Aquest estiu, a Fontcoberta, del 18 al 29 de juliol un grup format per 24 nois i noies de 14 a 17 anys ha participat directament en una activitat que poques vegades es té la possibilitat de realitzar a aquestes edats: l’excavació d’un jaciment arqueològic del període neandertal.
Aquest jaciment és Roca Foradada i està situat dins l’Espai Natural de la Platja d’Espolla, un paratge que ofereix elements molt atractius per als amants de les ciències naturals: l’estanyol intermitent d’Espolla, els afloraments de travertí, les surgències d’aigua (o bullidors), el bosc d’Espolla, una colònia de picots, una gran varietat d’amfibis (hi són representats el 60% dels amfibis europeus) i els triops (una espècie de crustacis que són com fòssils vivents perquè existeixen des de fa 200 milions d’anys). El 29 de juliol de 2018 es va inaugurar l’itinerari «Ruta de la Platja d’Espolla i Usall» per tal de protegir aquests valors ambientals i per fer possible la visita a les persones interessades en gaudir-los. En aquest territori amb tants recursos naturals és comprensible suposar-hi també la presència humana al llarg del temps. Actualment i per mitjà de l’arqueologia sabem que efectivament això ha estat així i que aquest singular ecosistema ja era freqüentat pels neandertals.
Roca Foradada va ser identificat com a jaciment neandertal l’any 1982 en el marc d’un seguit de prospeccions arqueològiques d’inicis dels anys 80 del segle XX al Pla de Martís per part dels membres de l’Associació Arqueològica de Girona Joan Abad i Santi Serra. Més endavant, entre el 1989 i el 1993, un equip liderat per Julià Maroto va continuar la investigació i hi va localitzar més eines de pedra, també neandertals. Després d’anys sense més fets destacables, el 2014 Alfons Díaz va reprendre l’interès per examinar-lo més a fons a través d’un nou mètode: l’excavació sistemàtica en extensió. Per tant, la història de la recerca a Roca Foradada comprèn un recorregut de quaranta anys (1982-2022) que ha estat discontinu en el temps i protagonitzat per arqueòlegs de diferents generacions.
Des de l’any 1982 s’han desenterrat a Roca Foradada centenars d’instruments de pedra del paleolític mitjà (el període cultural dels neandertals), però és difícil determinar si pertanyen a un moment d’ocupació puntual o bé a diversos moments espaiats en el temps perquè aquests objectes arqueològics es concentren en un únic nivell, tot constituint un palimpsest (argot científic per referir-se a la superposició d’esdeveniments ocupacionals). Ara bé, l’àrea potencial d’excavació d’aquest jaciment (o tecnocomplex, en termes tècnics) és molt extensa i per això el més interessant de l’actual projecte de recerca és l’ús de metodologies SIG per a obtenir anàlisis de distribució de l’espai, un tipus de tecnologia que fins ara a casa nostra només s’havia pogut aplicar durant les intervencions dels anys 2011 i 2012 al jaciment també neandertal de Domeny (Girona).
En arqueologia, la investigació és lenta per definició i, doncs, per aconseguir bons resultats cal tenir paciència i continuïtat. De moment, això s’està produint a Roca Foradada perquè des del 2014 s’hi han desenvolupant campanyes sense interrupcions i que han comptat amb la col·laboració de nombrosos arqueòlegs d’arreu de l’estat, entre els quals els gironins següents: Albert Aulines, Jordi Casadevall, Albert Guevara, Judit Llorà, Dani Pérez, Laura Prat, Jaume Puigdemont, Iker Romero, Kateryna Shkarinska, Gisela Terradas, Natàlia Valera i Helena Ventura.
En paral·lel als treballs científics i amb l’objectiu de difondre els resultats obtinguts, també des d’aquell 2014 s’hi estan portant a terme vàries activitats d’ordre social, com per exemple la visita guiada i la demostració d’encesa de foc prehistòric de l’últim dia de la campanya o els reportatges publicats al Dominical del Diari de Girona (30/7/2017, 20/8/2017 i 29/7/2018). Aquesta combinació com un tot indestriable entre investigació i divulgació permet qualificar d’arqueologia social el projecte que s’està desenvolupant a Roca Foradada.
La bona acollida per part d’un conjunt de persones i establiments de Fontcoberta, que fan confortable el dia a dia dels arqueòlegs durant la nostra estada a l’estiu, i el suport logístic (allotjament, manutenció, retroexcavadora i eines de treball de camp) de l’Ajuntament de Fontcoberta han estat decisius per posar en moviment aquest projecte d’arqueologia social. Per tant, convé subratllar l’aportació durant aquests anys dels seus representants públics Joan Estarriola (alcalde), Pilar Busquets, Narcís Bartís, Xavier Cros i Maria Mercè Juanola, l’actual regidora de cultura i impulsora del camp de treball per a joves esmentat a l’inici del reportatge, el qual ha estat coordinat sobre el terreny per Alfons Díaz i Kateryna Shkarinska i molt ben valorat pels nois i noies que hi han participat.
L’espai arqueològic de Roca Foradada conté els ingredients suficients per divulgar la prehistòria a tots els sectors de la societat: és pròxim a un nucli urbà, l’accés al jaciment es pot fer amb cotxe, és còmode de transitar a peu durant la seva visita, està integrat en un medi natural formidable (Platja d’Espolla), compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Fontcoberta i disposa del permís de la propietat. Aquests elements afavoreixen la realització de propostes com el camp de treball per a joves que ha tingut lloc aquest estiu, el qual podria esdevenir una bona manera de crear afició i escola entorn aquesta temàtica. Tenir cura i promoure el patrimoni arqueològic local mitjançant aquest tipus d’accions parlen bé d’aquell municipi on s’hi emplacen restes del seu passat històric i són pròpies d’un país culturalment avançat. En definitiva, a partir del que hem exposat en aquest reportatge podem arribar a la conclusió següent: actualment el jaciment neandertal de Roca Foradada ofereix les condicions idònies perquè durant els propers anys es pugui consolidar un engrescador projecte d’arqueologia social a Fontcoberta.
