Fa qüestió d’una mica més de tres anys vaig tenir coneixença del magnífic Atles de Pennier. Succeïa quan estava en converses amb la Dra. Carme Montaner, Cap de la Cartoteca de Catalunya, per preparar la presentació del catàleg de l’exposició La Colección Cartográfica de la Colección Mascort. Escenas de la historia (2018), en el que donava a conèixer l’esplèndida col·lecció de la Fundació Mascort, de Torroella de Montgrí.
Carme Montaner em va explicar la descoberta d’aquesta peça cartogràfica, fonamental per a les nostres contrades, ni més ni menys que a Àustria. Em va obsequiar amb el catàleg, recentment aparegut (2017), que comptava amb col·laboracions d’Émile d’Orgeix, probablement la primera difusora de la figura de l’enginyer, i d’ella mateixa, entre altres. De les converses van sorgir idees i projectes de futur. Ara ens trobem en aquell futur projectat, una mica més tardà del que ens hauria agradat, degut a aquest gairebé podríem dir any i escaig de parèntesi i aturada forçosa que hem patit en tots els àmbits.
Però, avui, l’exposició és una realitat i ben segur que, a hores d’ara, la figura de Pennier ja ha estat descoberta per molts gironins. De totes maneres, podem dir que la seva projecció tot just ha començat, ja que estan programades exposicions itinerants a la pròpia capital i a diferents poblacions de les comarques gironines.
La inauguració de l’exposició va tenir lloc el 2 de setembre a la Casa de Cultura de Girona i va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i dels representants de les tres institucions que ho han fet possible: el Director de la Cartoteca de Catalunya, Jaume Massó; el President de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i el secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font. Després dels parlaments oficials, Carme Montaner va oferir una visita guiada als assistents.
Pintor i cartògraf
Jacques Pennier era un pintor de Soissons (al nord de França) que va viure entre 1656 i c. 1720, i va ser un alumne molt avantatjat de Marc Dupré, pintor de la mateixa vila. Cal dir que la seva biografia l’hem d’elaborar a partir de l’obra cartogràfica que ens ha llegat. Tot i amb això, encara queden buits considerables.
La seva producció abraça el regnat de Lluís XIV i els primers anys de Lluís XV, i sol tenir dos objectius: enaltir la figura reial i oferir informació estratègica de cadascun dels punts cartografiats- en el cas que ens afecta, relacionats amb Catalunya‒ per servir al rei i a la seva administració.
A Pennier li va tocar viure un període favorable per poder desenvolupar la seva faceta de dibuixant i cartògraf. Va ser un període de grans moviments estratègics per a la corona francesa i el moment en el qual aquesta aprendria a fer ús de les imatges; va ser també quan es va professionalitzar el cos d’enginyers i cartògrafs, i quan es van crear les acadèmies reials.
El seu primer recull conegut és el Voyage de son altesse Sérénissime Monseigneur le Prince de Conty pour la prise du Luxembourg en avril 1684: avec les plans, villes et châteaux les plus considérables qui se sont rencontrés dans le chemin (1685-1690). Tal i com diu el subtítol, l’obra està composta de plànols, escenaris del teatre de la guerra, vistes horitzontals, i altres de viles fortificades i castells. Imatges que Louis de Bourbon (1664-1709), Príncep de Conty, havia vist durant l’itinerari de Paris a Luxemburg i que Pennier es va ocupar de reproduir en directe.
Fins llavors, l’autor era un personatge totalment desconegut.
La següent campanya en la que participa és la de Flandes, sota les ordres de François-Henry de Montmorency-Bouteville (1628-1695) i, durant el decenni que va des del1690 al 1700, s’ocupa de deixar-ne testimoni. L’obra està constituïda per un total de cinc volums que contenen, a més dels plànols de les ciutats assetjades i memòries d’observació, mapes de les marxes dels exèrcits amb una gran profusió i precisió de detalls.
No es té rastre de què va fer Pennier durant els dos decennis que seguiren a la campanya de Flandes. S’ha apuntat que es podia haver dedicat a reproduir i comercialitzar mapes de l’anterior campanya ja que se’n localitzen a les millors col·leccions privades europees. Però també és molt probable que s’allistés amb el duc d’Anjou, futur Felip V, i participés a la Guerra de Successió d’Espanya.
La següent obra coneguda serà l’Atles que avui presentem: Recueil des Plans du Roussillon, de Catalogne, des Chasteaux, Villages, Eglises, Chapelles & Maisons qui peuvent servir de Postes en temps de guerre; et des quelques Endroits de France et Espagne. Par le Sr. Pennier, Ingenieur et Geographe du Roy. 1719.
Pennier, en el Recueil..., a diferència dels atles anteriors, no incorpora ni vistes ni perfils de ciutats, ni topografia ni paisatges, aquí l’objectiu principal està focalitzat en les fortificacions i edificis fronterers que podien resistir l’atac de les tropes franceses, donats els permanents conflictes amb els exèrcits de les potències europees.
Totes les representacions van emmarcades, estan identificades amb els corresponents títols i porten llegendes en les quals hi consten la relació d’edificis; així mateix, empra els colors convencionals per a la diferenciació dels elements dibuixats. Pennier aplica l’estandarització dels codis cartogràfics que Vauban (1636-1707) havia introduït a finals del s. XVII. És a dir que, en aquesta ocasió, la seva obra, tot i ell no ser-ho de formació, està en la línia d’un enginyer militar de places fortes.
La principal singularitat d’aquest Atles és que per a alguns petits nuclis de les comarques gironines suposa conèixer la seva primera representació cartogràfica.
Pennier és un dels pocs cartògrafs militars de l’Antic Règim que ha deixat una obra tan voluminosa. Són més de 2.000 mapes repartits en diferents biblioteques espanyoles, franceses, angleses i vieneses.
L’exposició a Girona
La mostra sobre l’Atles de Pennier a la Casa de Cultura de Girona, que es podrà visitar fins divendres que ve, dia 24 de setembre, compta amb 19 plafons que reprodueixen 43 mapes i plànols de la demarcació, entre els quals s’inclouen 28 nuclis, nou fortificacions i sis esglésies i capelles. En la major part dels casos van acompanyats dels corresponents ortofotomapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, de l’any 2019. Amb la confrontació d’imatges, l’espectador pren el pols visual dels canvis experimentats en el territori en els 300 anys de distància.
Els indrets de les comarques gironines que apareixen cartografiats a l’exposició són Alp, Figueres, Peralada, Bàscara, Foixà, Puigcerdà, Cabanes, Fort de la Trinitat de Roses, Ripoll, Cadaqués, Fort de les Medes de Torroella de Montgrí, Roses, Calabuig (Bàscara), Garriguella, Sant Climent Sescebes, Camprodon, Girona, Sant Joan de les Abadesses, Capella de Nostra Senyora de Pontós, Hostalric, Sant Pere Pescador, Castell de Darnius, L’Escala, Torre de Riu d’Alp, Castell de la Roca de Vilallonga de Ter, Llers, Torre del Cap de Creus de Cadaqués, Castell de Quermançó de Vilajuïga, Mare de Déu de les Salines de Maçanet de Cabrenys, Torroella de Montgrí, Castell de Sant Mori, Mare de Déu del Roure de Pont de Molins, Vilabertran, Castell de Vilamaniscle, Palamós, Castellfollit de la Roca i Pardines.
