Unes vambes amb cintes que van lligades al turmell i la sola cosida amb la tradicional puntada visible és l’última remasterització de l’espardenya, una creació de Rosalía per a Nike que ha batejat com a AF1 Espardille. «Em vaig inspirar en un calçat tradicional que el meu avi utilitzava sempre; sempre estava treballant», va explicar la cantant al podcast The Gurls Talk, fent bandera de la seva catalanitat.
Dalí, a qui Rosalía ha recorregut a Instagram per promocionar la nova col·laboració amb la marca, va elevar l’estatus d’aquest calçat pagès. Gairebé tan icòniques com el seu bigoti eren les seves espardenyes Pinxo, amb tres cintes per turmell, que portava tant per treballar com per als descansos davant del mar a Portlligat, amb mitjons o sense, segons la temperatura. Però va ser Yves Saint Laurent, després de coincidir als anys 70 en una fira a París amb el matrimoni format per Llorenç Castañer i Isabel Sauras, qui els va imprimir glamur i universalitat. El dissenyador volia convertir l’espardenya en un calçat que estilitzés més les cames femenines. «¡Si Saint Laurent vol una espardenya amb taló, la tindrà!», va resoldre Castañer, encantat amb l’encàrrec, que va acabar sent el model estrella de la marca Castañer.
Les espardenyes -d’espart i cotó- eren un calçat camperol i obrer i els esforços de Castañer, que va obrir el 1927 el seu primer taller a Banyoles, es van concentrar a donar-li un caràcter més noble amb materials com el jute, el cotó i la pell, a més de fibres de seda i ràfia. Quan va esclatar la Guerra Civil, el bàndol republicà va nacionalitzar la firma, que es va bolcar en la producció d’espardenyes de set vetes per als soldats. Precisament el 1936, el fotògrat Pere Català Pic va convertir l’espardenya en un símbol antifeixista al retratar-la trepitjant una creu gammada per a un cartell del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
TORNEN AMB DISTINCIÓ
A mesura que el país es recuperava de la contesa, les espardenyes semblaven abocades a l’extinció. No resistien a les inclemències del temps ni als terrenys pedregosos, tampoc eren aptes per a un ús intensiu i la tecnologia del calçat anava avançant. No obstant això, mentre joves catalanistes i nacionalistes les recuperaven als anys 60 i 70 com a símbol d’afirmació nacional, Yves Saint Laurent va aconseguir que s’associessin a la distinció, als dies ociosos d’estiu, als enclavaments exclusius davant del Mediterrani. Abans d’això, Lauren Bacall ja se les havia posat a Cayo Largo i la van emular Grace Kelly, Sofia Loren i Audrey Hepburn. També Humphrey Bogart i Gary Cooper, dins i fora del set, van demostrar que eren unisex.
Al cinema espanyol semblava que funcionaven com a amulet d’una joveníssima Penélope Cruz que a Jamón, jamón (1992) gastava sola pels Monegros o les portava quan s’entregava a l’amor sota el toro d’Osborne, completant el look amb minivestits i arracades de cèrcol.
Les espardenyes es van mimetitzar amb el paisatge de la Costa Brava, amb el look navy de Coco Chanel. I s’hi van apuntar més firmes: Gucci fabrica models que ronden els 500 euros i Loewe aposta per la lona en la seva col·lecció Paula’s Ibiza, que homenatja la boutique balear mítica als 70.
Si alguna cosa ha garantit el futur de l’espardenya és la seva naturalesa customitzable. Després de gairebé un segle, Castañer ha sorprès amb una col·lecció càpsula, en col·laboració amb el creador britànic Paul Smith, en la qual manen les ratlles de colors contrastats: anteriorment havia col·laborat amb Manolo Blahnik i Missoni en iniciatives similars.
Una altra firma històrica, Toni Pons -fa 75 anys que es va fundar a Osor i a la dècada dels 60 es va establir a Girona- fa gala de la seva sostenibilitat. Les seves espardenyes es fabriquen íntegrament a Espanya, moltes amb materials naturals o reciclats, i compta amb una col·lecció vegana, lliure de qualsevol component d’origen animal, en la qual predominen materials com teles i lli. Entre les seves especialitats criden l’atenció diferents propostes per a núvies com el model Amelie, de ras blanc i amb vetes creuades.
Des del carrer d’Avinyó de Barcelona reivindica la seva aportació a l’espardenya moderna La Manual Alpargatera, en marxa des del 1940, quan Joan Oliver va comprar el que ja era una espardenyeria amb la intenció de fer evolucionar el calçat proletari per excel·lència. Posar taló a les espardenyes i alegrar els estampats amb brodats i colors vius va ser una idea promoguda per la dona del fundador, Emilia Oliver, un esperit creatiu que la marca s’ha esforçat a mantenir. Entre les novetats de La Manual Alpargatera destaca un model de ganxet -Carmen, de producció limitada- i les ballarines Aitana, amb tires de badana per lligar al turmell. Els estampats de la col·lecció Barcemola! han incorporat motius de la ciutat, com el panot -les rajoles típiques dissenyades per Puig i Cadafalch-, el forjat dels fanals de passeig de Gràcia i les tapes de les clavegueres. El model Pinxo és el demandat per les colles castelleres i són les que calcen els mossos d’esquadra en el seu uniforme de gala (amb sola de goma, per evitar que quedin xopes en cas de pluja). També les va portar el papa Joan Pau II, que durant anys va rebre un model sense vetes.
SABATILLA VIRAL
Les espardenyes han demostrat potència viral. Alohas, una marca de Barcelona omnipresent a Instagram, va apostar per elles l’estiu del 2018 apoderant-se del lema The endless summer, títol del mític documental de surf del 1966. Un any després, va arribar el boom empresarial amb un model de negoci basat en la producció sota demanda, sense botigues físiques, que es promociona a través d’influencers com María Pombo i Gala González. Són espardenyes d’inspiració gladiadora, clàssiques amb un exterior de pell i taló de jute, o amb empenya peep-toe i relleu de serp, amb preus que oscil·len entre els 60 i els 150 euros.
L’espardenya ha eludit el seu destí com a peça de museu, encara que el parell dels 70 d’Yves Saint Laurent formi part de la col·lecció del Victoria & Albert Museum de Londres i que el MoMA de Nova York les incorporés el 2017 a l’exposició Is fashion modern? (¿Es moderna, la moda?). A l’espera que Rosalía i Nike posin preu i data de sortida a les AF1 Espardille després del hype, si hi ha alguna cosa clara és que l’espardenya té una llarga vida al davant.
1 RITA HAYWORTH portava espardenyes blanques de Castañer a la pel·lícula «La dama de Xangai» (1947).2 JOAN MIRÓ no se les treia dels peus a Mont-roig del Camp (a la terrassa,a la foto), on tenia casa i taller. 3 SALVADOR DALÍ va contagiar la seva afició a les espardenyes Pinxo a Lorca i Buñuel, visitants assidus de Portlligat.
4 Grace Kelly va ser una de les actrius que van encarnar l’associació de l’espardenya amb els estius al Mediterrani. 5 VETES I ESPART. La humilitat del seu origen no és obstacle perquè figurin a l’armari de la roba de Meghan Markle i de la reina Letizia, o d’«influencers» arxiseguides com María Pombo; totes tres les porten amb el mateix pas decidit que ho feia Penélope Cruz a la pel·lícula «Jamón, jamón».
