CRÒNICA

Julieta, vist-i-no vist a l'Auditori

Jordi Roura

Jordi Roura

La segona aparició consecutiva de Julieta pel Festival Strenes, aquest divendres a l’Auditori, va ser també la primera a Girona, perquè l’any passat el seu concert es va fer a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. La compositora i creadora, un valor emergent que ja s’ha consolidat com un exponent més de la música urbana i el pop en català, multiplica l’aposta en aquesta nova gira, Tu juru la Ju tour, amb un DJ a la taula de mescles, quatre ballarins, la introducció d’un bateria, i un escenari presidit per un balcó on tan ella com els seus acompanyants no deixen de fer-hi tota mena de coreografies durant l’espectacle. Això sí, a l’Auditori tot plegat va ser un vist-i-no vist. Juilieta va ventilar el concert en una hora, sense bisos, amb un fred comiat, que va deixar el públic, que havia seguit majoritàriament el concert dret i mòbil en mà, una mica contrariat quan es van encendre els llums i allà no va tornar a aparèixer ningú.

Algú que admira Oques Grasses «des de petita», i ho confessa sobre l’escenari, i s’emociona perquè finalment ha pogut fer una cançó amb ells, ha de valer la pena, per força. Així que posarem com un dels moments de la nit la interpretació de Com el dia i la nit, ja en la recta final del concert, tot i alguns problemes a l’hora de sincronitzar la veu enregistrada de Josep Montero. Un tema preciós, que fa brillar precisament aquesta part versàtil de Julieta, que és capaç de fer retronar l’Auditori amb electrònica i reggaeton, i també sap passar a un pop íntim sense despentinar-se. Divendres a Girona també va tenir temps d’estrenar una nova cançó, Haiku, que es publicarà oficialment el proper dia 26, i no es va oblidar de peces com Enamorada de tu i Si ha de ser serà, a la part inicial, que van fer aixecar els seus seguidors i ja no els va deixar tornar-se a asseure. A la recta final, i abans de recuperar Com el dia i la nit, tampoc hi va faltar la col·laboració amb The Tyets, Clar que t’he trobat a faltar, i la nit es va tancar, de sobte, quan la cosa arrencava, amb Cari, i la gent amb ganes de més. 

Subscriu-te per seguir llegint