El camí a l'escola centra el projecte educatiu Bòlit Mentor

Paula Grande, Nirvana Jiménez i el col·lectiu Última Vèrtebra són les artistes que han participat en la darrera edició

«Atles, mapa de mapes» ha comptat amb l’alumnat i professorat dels instituts Josep Brugulat de Banyoles i Santiago Sobrequés i Carles Rahola de Girona

Un alumne de l'institut Carles Rahola, treballant en el projecte.

Un alumne de l'institut Carles Rahola, treballant en el projecte. / Bòlit

DdG

El camí a l'escola, un recorregut ambigu perquè no és ni totalment domèstic ni totalment escolar, ha centrat la darrera edició del projecte educatiu Bòlit Mentor de residències artístiques en instituts de secundària. Paula Grande, Nirvana Jiménez i el col·lectiu Última Vértebra són els artistes que han participat enguany al projecte, que s'ha desenvolupat als instituts Josep Brugulat de Banyoles i Santiago Sobrequés i Carles Rahola de Girona, comissariat per Clara Garí. El resultat de la iniciativa del Bòlit, el Centre d'Art Contemporani de Girona, es veurà a l'exposició Atles, mapa de mapes, que s'inaugura aquest dissabte (12.00) i es podrà veure al Bòlit_PouRodó fins al 23 de juny.

Bòlit Mentor és un projecte que combina educació i creativitat i que consisteix a introduir artistes visuals a tres instituts de secundaria del territori per desenvolupar un projecte creatiu juntament amb els estudiants, dirigits per un curador d'arts visuals.

Atles, mapa de mapes agafa com a fil conductor el trajecte que separa la casa de l’escola, el primer assaig de mobilitat en llibertat dels alumnes. «El camí a l’escola té una altra característica peculiar: és escolar sense ser una activitat de l’escola; és formatiu sense ser una activitat específicament educativa i és personal (de cada estudiant) sense deixar de ser una activitat amb objectius comuns», expliquen des del Bòlit. 

Amb aquesta idea de fons, l’exposició parteix de la idea que el mapa és un dispositiu d’expressió, de comunicació, que va molt més enllà de la qüestió gràfica, de la bidimensionalitat, i que pot ser una cosa profundament explicativa de les emocions del cos en la mesura que també es pot dibuixar amb d’altres mitjans com el so, la música, el moviment, el treball gràfic, etc. Prenent el mapa com a punt de partida i visibilitzant-lo, doncs, sorgeix l’emoció i la subjectivitat de cada caminant i de cada recorregut i és això el que es podrà veure a l’exposició.

Les artistes han treballat diferents aspectes d’aquesta idea de «mapa de mapes»: en el cas de Nirvana Jiménez vinculant la identitat amb el tema del color; amb un treball de l’espai sonor i el soundscape, com ha fet Paula Grande i, en el cas d’Última Vèrtebra, a partir de la tridimensionalitat i tot el que té a veure amb l’expressió amb el cos.

L’exposició es planteja, doncs, com un espai on intercanviar idees sobre quin és el nostre mapa a partir d’aquesta mirada que uneix les iniciatives dels estudiants i les de les artistes amb la idea del camí a l’escola de fons.