«És molt difícil aguantar deu anys sense ajuts, vivint dels alumnes»

La Gerundina, única penya flamenca de les comarques de Girona i situada al gironí barri de Can Gibert, celebra deu anys d’existència. Diumenge vinent inauguren al seu local una exposició de jeroglífics flamencs fets amb objectes per Betty Rodríguez i el 8 de juny presenten a la Marfà un llibre sobre la història d’aquests deu anys

Que fa una barcelonina veïna de Banyoles a Can Gibert del Pla? 

El que m’ha portat aquí és el flamenc. Sempre m’ha agradat, i sempre he cantat... però mai hauria imaginat que cantaria flamenc. Vaig conèixer algú d’aquesta penya, em va dir que hi havia gent de totes les edats i tots els nivells, vaig venir.

És curiós que a una ciutat com Girona hi hagi una penya flamenca...

La gran sort és que les minories també existeixen. Hi havia una petita pulsió flamenca a Girona, i a una gent se li va acudir fundar una penya. El que no pensaven era durar deu anys... de moment. Tenim més d’una seixantena d’alumnes.

La gran sort és que les minories també existeixen. Hi havia una petita pulsió flamenca a Girona, i a una gent se li va acudir fundar una penya

Què té el flamenc, que agrada tant?

Crec que té profunditat humana, per això es coneix com a cante jondo. Ve d’Andalusia, però l‘origen és una barreja dels gitanos, els musulmans, els jueus, els esclaus negres... és a dir, de gent que ha patit un piló. I com que els humans sempre patim, per això ens hi enganxem. L’autenticitat del flamenc està en el patiment. I el patiment després porta a la festa.

A las penas, puñalás. 

O ens divertim per oblidar el patiment, o seria terrible. 

L’autenticitat del flamenc està en el patiment. I el patiment després porta a la festa

Això dels quadres-jeroglífics, d’on surt?

Són jeroglífics flamencs. Cada quadre està fet amb uns objectes que oculten el nom d’una cantaora o un cantaor. Qui l’observa, ha de llegir-ne el nom, i dic llegir perquè el jeroglífic és un llenguatge, segurament el primer. No n’havia fet mai, va ser arran d’una malaltia.

És el que em deia d’oblidar el patiment mitjançant la diversió.

Estava a casa, extremadament adolorida. Jo ja havia fet cartells, havia treballat en publicitat sóc fustera... el bagatge de treballs manuals el tenia, però els jeroglífics em van aparèixer de cop. No vaig pensar-ho, van aparèixer ells. A vegades les coses vénen sense que les pensis.

Què veu, mirant enrere, dels sis anys que fa que és a la Gerundina?

Veig cada final de trimestre, que és quan els alumnes mostren el que han après en aquests tres mesos. Veig tot l’art que treuen, la seva generositat donat tot el que tenen, i és increïble, és un art ple de sentiment. És fantàstic, ho recordaré tota la vida. D’aquí surt molt d’art.

Són jeroglífics flamencs. Cada quadre està fet amb uns objectes que oculten el nom d’una 'cantaora' o un 'cantaor'

El flamenc forma part de la cultura catalana?

Sempre s’ha dit. Els andalusos sostenen que a Catalunya el flamenc es valora molt. De Catalunya han sortit grans bailaoras i cantaores. Als catalans ens agrada molt el flamenc.

És difícil aguantar deu anys?

És molt difícil. No tenim cap ajut, vivim només dels alumnes, l’únic és que no hem de pagar local, perquè estem en un centre cívic. Hem de pagar els professors, ens agrada fer concerts, etc... i ho fem tot amb l’aigua al coll.

Veig tot l’art que treuen els alumnes, la seva generositat donant tot el que tenen, i és increïble, és un art ple de sentiment

Bé, ja hem quedat que el patiment forma part de flamenc...

De patir en sabem, sí (riu).

Algun alcalde ha passat per aquí a interessar-se pel que fan o a donar suport a la cultura?

De l’administració, aquí només ha vingut la Sílvia Paneque [regidora del PSC], i es va fer sòcia i tot. Tret d’ella, aquí no ha vingut cap alcalde o regidor.

Sembla que els tenen oblidats.

Totalment. De la Generalitat tampoc en sabem res.

Ara que fan deu anys i que és època electoral, tal vegada algú ve a fer-se una foto...

Som legalment una associació gironina, així que el dia que presentem el llibre, convidarem a les institucions. 

De l’administració, aquí només ha vingut la Sílvia Paneque [regidora del PSC], i es va fer sòcia i tot

El flamenc es deixa una mica de banda perquè hi ha qui el considera cultura forana?

Segur que hi ha gent que pensa així. També li haig de dir que la meva vida social no és mot intensa i no tracto gaire amb les administracions. Però parlo amb gent de Girona molt vinculada al flamenc i diuen que el flamenc està deixat de la mà de Déu, no se’l valora tant com a altres tipus de música.

Potser si haguessin creat una colla sardanista...

Ha, ha, això segur.

Subscriu-te per seguir llegint