En una comarca amb una forta tradició relacionada amb la imatgeria religiosa, i a pocs quilòmetres del Museu dels Sants d’Olot, la garrotxina Clàudia Mata, de 30 anys, ha trobat en Instagram la via per difondre les il·lustracions i còmics sobre la fe catòlica que elabora des del seu taller de Les Preses, que estan especialment dirigides als més joves. El seu objectiu és donar a conèixer, amb una barreja de tendresa i ironia, la seva experiència com a jove creient. L’avalen més de 31.600 seguidors al seu compte en anglès (@dinacomics), tot i que recentment també ha començat a difondre els còmics en castellà i compta amb una botiga online on ven productes com il·lustracions, adhesius, imans de nevera, calendaris, còmics i il·lustracions personalitzades, entre altres. En aquests moments combina la seva passió pel dibuix amb la gestió d’una botiga de roba interior al centre d’Olot, tot i que la seva il·lusió és poder viure de les seves il·lustracions.
Art i fe, evolució conjunta
L’interès de Mata per l’art ve de ben petita, quan a l’escola van detectar que patia problemes de motricitat fina: és a dir, tenia dificultats per agafar bé el llapis o per retallar recte. És per això que els seus pares, amb només quatre anys, la van apuntar a una escola d’art i pintura, i des de llavors l’art ha estat, per a ella, una manera d’expressar-se. «És el que em permet explicar les meves idees, tot el que porto a dins», indica. La seva vinculació amb la fe, tanmateix, arribaria més endavant: «Els meus pares són creients, de manera que em van batejar i vaig fer la comunió, però a l’adolescència vaig deixar la fe bastant de banda», recorda. No va ser fins quan tenia vint-i-pocs anys va començar a indagar en l’àmbit espiritual, sobretot a través d’Internet. «Com diuen les meves amigues, vaig fer catequesi online: hi ha un mossèn youtuber que es diu Father Mike, en anglès, i em vaig mirar gairebé tots els seus vídeos», assenyala. A partir d’aquí, les seves dues vocacions -la fe i l’art- es van anar unint d’una manera gairebé orgànica: «Jo tenia ganes de compartir la fe que anava descobrint, i fer-ho a través dels dibuixos m’agradava», recorda. Des de llavors, explica que art i fe «han evolucionat de forma conjunta».
Entre la il·lustració i el còmic
Mata va estudiar Il·lustració i Màrqueting i Direcció Comercial. Va començar a elaborar il·lustracions religioses durant el seu temps lliure, fins que l’any 2020 va rebre l’impuls que necessitava per començar-s’hi a dedicar de forma professional: una editorial li va encarregar unes il·lustracions per a un conte, fet que la va animar a donar-se d’alta com a autònoma i a combinar la feina a la botiga amb la il·lustració. Poc després, les monges de Santa Maria de Refet (Urgell) li van encarregar unes postals de Nadal, i aquí «se’m va obrir un camí», recorda.
Les seves dues tècniques preferides, a l’hora de treballar, són l’aquarel·la i l’art digital. I entre els productes que ofereix, hi ha un gran ventall d’opcions: des de postals de Nadal -la seva temàtica preferida- fins a records de primera comunió, calendaris, enganxines o imans. També fa il·lustracions per encàrrec i emmarca vinyetes dels seus còmics. Perquè, sense dubte, una de les línies de treball que més popularitat li ha aportat són els còmics, on intenta reflectir com és la vida quotidiana d’una jove catòlica.
Tot va començar quan es va obrir un compte d’Instagram, @dinacomics, per penjar-hi vinyetes sobre la seva vida quotidiana. Un dia en va fer una sobre la seva experiència amb la fe i, contra tot pronòstic, va tenir un gran èxit. A partir d’aquí, va decidir continuar per aquest camí.
El seu estil és juvenil i desenfadat, amb la clara voluntat de «trencar estereotips» sobre la fe. «M’agrada mostrar que és una cosa normal, del dia a dia, quelcom positiu i proper. Moltes vegades, amb l’Església hi ha hagut com una barrera, i a mi m’agradaria trencar-la», explica. Per a fer-ho, ha buscat un llenguatge que li permeti connectar amb la gent d’entre 18 i 35 anys, que són el seu principal públic. «L’art religiós sempre ha estat molt tradicional, i això a vegades xoca amb ser jove. En canvi, si ets capaç de parlar amb un llenguatge més proper, crec que és més fàcil connectar-hi», assenyala. Al final, però, creu que el més important és «parlar de la teva experiència personal», que és el que diferencia les seves il·lustracions de la resta.
Inspiració «de tot arreu»
Començar a publicar còmics sobre religió a Internet li va permetre connectar amb gent de tot el món. Tot i que a Catalunya, indica, «hi ha pocs joves interessats en la fe», ha conegut il·lustradors d’Indonèsia, Tailàndia, Londres o els Estats Units, amb qui comparteix projectes i converses. És per això que va començar a penjar els seus còmics en anglès, amb un compte que ha tingut una gran acollida i que ja supera els 31.600 seguidors. Posteriorment va crear un nou compte per a difondre els còmics en castellà (@dinacomics.es), i aviat vol distribuir-los també en català a través d’una newsletter.
La inspiració, explica, li ve «de tot arreu»: «Veus coses, escoltes converses, experiències dels amics, llegint o mirant vídeos de Youtube, escoltant algun podcast, llegint la Bíblia... en qualsevol moment de la teva vida quotidiana ja vas amb el xip del còmic», indica. Les il·lustracions, en canvi, impliquen una major recerca de referències i informació per garantir el màxim respecte a la simbologia religiosa.
Acostar la fe als joves
Amb la seva obra, Clàudia Mata confia en haver ajudat alguns joves a acostar-se a la fe. De fet, en alguns casos té constància que ha estat així: «Una noia em va escriure un missatge privat que em va commoure molt. Em va dir que la seva família era religiosa molt estricta, i que per això ella havia acabat odiant la fe, però que al llegir els meus còmics se li havia esponjat el cor i s’hi havia tornat a acostar», recorda. Fins ara, les seves il·lustracions s’han donat a conèixer a través de xarxes socials i, sobretot, del boca-orella. Segueix venent el seu productes a la seva botiga digital (claudiamata.com), però entre els seus desitjos hi ha el de publicar un llibre amb els seus còmics.
La seva família i amics l’animen a continuar per aquest camí, i la seva ambició seria poder viure de la seva passió. I com a membre de l’Associació d’Il·lustradors de Catalunya, fa una reivindicació: «A vegades, en l’àmbit de la il·lustració es fa difícil que et vulguin pagar, perquè molta gent ho entén com un hobbie. I si hi afegeixes que les coses relacionades amb la fe sovint s’han donat gratis, és un problema afegit. Per això, tinc moltes ganes de donar suport a la gent perquè s’hi pugui guanyar la vida», conclou.
