Girona, el pati de la casa de Frank Reyes

Hi ha artistes que pel motiu que sigui es troben especialment còmodes a llocs amb els quals inicialment no haurien de tenir una relació especial. Això és el que li passa a Frank Reyes, que és dominicà, amb Girona, una ciutat on els seus compatriotes no són pas la nacionalitat predominant. Ni falta que fa, perquè els hondurenys, que sí són majoria, l'idolatren. Això es va poder comprovar fàcilment divendres a la nit a Euphoria Latina quan Reyes feia referència a les nacionalitats dels presents a la sala, el sostre de la qual gairebé cau quan va esmentar els hondurenys.

I és que el príncep de la batxata va actuar divendres a Girona per segona vegada en menys de tres anys, i per tercera en els darrers nou, sempre amb notable èxit de públic. Ahir fins i tot hi havia gent, aquests sí compatriotes, que explicaven que venien del sud de França. Tenint en compte que el concert va començar a les tres de la matinada i va acabar a quarts de sis, cal reconèixer el seu mèrit.

Pel que fa a l'actuació, Reyes no va decebre, demostrant sempre un gran domini de l'escenari i un gran coneixement de què vol el seu públic. Molt ben acompanyat per 9 músics, l'artista dominicà, considerat el príncep de la batxata, va iniciar el concert amb tres merengues per deixar clar que la nit seria mogudeta. Un cop saludat el públic, especialment les dones, Reyes va començar amb les batxates, amb èxits com "Ella es así", "Así es la vida" o "Como llora mi alma".

Conscient que la matinada s'escalfava, l'artista dominicà, prèvia obertura d'una ampolla de cava, va interpretar el seu enorme èxit "Por el alcohol", que va acompanyar sàviament de "Payasos" (que va treure al mercat en col·laboració amb Romeo Santos) i "Nada de nada", per posteriorment fer embogir les dones presents dedicant a totes les fèmines la seva versió de la cançó de Manuel Carrasco "Mujer de las mil batallas".

I a partir d'aquí, en un concert que va anar clarament de menys a més, Reyes va anar bombardejant el públic en un clímax final ple d'himnes de la batxata com "24 horas", "Quien eres tu", "Amor a la distancia", "Extraño mi pueblo" i "Princesa", cantades per tots els assistents com si s'hagués d'acabar el món.