L’Orchestra Fireluche celebra vint anys tornant al casset

L’Orchestra Fireluche, la banda que es va crear per fer un sol concert a finals del 2002, celebra els vint anys de carrera mirant enrere, en el fons, recuperant onze cançons gairebé inèdites enregistrades en directe avui fa just dues dècades, i en el format, tornant al casset. La formació gironina publica avui Directe a la Planeta (U98 Music), un disc en format digital i casset enregistrat el 29 de maig del 2004, a la sala de teatre de Girona, en un concert que va servir per presentar la seva primera maqueta.

«Ens havíem fundat el 2002 i presentàvem la desena de cançons que formaven la maqueta i que van acabar sent les del primer disc, però també onze temes més que van quedar en una mena de llimbs», explica el músic David Sarsanedas.

La gravació del concert va anar a càrrec de Marc Paneque i gràcies a l’enregistrament d’aquella sessió en viu, ara han pogut rescatar unes cançons que van tenir una certa vida en directe, però que no van arribar a dur mai a l’estudi de gravació. La masterització ha anat a càrrec d’Albert Cortada, tècnic de so del grup durant molts anys. 

«Els vint anys ens han semblat una bona excusa per transportar-nos als primers temps de l’Orchestra Fireluche, amb la sonoritat del moment, els instruments del moment i en les condicions en què es va gravar tot», afirma l’integrant del grup. 

Hi coincideix el guitarrista Domènec Boïgues, que apunta, tot i alguns canvis de músics respecte a la formació inicial, en aquests vint anys el que ha evolucionat més és la composició, que abans naixia més de l’espontaneïtat i ara està més treballada, i el so, amb la incorporació d’instruments més electrònics.

Més enllà de recuperar les composicions, la sonoritat i l’estètica dels inicis del grup, però, el que sorprèn és la manera com el disc arriba al mercat: en format casset, un suport que encara relativament habitual fa vint anys.

«Sempre hem cregut que l’objecte, el format físic del disc té un pes important», continua Sarsanedas sobre l’aposta pel casset, que va acompanyat d’un bolígraf per a enrotllar la cinta en cas que aquesta surti de la guia i d’un CD per facilitar-ne l’escolta a qui no tingui reproductor de casset.

Si els darrers àlbums els han tret en vinil, un format a l’alça en els darrers temps, ara han hagut de recórrer a les deixalleries i les donacions d’amics per trobar cintes antigues que Joan Vissi, de l’estudi Scumbag Tapes de Blanes, ha seleccionat i adaptat per acollir Directe a la Planeta.

Cada còpia és diferent i, encara que les portades estan unificades amb un disseny d’Elena Gascon i Marina Boïgues, s’hi pot reconèixer l’origen. «Hi hem intervingut tan poc com hem pogut, respectant al màxim el disseny anterior i també el músic que tapem, per això quan s’acaben les cançons de l’Orchestra Fireluche, sonen les que queden a sota», continua Sarsanedas sobre un disc «molt estimat, però sense gaires pretensions».

El que no descarten, però, és acabar fent algun concert especial en els pròxims mesos per tornar a tocar aquestes onze cançons que ara prenen vida de nou, després de vint anys al calaix.