«Abans anàvem a cagar i miràvem rajoles, ara ens cal el mòbil»

Orella d’Os neix l’any 2022 en mans dels matadeperencs Roc Badia i Gerard Casulleras, després de la ruptura del grup de pop Atretz, del qual n’eren membres. A l’abril del 2023 llancen el seu 1r àlbum amb el nom Rescat Emocional, i ara treuen Interludis, un projecte motivat pel fotògraf Miquel Badia, qui va encoratjar al grup a musicar les flors que ha estat fotografiant durant dues primaveres.

L’Orella d’Os és una flor que sembla que mor i ressuscita. Vostès també?

Doncs realment Orella d’Os va sorgir després que morís un grup anterior que teníem. La pandèmia va ser la mort de molts grups, però també el naixement d’uns quants. En el nostre cas va ser així.

El disc es diu Interludi. Interludi de què?

És com un parèntesi reflexiu.

Com en Pedro Sánchez?

(Riu) Espero que no. L’àlbum va lligat a un llibre de flors que es diu Interludi. Ens van demanar que musiquéssim aquestes flors. Interludi té a veure amb el fet que la planta pot estar viva durant tot l’any, però la flor la veiem només durant un petit espai de temps.

Musicar flors té el perill que les cançons siguin cursis?

Depèn del que busquis, A final, tu musiques en base al que has escoltat més o al que t’agrada. Està tot inventat, en el teu subconscient tu busques les coses que t’agraden. O sigui que, si no et decantes gaires pel que és cursi, no et sortiran cançons cursis.

Està tot inventat, en el teu subconscient tu busques les coses que t’agraden

Li agraden les flors, almenys?

M’agraden les flors i la natura en general. A Matadepera tenim al costat un parc natural, hi tenim molt contacte des de ben petits. Arrelar-nos a la terra és molt important, per nosaltres. És una cosa necessària.

A les seves lletres parla molt de desamors i amors trencats. Ha tingut moltes males experiències?

Mmmm... aquest darrer any ha sigut força amunt i avall.

Amunt i avall? Això és bo o dolent?

La vida és així. Hem d’acceptar que vénen coses bones i coses dolentes. No sempre es pot estar bé i no sempre s’està malament. Però ha sigut un temps de ruptures familiars, a nivell de parella... Coses d’aquestes.

Coses que inspiren, segons diuen.

Sí, quan estàs malament és quan millor escrius. És així.

Quan estàs malament és quan millor escrius. És així

Les males experiències en el fons són bones experiències?

No les considero males experiències. Són experiències dures , però formen part del que serà la vida.

A Importància personal, canta «no m’he conegut mai». Costa, conèixer-se?

No crec que acabi coneixent-me mai. Però escriure i fer música és un treball d’això, de conèixer-se un mateix, amb les coses que et passen de fora i amb les que et passen internes. Un s’ha d’anar qüestionant tota l’estona. No crec que m’arribi a conèixer mai, però m’agrada intentar-ho.

A vegades cal repetir-se un mateix que és genial, com canta en un altre tema?

Tenim tendència a creure’ns més importants del que som. En veritat no som res, som molt petits. Vivim en un ritme molt competitiu i necessitem creure que som millors que els altres. Això no ens fa bé, ens fa anar al mirall i dir-nos que som molt bons. No som res, tio.

«L’aiguardent desperta els valents de la cendra.». L’alcohol dóna empenta?

La veritat és que no (riu). Ara bé, l’aiguardent et desperta, millor dit, et trinxa. Serveix per definir una cosa potent.

Tenim tendència a creure’ns més importants del que som. En veritat no som res, som molt petits

Observo que està bevent cafè amb llet. No fa gaire músic, això.

Acabem de començar el dia (riu).

«Viu més intens». Ens cal?

Vivim pendents del mòbil, amb un ritme competitiu i immediat, i això ens fa estar desconnectats de la terra d’on venim. Per mi, viure intens és respirar un moment, estar aquí, no pensar en el que vindrà després. Estem perdent moments de reflexió, abans anàvem a cagar i miràvem les rajoles, ara ens enduem el mòbil. A tot arreu estem amb el mòbil, abans havíem de reflexionar. Crec que anava bé.

Vostè és d’una generació que s’endú el mòbil arreu.

A casa m’han treballat bastant el contrari. I tinc la sort d’haver viscut a prop de la natura, mai m’he tancat aire en les xarxes. Ara bé, estic borratxo perdut amb el mòbil, com la gran majoria.

Li agrada la natura?

Segurament m’adaptaria a la ciutat, però necessito el contacte amb la terra, amb els arbres, amb les flors. 

Subscriu-te per seguir llegint