bonítol).

Als estudis que s'han anat fent sobre el seu contingut al llarg dels anys, aquest 2024 se n'hi sumarà un més. Perquè per primer cop, els arqueòlegs del CASC intentaran esbrinar-ne l'origen exacte a partir de la pasta amb què es van fer. "Ja sabem que provenen de la Bètica, però el que volem és esbrinar exactament a quin forn en concret es van coure", explica l'arqueòleg del CASC i també codirector de l'excavació, Guillem Mauri.

A la feina que els arqueòlegs estan fent al laboratori del CASC, ara també s'hi suma la planificació de la campanya d'aquest 2024 (que es farà a l'estiu). La intenció és continuar excavant el derelicte avançant de la popa cap a la proa a partir del lloc on va acabar l'última campanya.

A 46 metres de profunditat

El vaixell Formigues II es troba a 46 metres de profunditat i s'ha convertit en el primer jaciment subaquàtic de la Península situat a fondària que s'excava amb metodologia científica. És a dir, no s'hi han fet només prospeccions o extraccions sistemàtiques, sinó que els arqueòlegs hi treballen com si ho fessin a terra ferma. Però amb tots els hàndicaps d'allò que suposa fer-ho sota aigua.

El derelicte transportava salaons i salses de peix procedents de la Bètica -l'actual Andalusia- i segurament el seu port de destí era el d'Arles o el de Narbona. Es va enfonsar durant una tempesta que va projectar la nau contra l'arxipèlag de les illes Formigues. El Formigues II, que malauradament ha patit espoli -i en continua patint- no és l'únic vaixell romà que s'ha localitzat en aquest indret. També se'n va trobar un altre, el Formigues I, que transportava vi i que data de mitjans del segle I aC.

Les campanyes d'excavació que es fan al Formigues II s'emmarquen dins un projecte quadriennal de recerca arqueològica liderat pel CASC, unitat de recerca del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). El projecte compta amb finançament propi del MAC i de la Direcció General de Patrimoni Cultural.