![Francisco Guitart amb el seu pare, carregant cantines de llet en una imatge històrica extreta del llibre "Els Masos perduts del Cap de Creus", d'Arnald Plujà.](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/998a76ad-1e77-4f93-beeb-fe0ad53f96bb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg "Francisco Guitart amb el seu pare, carregant cantines de llet en una imatge històrica extreta del llibre "Els Masos perduts del Cap de Creus", d'Arnald Plujà.")
Vinyes, oliveres, pastors i masovers formaven fins al segle passat part del paisatge d’una gran part del que avui és el Parc Natural de Cap de Creus. La memòria resta en els qui encara ho recorden, la majoria que en marxaren fa més de mig segle per viure en zones urbanes, i la petjada d’una vida perduda és present al territori amb les restes dels masos que encara queden dempeus. Les runes gairebé s’integren en un paisatge d’orografia i clima dur que si s’abandona es va transformant.
Des del Parc Natural de Cap de Creus treballen per retornar la vida aquest territori avui protegit i que l’activitat suposi un element per a la preservació.
La vida dedicada a l’agricultura i la pastura principalment es desenvolupava en un entorn amb un clima hostil i que obligava a l’enginy per aixecar unes construccions senzilles però pràctiques per sortejar el vent de tramuntana o la calor a l’estiu. Com arreu d’Europa, el medi rural es va anar abandonant per les comoditats de pobles i ciutats i les noves maneres de treballar.
A partir de mitjans del segle passat s’anaren despoblant i en poc més de mig segle desaparegué una manera de viure dels paratges entre Roses i Llançà.
La pèrdua d’aquesta activitat altera el paisatge i si no es reverteix podria suposar una pèrdua d’un hàbitat i de biodiversitat.
El director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, explica que un dels factors negatius és l’homogeneïtzació del paisatge i la pèrdua d’espais oberts que es van emboscant. El canvi comporta alhora pèrdua de biodiversitat. «Estàs perdent espècies molt valuoses que estan en regressió», diu Feliu, que defensa la recuperació del «paisatge rural que hi havia hagut, sobretot pastura».
Treballen per mantenir els espais oberts amb diferents eines. Les desbrossades mecàniques per mantenir net el paratge en són una i la segona la recuperació de la pastura.
En aquest sentit, fins a sis-cents caps de bestiar s’hi desplacen des del Ripollès a l’hivern. Són sis pastors que durant uns mesos s’allotgen en pobles de l’entorn del Cap de Creus i el bestiar pastura al paratge natural. «A més de vaques ens interessaria que vingués ovella i cabra, que és un tipus de pastura diferent, aguanta més la sequera», diu Feliu.
«I la tercera eina que tenim, paradoxalment, són les cremes controlades», diu el director del Parc. Es realitzen a zones concretes amb els Bombers del Grup d’Actuació Forestal (GRAF). «Són gent molt preparada, molt tècnica, i amb ells ho estem intentant, s’havia fet i ara estem insistint més», explica. Es tracta d’anar cremant cada hivern superfícies cada vegada més grans i un cop cremat la pastura és més fàcil.
Però a banda de les tasques que porta a terme el Parc Natural, darrerament la iniciativa privada ha generat una nova expectativa interessant-se per recuperar els masos ensorrats.
Tres masos en restauració
Tres dels masos de cap de Creus estan essent restaurats. Un a Llançà i dos a Roses, el mas de’n Caussa i el Mas dels Arbres. El projecte dels nous propietaris és viure-hi, oferir turisme rural i alhora «retornar a la vida l’antiga masia» sent fidels a la seva arquitectura senzilla però pràctica, a la història i preservant els elements de l’entorn. Pel Mas dels Arbres hi han passat des que va començar l’obra historiadors, polítics, tècnics del parc, veïns encuriosits i fins i tot els testimonis més valuosos de la memòria del mas, de la família de masovers.
