Hi ha una dada que per ella sola ja justificaria una intensa relació entre la província de Girona i Hondures, i no és una altra que el fet que més de 32.000 ciutadans d’aquest país centreamericà hi resideixin, una xifra que suposa, segons l’estudi La otra ruta migratoria de Honduras: el caso de Girona, del catedràtic de Ciencia Política de la UdG Salvador Martí, que en cada quilòmetre quadrat de la demarcació hi resideixen cinc hondurenys, una densitat de població que és molt probable que no es produeixi a cap altre lloc del món, ni als Estats Units, on es calcula que hi viuen un milió d’hondurenys, però molt més repartits. Però més enllà d’aquesta xifra, amb els anys la relació entre la província i Hondures s’ha anat consolidant amb visites i curioses coincidències.

Talanga, ciutat d’origen

La pròpia comunitat hondurenya a la província explica que la primera ciutadana d’aquest país que va arribar a Girona és Rosa María Álvarez, que s’hi va traslladar el 1975 des de la seva localitat natal, Talanga, una ciutat d’uns 40.000 habitants situada a 50 quilòmetres de la capital del país, Tegucigalpa. Una bona part dels hondurenys que viuen a Girona procedeixen d’aquesta ciutat, on he pogut comprovar personalment que hi ha pocs habitants que no tinguin un familiar o amic vivint a la nostra província a través del fenomen boca-orella. En tot cas, la massiva arribada d’hondurenys a la demarcació s’ha produït en els darrers 25 anys com a conseqüència que el país centreamericà s’ha anat empobrint principalment després del devastador pas de l’huracà Mitch pel seu territori l’any 1998 i per nefastes polítiques de governs corruptes que han tingut la màxima representació en l’anterior president, Juan Orlando Hernández, actualment a la presó per la seva relació amb el narcotràfic. A inicis d’aquest any va arribar al poder Xiomara Castro, dona de l’expresident que va patir un cop d’estat el 2009 Manuel Zelaya, que s’ha trobat un país devastat en el qual segons l’Institut Nacional d’Estadística el 73% dels 9,5 milions hondurenys són pobres, mentre el 53% viu en l’extrema pobresa, fet que ha provocat que més d’un milió de persones hagin emigrat en els darrers 10 anys.

El secretari d’Estat d’Assumptes Consulars d’Hondures, Tony García, saluda i entrega un detall a la primera hondurenya que va arribar a la província, Rosa María Álvarez. Albert Martín de Vidales

Però tot i que la ciutat hondurenya que més migrants aporta a la província és Talanga, el municipi del país centreamericà que té més vincles amb Girona és Siguatepeque, una localitat del centre d’Hondures que també celebra anualment un festival molt semblant al Temps de Flors. Precisament aquesta coincidència va provocar que una delegació de l’esmentada ciutat hondurenya visités Girona el maig del 2019 justament durant Temps de Flors. Aquesta delegació, integrada per la presidenta i la fiscal de la Cambra de Turisme de Siguatepeque, Salma Mayorquín i Zany Padilla, l’organitzadora de les exposicions florals del festival hondureny, Dania Mayorquín, Paola Orellana, de l’Associació d’Hotels Petits d’Hondures, Cristian Rodríguez i Ana Suyapa Pacheco, representants del sector del cafè, i Ricardo Gómez, representant del sector carni, va ser rebuda per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va destacar el caràcter acollidor de la ciutat amb tots els visitants, es va posar a disposició del municipi de Siguatepeque per a una col·laboració i va assegurar que li agradaria visitar-lo en el futur. Els membres de la delegació també es van reunir amb representants de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’ajuntament i de l’Associació d’Amics de les Flors i dels Jardins per conèixer què ha suposat Temps de Flors per a Girona i com s’organitza un festival d’aquesta importància.

La presidenta de la Cambra de Turisme de Siguatepeque, Dania Mayorquín, en plena visita a Temps de Flors, el maig de 2019. DdG

La delegació de la ciutat hondurenya es va reunir amb l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i diversos regidors al maig del 2019. DdG

Aquesta reunió, així com la visita al festival d’aquell any, de ben segur que van suposar una influència positiva per al festival de Siguatepeque, que ha anat guanyant pes amb els anys i que precisament els propers 7, 8 i 9 d’octubre celebra una nova edició. D’aquesta manera, un festival com Temps de Flors, a més d’haver-se convertit en un certamen important al continent europeu, també suposa una referència per a un esdeveniment a 9.000 quilòmetres de distància, tal com es pot comprovar en les fotos que acompanyen aquest reportatge. 

