Remei de Ca la Fresca denuncia la privatització de l'aigua amb el tema "Mal de muntanya"

El grup arbucienc dedica el primer avançament del seu segon disc, que sortirà publicat a la tardor de la mà de Bankrobber, "als col·lectius de veïnes que s'organitzen per fer la feina que les institucions no fan"

Imatge promocional del grup Remei de Ca la Fresca.

Imatge promocional del grup Remei de Ca la Fresca. / Íngrid Ferrer

Albert Cornellà

Albert Cornellà

"La vostra avarícia. La vostra cobdícia ens matarà a tots. Però abans d’això hi haurà set. I amb la set, no hi haurà excusa, pietat o consol" canta Xantal Rodríguez en una de les estrofes de Mal de muntanya, el nou i esmolat senzill amb el qual la banda arbucienca Remei de Ca la Fresca debuta amb el segell d'arrels bisbalenques Bankrobber, pel qual va fitxar fa tots just uns mesos, després de debutar discogràficament el 2021 amb un disc homònim de la mà d'Indian Runners.

El tema, primer avançament del segon àlbum d'estudi del grup, amb producció d’Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i que publicaran la pròxima tardor, denuncia a ritme de rock i psicodèlia, com l'aigua dels rierols acaba en garrafes de vuit litres i com les embotelladores eixuguen el Montseny. De fet, el senzill està dedicat "als col·lectius de veïnes que s'organitzen per fer la feina que les institucions no fan" i en especial a "Aigua Clara d'Arbúcies i a la Salvaguarda del Montseny".

El grup integrat per Artur Piera, Iago Rueda, Víctor Inskipp i Xantal Rodríguez actuarà el pròxim dissabte 8 de juny a l'Ateneu 24 de juny de Girona, en el marc del cicle A peu de carrer, i el 20 de juliol passaran per Santa Coloma de Farners.

Lletres compromeses

El quartet arbucienc torna amb Mal de muntanya a mostrar el seu compromís amb allò que passa tan al seu voltant com a milers de quilòmetres. Fa uns mesos el grup ja va llançar Tots els tons de la ràbia, un tema que musica el poema Shades of Anger de la periodista, poeta i activista libanesa d'ascendència palestina Rafeef Ziadah, i amb el qual denunciaven la hipocresia i el silenci d'occident davant la situació que pateix el poble palestí, especialment des del passat mes d'octubre.