Ultramarinos, els estudis de la Costa Brava

Clara Peya, Egon Soda, El Petit de Cal Eril, Cesk Freixas, Ferran Palau, Kase O., León Benavente, Mourn, Nacho Vegas, Núria Graham, Pau Vallvé, La Habitación Roja, La MODA, Yawners o Toundra. Aquests són només alguns dels artistes i bandes que en algun moment de la seva carrera s’han posat en mans dels germans ganxons Santi i Víctor Garcia, propietaris dels estudis de gravació, producció i masterització Ultramarinos Costa Brava, fundats el 1995 a Sant Feliu de Guíxols i que amb el temps han esdevingut tot un referent, especialment per l’escena independent catalana, espanyola i també internacional.

Dividits actualment en dues branques, per una banda els estudis de gravació i producció situats al Passatge de Bailèn de Sant Feliu de Guíxols, que regenta Santi Garcia, i per l’altre un estudi de masterització capitanejat per Víctor Garcia i situat a Barcelona, Ultramarinos Costa Brava va néixer gairebé per accident en aquella musicalment agitada dècada dels noranta. «Vaig començar a Ràdio Sant Feliu amb dotze anys fent programes d’àmbit municipal i allà vaig entrar en contacte amb tot el que és la part tècnica com els micròfons i els gravadors de cinta. Així que ja des de petit m’interessava saber com funcionaven aquests trastos i com es gravaven les falques publicitàries» recorda Santi García, també reconegut en l’escena musical independent per ser el vocalista i guitarrista de la banda de punk i rock No More Lies.

«Amb un company de la ràdio ens vam decidir a comprar una gravadora 4 pistes per començar a provar. En aquells temps, a principis dels noranta, alguns amics em van començar a demanar que els gravés. No havia estat mai la meva intenció dedicar-me a això, ja que inicialment em motivava més el món de la ràdio. Però de sobte em vaig trobar que estava anant a locals d’assaig i al que era l’antiga Atzavara per enregistrar música. Amb els quatre diners que vaig aconseguir enregistrant a grups joves vaig comprar nou material», afegeix Garcia, que amb el pas del temps va convertir aquell interès que tenia sent tot just un vailet en una passió i una forma de viure. En els primers anys, però, les gravacions es duien a terme en indrets més aviat inhòspits, com l’antiga Atzavara -els vestidors d’un camp de futbol abandonat- o una antiga fàbrica de suro en desús. Amb el pas del temps, i davant la creixent demanda, Santi Garcia va decidir instal·lar-se el 2004 als estudis actuals, des d’on no ha deixat d’imprimir el seu segell en centenars d’àlbums.

Qualitat i tracte humà

Si bé els Ultramarinos Costa Brava no destaca per comptar amb la tecnologia més potent i moderna -el seu fundador el defineix com un estudi «petit i humil»- són molts els artistes que, disc rere disc, no dubten en passar una temporada al municipi baix-empordanès per enregistrar la seva música. «A la gent li agrada el que fem aquí, i al final venen per la nostra filosofia. Comptem amb un bon equip, però no tenim els grans mitjans que pots trobar en altres llocs. Però al final en allò que destaquem és en el factor humà, el boca-orella i la manera que tenim de fer sonar els discos. La manera de treballar amb els grups i de com ens impliquem» resumeix Garcia.

Sobre grans figures que han passat pels seus estudis, el músic i productor ganxó en destaca una: «Hem enregistrat dos àlbums a en Jeremy Enigk, que va ser líder de la cèlebre banda de rock nord-americana de la dècada dels noranta Sunny Day Real Estate, i del qual, de joves, n’érem molt fans. El 2007 va venir a gravar el primer i el 2013 va fer el segon. Ara estem parlant de fer-ne un tercer, segurament aquest pròxim any. I per nosaltres va ser molt gran, perquè que un artista del qual ets gran seguidor i que els tens en un pedestal, acabi treballant amb tu, és un luxe».

No obstant això, els Ultramarinos Costa Brava també destaquen per haver donat l’oportunitat a molts grups joves que, amb el temps, han obtingut gran reconeixement. «S’ha convertit una mica en la nostra especialitat. Ens sentim molt orgullosos d’haver pogut agafar grups joves, molt creatius i que es volen menjar el món, però que encara no els coneix ningú, i que han vingut aquí a gravar. Amb el temps han aconseguit tenir un reconeixement i fer carrera. Haver-los vist créixer, és per nosaltres un orgull. Et puc citar per exemple, els Cala Vento, els Viva Belgrado o La Maravillosa Orquesta del Alcohol (La Moda)». «Ens agrada treballar amb gent seriosa, que té ganes de menjar-se el món. Per mi això no té preu» postil·la el productor.

Els estudis ganxons tal vegada no existirien sense el moviment musical que, des dels anys noranta, va omplir Sant Feliu de Guíxols de música alternativa, amb espais com l’Atzavara o esdeveniments com el Sant Feliu Fest. «Jo vaig ser part d’un moviment que va sorgir a Sant Feliu ja els anys noranta, que encara segueix viu, i que és tot allò que envolta l’Atzavara Club. Hi havia molta gent implicada, molta feina, el festival que es feia cada estiu i que es va convertir en un referent a tot Europa... Jo sóc una mica un dels bolets que va sortir en aquells moments. Hi havia gent que muntava concerts, gent que feia fanzins, programes de ràdio... jo vaig muntar l’estudi, i d’alguna manera, tot forma part del mateix moviment» assenyala Santi Garcia.

Encara que inicialment Ultramarinos va ser un referent per la música punk, hardcore i gèneres similars, amb el temps el ventall s’ha anat ampliant. «El tipus de clients que hem tingut per temes de producció i gravació han estat en la majoria dels casos de grups i artistes molt afins a allò que ens agrada. Música rock, punk i alternativa. Encara que hem fet coses més variades com per exemple discos d’electrònica amb els Delorean, de pop, d’indie nacional com La Habitación Roja o La Moda. Tot i això, el segell que tenim està més relacionat amb què els àlbums sonin forts, potents, amb una certa musculatura. Amb un so orgànic però potent a la vegada. Tenim la sort de no haver de triar gaire perquè la gent que ens demana per gravar acostumen a ser artistes que comparteixen la nostra mateixa filosofia» puntualitza.

La masterització

En el doble vessant que ha adquirit el segell Ultramarinos, hi juga un paper important Víctor Garcia, qui des del seu estudi de Barcelona s’encarrega de masteritzar la majoria dels àlbums gravats a Sant Feliu de Guíxols, encara que segons indica el seu germà Santi, «ja s’està menjant el mercat».

El darrer pas en la confecció d’un treball discogràfic consisteix a equilibrar els elements sonors i optimitzar la reproducció de tots els elements. En aquest apartat, Víctor Garcia s’ha convertit en un autèntic especialista amb gran reconeixement dins del mercat musical. «Vaig començar el 2006 sent l’assistent d’en Santi. Jo començava de zero, no en tenia ni idea de res. Amb el temps vaig aprendre a gravar i aviat vaig començar ajudant a en Santi en la masterització. De mica en mica ell em va animar a fer-ho jo mateix, encara que ell després ho revisava. Al final va resultar que hi tenia traça i ja fa uns deu anys que m’hi vaig començar a dedicar en exclusiva. En fa set anys que vaig arribar a Barcelona on vaig obrir el meu propi estudi», explica el masteritzador que ha portat el segell Ultramarinos un pas més enllà.