«Mai obriré un vi realment bo si estic sol, s’ha d’estar acompanyat»

Com pot ser que algú que es diu Müller prefereixi el vi a la cervesa? 

Doncs la veritat és que m’agrada molt més el vi que la cervesa. De fet, en el món dels aficionats al vi, estem molt preocupats perquè la joventut, tant catalana com espanyola, beu cada vegada més cervesa i menys vi.

Jo sóc d’aquests, tot i no ser jove. Com em convenceria que em passés al vi?

Portant-lo a uns quants tasts de vi, per tastar-ne de diferents regions i sortir dels que coneix. La riquesa de sabors i matisos que tenen els vins és enorme.

En el món dels aficionats al vi, estem molt preocupats perquè la joventut, tant catalana com espanyola, beu cada vegada més cervesa i menys vi

No està traint les seves arrels alemanyes?

El meu pare era alemany, però jo vaig néixer a Barcelona, de mare catalana. Així que tinc arrels cerveseres i també vinícoles.

Distingeix bé un vi d’un altre, en un tast a cegues? 

Distingiria la zona: si és un Priorat, un Rioja, un Bordeus... Però no tinc prou nivell per dir si és d’un celler o un altre.

Hi ha gaire falsificació en aquest món?

Se n’han detectat algunes que vénen de la Xina, com totes. Però no és un món amb gaires falsificacions. Tampoc és un sector on hi hagi gaire mercat negre, perquè són productes amb registre, numeració.

Més de la meitat dels que es diuen experts, no ho són. Hi ha molt esnobisme

I falsos experts?

Més de la meitat dels que es diuen experts, no ho són. Hi ha molt esnobisme.

Què estaria disposat a pagar per una ampolla de vi?

M’agrada molt el vi i considero que tinc paladar, però tampoc és tan fi per a distingir entre un vi de 90 euros i un de 1.000. Hi ha vins extraordinaris entre 80 i 100 euros. Alguna vegada n’he begut de més cars, però són per a ocasions molt excepcionals, com un Ermita Palacios que tinc a casa.  

Els vins de 2.000 o 3.000 euros són per beure o per col·leccionar-los?

Per beure’ls. I li puc dir que són vins extraordinaris. Si té ocasió de beure’n algun, ho comprovarà.

Hi ha vins extraordinaris entre 80 i 100 euros. Alguna vegada n’he begut de més cars, però són per a ocasions molt excepcionals

El que no tinc és la butxaca.

He, he, doncs si el conviden. A vegades el que es paga és l’escassetat, el fet que n’hi hagi poques ampolles i tingui unes valoracions elevadíssimes.

Beu vi en tetrabric? 

Mai (riu). El vi que bec, diguem-ne de cada dia, el compro en cellers que conec, tinc amics que en tenen a Catalunya. Conec també un celler a La Rioja que té un vi extraordinari i el pago a 7 euros l’ampolla. Aquest és el nivell mínim per mi, un vi de tetrabric no el prendré mai. I no dic marques.

Conec un celler a La Rioja que té un vi extraordinari i el pago a 7 euros l’ampolla. Aquest és el nivell mínim per mi, un vi de tetrabric no el prendré mai

Ha viatjat darrere d’algun vi?

No he viatjat per cap vi, però he viatjat molt per motius laborals, a més de vuitanta països, i he aprofitat per visitar molts cellers. N’he visitat a Mendoza (Argentina), Ciutat del Cap (Sud-àfrica), a Austràlia, a Nova Zelanda... Quan viatjo, m’agrada visitar cellers, vinyes, veure com el procés d’elaboració del vi, tastar-lo... És un plaer enorme.

Tants viatges li deuen haver servit per escriure el llibre, el protagonista del qual recorre tot el món.

Efectivament, al llibre parlo de vins de les zones que he conegut, m’ha anat molt bé per fer les descripcions. De fet, té un component important de novel·la de viatges

Quan viatjo, m’agrada visitar cellers, vinyes, veure com el procés d’elaboració del vi, tastar-lo... És un plaer enorme

Quin és el vi més estrany que ha tastat?

No fa ni un any, a l’Equador vaig tastar un vi amb xocolata. És a dir, li havien posat cacau. I haig de dir que no va ser una mala experiència. No és un vi per beure’n cada dia, però no era dolent. De fet, ja hi ha vins que contenen alguns aromes de cacau, tabac, regalèssia...

Un bon vi: sol o en companyia?

Sempre en companyia. El millor vi no és necessàriament el vi més car, sinó el que es pren acompanyat. M’agrada el component social del vi. El vi agermana la gent, la reuneix al voltant de la taula. Mai obriré un vi realment bo si estic sol, sempre ha de ser acompanyat.

Quan és el darrer cop que se li n’ha anat la mà amb el vi?

No fa gaire, en la presentació del llibre a Barcelona (riu). L’endemà tenia una mica de mal de cap.

S’ha de prendre sempre bon vi, la ressaca serà força millor, una mica de run-run al cap i prou. Molt millor que amb vi de batalla

Si el vi és bo, la ressaca també?

Ho certifico totalment. S’ha de prendre sempre bon vi, la ressaca serà força millor, una mica de run-run al cap i prou. Molt millor que amb vi de batalla.

Subscriu-te per seguir llegint