«Crec que els trios són meravellosos en tots els sentits»

El vostre darrer disc es diu Trece. No sou supersticiosos?

 No ho som, al contrari. Precisament li vam posar aquest nom per trencar amb la seva tradició de mala sort. I realment ens està anant molt bé.

A més, la banda fa divuit anys. Es consideren majors d’edat?

A vegades tinc la sensació que som els mateixos nanos que començàvem fa vint anys, tocant en locals atrotinats. Però crec que sí, que hem madurat, hem crescut.

Puc enyorar aquell moment vital dels nois que érem, però els locals atrotinats... no!

No enyora aquells temps de joventut locals atrotinats? 

He, he, ho vam viure tants anys. Ens va començar a anar bé quan ja portàvem molts anys tocant, fent concerts amb poca gent, viatjant... Els locals atrotinats ens van acompanyar molt de temps. Puc enyorar aquell moment vital dels nois que érem, però els locals atrotinats... no!

Com a madrilenys, suposo que van anar de convidats al casament de l’any, fa uns dies. 

La veritat és que no (riallada). No sé si per sort o per desgràcia, no vam tenir el plaer.

«Contra las cuerdas». Hi van arribar a estar alguna vegada?

Sí. Quan vam fer el tercer disc vèiem que la cosa no acabava d’arrencar, hi havia desmotivació, part de la banda estava a punt de plegar, teníem problemes a la feina per poder anar a assajar i a sortir de gira, no podíem viure de la música... Aquell període es va allargar i vam arribar a plantejar deixar-ho córrer. Però a partir d‘allà vam remuntar i les coses van començar a anar millor.

La més gran imperfecció que tenim els humans és no saber valorar tot el que el món ens ofereix

Ja que són tres: els agraden els trios?

Musicals?

De tota mena.

Home, crec que els trios són meravellosos en tots els sentits (riu). Hi ha grans bandes que ens han influït, com ara Leño, a qui escoltàvem sense parar d’adolescents. En general, qualsevol experiència de tres és generosa i meravellosa (riallada).

«Mundo imperfecto». Què té d’imperfecte? 

De fet, el tema es refereix al món de la música, que et pot portar grans moments o també et pot arruïnar la vida, causar-te moments molt fotuts. Tot i que segurament es pot extrapolar tot això al món en general. De fet, la màgia resideix en la imperfecció.

S’ha de parar, però per molta gent és impossible, tanquen el mòbil cinc minuts i s’estressen

Què té el món real, d’imperfecte?

Tot. La societat no ha après encara a conviure, cada any que passa estem cavant una mica més la nostra pròpia tomba. La més gran imperfecció que tenim els humans és no saber valorar tot el que el món ens ofereix.

Té solució, el món?

Sí, crec que sí. Seria catastròfic només el fet de pensar que no, pensar que no hi ha marxa enrere. Si posem les notícies, es perd tota esperança en la humanitat, però tenim molta capacitat d’aixecar-nos.

A vegades vénen ganes de posar-nos permanentment en «Modo avión»?

Moltíssimes. A més, sóc de la darrera generació que vivia sense telèfons mòbils, sense aquesta constant necessitat d’explicar-ho tot a tothom ni de viure pendents del que pensin els altres. Personalment, molt sovint necessito apagar el telèfon i desconnectar-me de tot. S’ha de parar, però per molta gent és impossible, tanquen el mòbil cinc minuts i s’estressen. Recomano a tothom que ho faci, que marxi de vacances i apagui el telèfon tres dies. Veuran que no passa res.

«Canciones prohibidas». Ara es revisen cançons d’anys enrere, per a censurar-les.

Totes les cançons tenen un context social que s’ha de tenir en compte. Si analitzem amb lupa totes les obres d’art i el que feien els seus autors, segurament els museus estarien buits. Hem d’intentar ubicar les coses. Si hi ha cançons que en el context actual no sonen bé, és decisió de cadascú continuar tocant-les o no. Però no és just criticar un artista de fa mig segle pel que feia en el seu temps.

De la 'movida' vn van sortir grups meravellosos... i també d’altres que eren una merda i amb el temps han quedat com a part de la història

Acabem a Madrid: per vostès la movida és una cosa de què parlen els avis?

Ha, ha, gairebé. N’hem sentit a parlar tota la vida, ens han explicat totes les històries possibles. En van sortir grups meravellosos... i també d’altres que eren una merda i amb el temps han quedat com a part de la història.

Subscriu-te per seguir llegint