SIMÓ GRATACÓS OLIVERAS

Del menjador es van començar unes tímides notes del piano. El pare, que estava arreglant uns papers, es va aixecar a poc a poc per acostar-se sense fer soroll a la sala. Va descobrir la seva filla, amb amb un somriure d’orella a orella cada vegada que un dit feina sonar un tecla amb els seus ditets.

Simó Gratacós Oliveras va néixer el 21 de gener de 1891 a Figueres, ciutat on va viure tota la seva vida. El seu pare, Joan Gratacós, era mestre d’obres i ell va seguir l’ofici patern. Com a contractista es va fer càrrec d’algunes obres importants de la capital empordanesa, com ara la reconstrucció de l’església parroquial de Sant Pere.

Ara bé, Simó Gratacós ha passat a la història per la seva trajectòria musical, que era la seva gran passió. Es va formar amb Eusebi Vilà i va aprendre composició i harmonia amb Josep Cirilo. Va ser sobretot intèrpret de piano i flauta travessera, però durant els anys de joventut també va crear moltes sardanes de força èxit. La més coneguda, de 1922, és «Jovenívola», però també es poden citar «Pensant en tu», «Flor i espines», «Desengany», «El despertar de l’aimada», «Germanor», «La reina del cor»... entre moltíssimes altres.

A més, també va ser un personalitat molt activa de la vida cultural i musical figuerenca. Fundà l’Orfeó Germanor Empordanesa sota els auspicis del Casino Menestral, que es va mantenir actiu entre 1914 i 1918. I fou un dels promotors de la secció local dels anomenats «Pomells de joventut», un moviment impulsat per Josep Maria Folch i Torres destinat al jovent català per promoure el catalanisme d’arrel catòlica entre les generacions que pujaven.

Simó Gratacós es va casar amb l’olotina Anna Fàbregas Bonet i van tenir dues criatures. El gran, Joan, fou farmacèutic de professió però, igual que el seu pare, també es va implicar amb el món cultural; la petita, Maria Rosa Gratacós Fàbregas, va seguir els passos musicals del seu progenitor i va ingressar al Liceu de Barcelona, on va excel·lir com a pianista. Sembla que per qüestions familiars va abandonar l’opció de fer carrera com a solista, malgrat les bones perspectives que se li plantejaven, i va tornar a Figueres. A la seva ciutat natal va tenir un rol destacadíssim en el panorama musical local durant la segona meitat del segle XX. Tant perquè va exercir de docent a diferents institucions, com perquè va compondre i musicar poemes d’alguns autors coetanis com ara Carme Guasch i les germanes Montserrat i Maria dels Àngels Vayreda. Precisament aquest darrer mes de juny, Maria Rosa va morir a l’edat de noranta-un anys.

Pel que fa a Simó Gratacós Oliveras, va traspassar el segon dia del 1958, quan tenia tenia seixanta-set anys.