José Antonio Ruiz i Donald Reid van començar fa poc més d’un any l’obra però una vegada s’han apropat a la gent del territori han regirat de dalt a baix el projecte per recuperar-ne l’essència. Retornar la vida a aquest paratge, recuperar-ne el patrimoni cultural i natural i mantenir el passat formen part d’una iniciativa que va molt més enllà d’oferir turisme rural.
Els nous propietaris, els primers que hi viuran, disposaran de cinc habitacions per a allotjar clients, familiars o amics. «A poc a poc la gent ens ha estat explicant la història de la casa i hem vist què volíem fer a la casa i al terreny», explica Donald Reid.
Se situa al peu del Pení i a tocar de la carretera de Cadaqués. Per un corriol molt poper hi transitaven les dones dels pescadors de Cadaqués de camí cap a Roses per vendre el peix. El recuperaran, hi han plantat oliveres i serà el Corriol de les Dones. És un exemple del fil entre passat i present que esperen mantenir.
Barraques de pedra seca, pous i recs
Una barraca de pedra seca que resguardava els pastors. Un antic pou recuperat o un rec d’aigua són altres elements del patrimoni natural o cultural que els propietaris del mas estan recuperant.
Per al regidor de Roses Francesc Giner, aquestes iniciatives permeten mantenir els paratges i recuperar patrimoni.
L’historiador Arnald Plujà -amb qui també han tingut contacte- explica al llibre Els Masos perduts del cap de Creus que el mas disposava d’una era, un cobert amb funcions de paller, un corral o una quadra. I en destaca un «curiós forn de coure pa: la boca donava a l’interior de l’edifici, es carregava de llenya des de l’exterior, sobresortia de la façana i la sostrada estava coberta de grans lloses planes». Es manté dempeus i els propietaris el mantindran tal com era. Serà el darrer element en el qual es treballarà i un exemple més de la voluntat de recuperar el mas. Reid ho resumeix en tres objectius: mantenir el patrimoni cultural, «recuperar el camp perquè ningú l’ha tocat en almenys cinquanta anys» i els recs.
Per això han cultivat unes sis hectàrees al voltant de la casa. Hi haurà oliveres, vinyes i un petit hort. Tindran un masover i es tornaran a veure animals pasturant.
«Estem en un parc natural i la gent pot venir a visitar-nos, per caminar, per parlar, volem compartir i conèixer el passat», explica Donald Reid.
És en aquest punt on per als propietaris és molt important el testimoni de Francisco Guitart, que hi visqué amb la seva família. La seva memòria i coneixements de la vida i del territori ha marcat el projecte del Mas dels Arbres. «La història de la casa ha influenciat molt l’obra», relata Donald Reid perquè han conservat l’estructura, l’arquitectura i materials originals de la mà de les empreses, la majoria locals que hi treballen. S’hi pot identificar l’antic mas i també incorpora elements de l’arquitectura de Cadaqués. El conjunt esperen que s’integri al paisatge i sigui sostenible.
El mas data del segle XVIII. Durant el segle XX fou arrendat a tres famílies diferents, explica Arnald Plujà. Els darrers en viure-hi foren Josep Guitart i Anita Jacomet amb els fills, Francisco i Manel.
Donald Reid explica emocionat les històries que li ha relatat «en Ciscu» que va viure al mas entre els tres i els dotze anys. «A partir dels vuit ja engegava un petit ramat de vaques holandeses als fondals humits del Canadell, la Pelosa i fins a la mateixa platja de Jóncols», relata Plujà.
A les portes del mas s’hi ha mantingut un ganxo metàl·lic. «En Ciscu ens va explicar que penjaven un llum perquè quan tornessis de pasturar els servís de guia, i l’hem volgut mantenir, és fantàstic, i el tornarem a encendre» relata Donald Reid, que seguint l’esperit del que espera el Parc Natural per als paratges pretén «tornar a la vida l’antiga masia» i ajudar a recuperar juntament amb el parc i la gent del territori el patrimoni cultural, natural i la biodiversitat d’un espai natural avui protegit que adaptant-se a la realitat actual s’espera mantenir.
