El passat 23 de maig els alumnes de primer d´ESO de l´Institut Sa Palomera de Blanes van visitar in situ l´excavació d´enguany al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella), un jaciment paleontològic excepcional perquè els seus sediments lacustres associats a la formació d´un volcà d´edat pliocènica (ara fa uns 3,5 milions d´anys) contenen, i en molt bon estat de conservació, una enorme quantitat de restes orgàniques fòssils: rinoceronts, tapirs, bòvids, ciprínids, granotes, tortugues,€ motiu pel qual el Camp dels Ninots és conegut com la Pompeia del pliocè.

A les comarques gironines, l´oportunitat de visitar en horari escolar l´excavació d´un jaciment arqueològic o paleontològic mentre els especialistes hi estan treballant és quelcom inhabitual, degut al fet que o bé les excavacions en curs de tipus urgència són inaccessibles per motius empresarials o bé que les excavacions de tipus programades solen tenir lloc durant l´estiu.

Aquesta sortida al Camp dels Ninots es va organitzar des del departament de Ciències Socials de l´Institut Sa Palomera de Blanes i va ser possible gràcies als seus professors i personal administratiu següents: Albert Aulines, Jordi Caseny, Maria del Vilar González, Josep Ignaci Bech, Ylenia Castros, Beatriu Cuenca, Marta Sala, Alba Urban, Imma Moreno i Marisa Martínez. Al llarg d´aquest curs 2016/2017, des d´aquest centre educatiu hem portat a terme una sèrie d´activitats relacionades amb la prehistòria (taller d´encesa de foc, concurs de dibuix d´eines, lectura de novel·les, projecció de documentals i pel·lícules). D´aquí, doncs, que la seva culminació fos l´oportunitat de visitar in situ l´excavació d´aquest jaciment paleontològic caldenc, situat ben a prop de l´Institut de Blanes: a només 20 minuts en autobús.

Gerard Campeny i Bruno Gómez són dos arqueòlegs naturals de Caldes i ambdós són doctors en prehistòria per l´IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) de Tarragona. La nostra visita d´aquell 23 de maig va anar acompanyada de la seva guia i les seves explicacions, molt amenes i didàctiques. Primer vam fer un recorregut pel perímetre del volcà (una ruta que està molt ben senyalitzada i que compta amb plafons, cartells i escultures) i, tot seguit, vam dirigir-nos a l´àrea on un equip de científics (paleontòlegs, restauradors, geòlegs i arqueòlegs) hi estava extraient l´esquelet sencer d´un Alephis tigneresi (un bòvid de fa 3,5 milions d´anys).

Montserrat Vehí, geòloga i també natural de Caldes, va ser qui, l´any 1999, va descobrir l´existència d´un volcà al Camp dels Ninots i, tot seguit, el va difondre a través de l´article titulat Un edifici volcànic inèdit a Caldes de Malavella (la Selva, Girona): el volcà del Camp dels Ninots, publicat a l´onzè número dels Quaderns de la Selva. En aquest text, Vehí esmentava la presència d´argiles lacustres corresponents al reompliment del cràter d´un antic volcà d´explosió d´origen freatomagmàtic. Aquest fet va motivar que, quatre anys més tard, al 2003, Gerard Campeny i Bruno Gómez hi emprenguessin una primera intervenció arqueològica per avaluar-ne el seu potencial també des del punt de vista de la prehistòria antiga. Amb el pas del temps, aquelles expectatives s´han anat materialitzant perquè s´hi han posat al descobert un conjunt d´elements d´ordre geològic, paleontològic, botànic i arqueològic que són molt visibles i atractius per als amants de les ciències naturals, i els quals sempre provoquen una forta emoció a totes aquelles persones que tenen l´ocasió d´observar-los en directe. Els nostres alumnes de Blanes, per exemple, van quedar igualment colpits i commocionats durant la seva visita d´aquell 23 de maig.

Des d´aquell 2003 fins a la campanya d´enguany (la catorzena, maig de 2017), la recerca científica del Camp dels Ninots ha avançat en paral·lel a la realització de múltiples activitats de divulgació. Un exemple, l´any 2007 es va celebrar el cicle de conferències L´aventura de l´evolució passa pel Camp dels Ninots, que va reunir científics de renom mundial en aquesta temàtica i que va ser tot un èxit de públic. És per aquest motiu que amb el meu company de l´Associació Arqueològica de Girona, Joan Abad, vam publicar en aquest mateix Dominical del Diari de Girona (el 25 de març de 2007) l´article Un tresor amagat a Caldes i en qual assenyalàvem que «el Camp dels Ninots té un especial interès per a l´estudi i comprensió del passat paleontològic i prehistòric, tant a nivell comarcal com peninsular, raó per la qual és necessari que durant els propers anys les excavacions puguin continuar amb normalitat i, d´aquesta manera, es pugui dur a la pràctica i consolidar un projecte científic i social a l´entorn d´aquest antic volcà». I acabàvem aquest article així: «Podem dir que a Caldes hi ha un tresor amagat, un tresor format per elements molt diversos del nostre passat ambiental, faunístic i humà i que, poc a poc, l´anem comprenent. Un tresor que, ara que l´hem descobert, cal investigar, conservar, protegir i difondre perquè perduri molts anys més». Deu anys després observem que, afortunadament, ara mateix tot això s´està produint a Caldes, per la qual cosa des d´aquí volem agrair i felicitar a totes aquelles persones que hi estan implicades.

La Selva és una comarca prehistòrica excepcional perquè arreu del seu territori s´hi han localitzat evidències de totes les fases de la prehistòria antiga universal (paleolític inferior, mitjà i superior), les quals posen de manifest que ha estat ocupada repetidament al llarg del temps, des de l´arribada dels primers homínids a la península Ibèrica ara fa 1,5 milió d´anys. A pesar ­d´això, però, la immensa majoria dels seus habitants o bé desconeixen completament aquest remot període de la seva pròpia història o bé no n´acaben de valorar la seva potencialitat científica, social, educativa i econòmica. Un exemple clamorós és la Balma de la Xemeneia d´Amer, on els anys 2001 a 2003 s´hi va posar al descobert i divulgar un jaciment paleolític excepcional des del punt de vista científic, social, educatiu i econòmic, però, malgrat això des de l´any 2004 no s´hi ha pogut realitzar, per lamentables motius d´ordre burocràtic, cap més intervenció arqueològica. L´excepció a aquest estat general dels jaciments prehistòrics de la Selva és el Camp dels Ninots, el qual a data d´avui és l´únic jaciment d´aquestes velles cronologies que s´està investigant i divulgant de forma sistemàtica i continuada i, en conseqüència, està generant una sèrie de beneficis a tots nivells, l´econòmic inclòs.

Al nostre entendre és d´enorme importància que els alumnes de primària i secundària visitin in situ el patrimoni del seu territori perquè si ja de petits el coneixen, el trepitgen i els sedueix potser així aconseguirem que quan siguin adults també l´estimin, el respectin i en procurin obtenir un rendiment econòmic. És amb aquests objectius pedagògics i socials de fons que el passat 23 de maig vam promoure la sortida de camp dels nostres alumnes de l´Institut Sa Palomera de Blanes al Camp dels Ninots. ?