Albert Soler: «Admiro els que escriuen sobre el Procés seriosament.»

Albert Soler ha dedicat el migdia d’avui a la signatura del llibre que ha publicat recentment Puigdemont: el retorn del Vivales. Ho ha fet davant de desenes d’amics i seguidors al Bar Cuellar, a Vila-roja, segons diu per què el seu editor «va preguntar a les llibreries de la ciutat per fer signatures per Sant Jordi, i cap tenia lloc per a mi, sempre sota una excusa. Em va agradar perquè això de no dir mai que no és una cosa molt gironina. M’enorgulleix ser gironí, perquè veig que segueix igual que sempre. Aquí et poden rebre amb un somriure i una abraçada i encara no has fet dues passes que ja te la foten.»

El llibre és un recull d’articles, marcats pel to satíric del columnista, publicats al Diari de Girona i a El Periódico on apareix Carles Puigdemont, «però no és el protagonista de tots els articles. És el fil conductor del llibre, juntament amb aquests últims anys del procés a Catalunya.» Preguntat sobre el Procés, comenta que admira «els que poden escriure sobre el Procés seriosament. Jo no he pogut mai. Ho he provat alguna vegada, però a la tercera o quarta ratlla m’he posat a riure.»

Sobre la seva relació amb Carles Puigdemont durant els anys que van coincidir treballant al diari El Punt creu que, malgrat que li hagués agradat dir que la relació era «desastrosa», diu que només va ser «gris». De seguida li van explicar que tenia una mania: no podia suportar que el telèfon sonés més de tres vegades. «Tinc la teoria que va declarar la independència perquè un dia el telèfon va sonar quatre o cinc vegades. D’aquí ve tot el merdre» comenta irònicament.