Belbel i Galceran preparen una nova obra en una masia gironina

Després de triomfar amb Fitzroyal Teatre Borràs de Barcelona, l’autor i director Sergi Belbel i el dramaturg Jordi Galceran tornen la temporada que ve al mateix escenari amb un nou projecte, Turisme rural. El muntatge, que començaran a assajar a finals de juny i estrenaran al setembre, compta amb un potent repartiment amb Ivan Labanda i Mireia Portas, que aparquen el musical per capbussar-se en aquesta nova aventura amb altres cares conegudes, Lluís Villanueva i Anna Güell, i amb Joel Cojal, un jove actor que promet. Per ambientar-se se’n van anar a una granja de Salt, on es va fer la sessió de fotos.

«El text planteja la història d’una parella pija de Barcelona que passarà un cap de setmana romàntic en una masia de turisme rural, però els seus amfitrions no són ni amables i ni hospitalaris. Al contrari, fan una sèrie de coses força terrorífiques que faran que la parella es replantegi la seva relació», explica Galceran. Els protagonistes passarien un cap de setmana romàntic amb idea d’aconseguir l’única cosa que els falta: tenir descendència. «No és una parella gaire jove, són al límit per procrear», apunta Belbel, que defineix la peça com «una gran comèdia amb un fons dramàtic».

El tema de la maternitat i la paternitat és al centre de Turisme rural, una peça plena de girs i sorpreses i «elements sobrenaturals». En aquesta escapada al camp res no resultarà com imaginaven els protagonistes. Tot es torça només arribar a la masia. I com sol passar a les obres de Galceran, tot passa en temps real i en un únic espai, en aquest cas l’interior de la casa, una escenografia dissenyada per Max Glaenzel.

Labanda i Portas interpreten la parella, i Villanueva i Güell els propietaris d’aquesta masia, uns grangers que tenen un fill adoptat, rol que assumeix Cojal, únic intèrpret elegit mitjançant càsting. «És un actor extraordinari», confessa Belbel.

De la ràdio a l’escenari

Turisme rural va tenir una primera versió més breu que es va estrenar durant la pandèmia en un cicle de teatre radiofònic que es va inventar la Sala Beckett per ajudar el sector durant la pandèmia. Quan es va estrenar a Ràdio 4 durava 25 minuts i comptava amb quatre actors. Ara Galceran l’ha ampliada amb un personatge més i ha inclòs nous elements per allargar-la i portar-la a escena. No és la primera vegada que ho fa. El crèdit, hilarant text amb el qual va guanyar el Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta, també va adquirir més extensió per poder estrenar-se a La Villarroel, on va triomfar interpretada per Jordi Bosch i Jordi Boixaderas el 2013. Belbel va dirigir tant aquest aclamat muntatge com l’incombustible El mètode Grönholm i Fitzroy, l’últim èxit del tàndem.

«Tothom està capacitat per ser pare o mare?» és la pregunta que planteja Turisme rural, diu Belbel. Per a Galceran resulta curiós que «en una societat on has de passar tantes proves per a tot, per a una cosa tan important com portar fills al món no hi ha examen». I recorda el cas recent d’un matrimoni dels EUA que va ser condemnat pel tiroteig provocat pel seu fill adolescent en una escola on va matar quatre persones.

L’obra juga amb els tòpics del turisme rural, cosa que tant Belbel com Galceran coneixen bé. Precisament ells expliquen que la seva amistat va quallar quan van coincidir fa anys amb un grup de coneguts en una casa semblant a la que apareix en aquesta comèdia. La peça contraposa la visió de la gent del camp i de la ciutat de la vida en plena natura. Aquesta gent de «Can Fanga» o «pixapins» que «dóna menjar als porcs amb la bossa Vuitton», comenta Belbel.

«El turisme rural pot ser una cosa terrorífica», diu Galceran. «És que no és un hotel on tot està perfectament organitzat, sinó que vas a una casa a les quimbambes, perduda al mig del bosc i quan arribes de nit i cansat a les tantes no saps què et trobaràs. I si els propietaris no són tan monos com te’ls imagines?».

Això és el que passa a la seva obra. El desengany que s’emporta la parella urbanita és espremuda al màxim per l’autor que porta els protagonistes a mostrar com són de debò, cosa que els acaba fent replantejar moltes coses. «L’únic que li falta a aquesta parella per completar el seu ideal de felicitat és tenir un fill. Van al camp esperant que la biologia es deslligui però es troben amb gent que són biologia pura, animals de veritat», fa broma Galceran.

Com la vida mateixa

Esperen que molts espectadors s’identifiquin amb el moll de l’os d’aquesta peça, real com la mateixa vida. «Com tota bona obra de teatre, no dona respostes, però sí que et fa la gran pregunta, una d’aquelles que et posa al límit del precipici: per què vols tenir un fill?», comparteix Belbel. Galceran creu, però, que l’obra va més enllà de la pregunta que planteja el director. «En realitat el que qüestiona és: tens dret a tenir un fill? Ets suficient bona persona per portar un fill al món i criar-lo?».

Aquesta és la tercera obra que Galceran estrenarà al Borràs després de Cancún i Fitzroy. Aquest darrer títol que ha estat en cartell dues temporades durant molt de temps ja s’ha fet a Alemanya, Bulgària i la producció de Buenos Aires ja està en procés d’assaigs. A Madrid calcula estrenar-la a finals d’aquest any o principis del proper.

Galceran ha recuperat el pols, però va patir una important aturada creativa. «Entre El crèdit i Fitzroy van passar 10 anys perquè em costava molt trobar una comèdia que trobés diferent, divertida i especial. Però entre aquesta obra i Turisme rural no va passar gens de temps. De vegades les coses surten, d’altres no.» El que té clar, com Belbel, és que al teatre, com a la vida, no hi ha res segur. «Hi ha tantes produccions i oferta que si vols destacar no només has de pensar en l’escriptura sinó tenir una producció correcta. Moltes vegades hi ha obres que estan bé que no tenen ni la producció ni l’explotació correcta!».

En aquest sentit explica que les Balañá, propietàries del teatre Borràs, els tracten molt bé, igual que la productora Bitó, amb la qual s’ha tornat a aliar en aquest projecte. «Contràriament a Fitzroy, que no volia gairebé ningú, aquesta obra la volia tothom», recorda Galceran, un dels autors catalans de més èxit. La seva obra Burundanga s’ha vist durant 12 anys consecutius a Madrid, «una cosa impossible a Barcelona», apunta, i actualment és a l’Eixample Teatre de Barcelona.