Una dona embarassada al costat d’una construcció floral en una imatge promocional del festival de les flors de Siguatepeque, molt semblant al de Girona. DdG

Una visitant del certamen de la ciutat hondurenya gaudeix d’una de les exposicions. DdG

Les bicicletes amb flors també estan molt presents en el festival de Siguatepeque. DdG

Paral·lelament, aquesta delegació es va reunir amb diversos empresaris a la Cambra de Comerç de Girona. Hi van ser presents representants de diverses càrnies gironines com Olot Meats, Friselva i Frigorífics Costa Brava, ja que hi ha molts hondurenys treballant en aquestes empreses, així com representants del sector hoteler i de Cafès Cornellà, una companyia que importa part del seu cafè del país centreamericà. Precisament, el viatge va acabar amb una visita a la seu d’aquesta empresa, on el seu director general, Pere Cornellà, va explicar personalment als membres de la delegació hondurenya el funcionament de la companyia i la seva filosofia i es va parlar de possibles negocis futurs. En aquesta reunió, des de la Cambra de Girona es va expressar la intenció d’organitzar una missió empresarial a Centreamèrica que inclogués una visita a Hondures, però la pandèmia de coronavirus ho va aturar tot. 

La delegació de Siguatepeque va ser rebuda l’any 2019 per Pere Cornellà a la seu de Cafès Cornellà. Albert Martín de Vidales

Dania Mayorquín, rebent un llibre sobre Girona com a obsequi de la Cambra de Comerç del seu president en aquell moment, Domènec Espadalé. DdG

Contactats tres anys després, alguns membres de la delegació de Siguatepeque han destacat la importància d’aquella visita a Girona. Així, Dania Mayorquín, assegura que la visita «va significar una gran riquesa cultural, que va obrir un ventall d’oportunitats per revitalitzar i oferir una identitat única de la nosta comunitat», tot afegint que «l’intercanvi d’experiències amb el comitè del Temps de Flors de Girona va suposar una lliçó apresa que va poder ser aplicada al nostre festival». En aquest sentit, considera que la visita «va ser beneficiosa per potenciar el caràcter creatiu i innovador en les diferents comissions del festival per oferir als turistes que visiten el nostre festival noves experiències, beneficiant l’economia de la ciutat».

Per la seva part, Cristian Rodríguez explica que la visita a Girona «va ser una experiència molt enriquidora, especialment la visita a Cafès Cornellà, que va resultar molt educativa». L’empresari es mostra «orgullós que la comunitat hondurenya sigui apreciada a la província, una cosa que ens motiva a millorar en tots els sentits» i espera que en un futur «puguem fer negocis amb inversionistes de la zona».

Cal destacar que mesos abans d’aquestes reunions, concretament al setembre de 2018, una tècnica de l’ajuntament de Girona va aprofitar un viatge a Hondures amb l’objectiu de visitar diversos projectes de cooperació en els quals estava implicat el consistori a través del Fons Català de Cooperació (un d’ells a Talanga) per visitar Siguatepeque, així com va participar en una reunió per parlar de les possibilitats de l’obertura d’un consolat hondureny a Girona, una cosa que s’acabarà produint properament.

En els darrers mesos, aquests contactes entre Girona i Hondures s’han fet més intensos i s’han concretat en iniciatives que poden ser molt beneficioses tant per als hondurenys que resideixen a la província com per als gironins, sobretot en l’àmbit educatiu.

Així, el passat maig el rector de la Universitat Nacional de Cièncias Forestals (Unacifor) de Siguatepeque, el doctor Emilio Esbeih, va visitar Girona aprofitant una reunió organitzada pel rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, amb diversos rectors d’universitats del món, especialment de Llatinoamèrica. Els dos rectors van acordar impulsar un projecte de col·laboració entre les dues universitats per a l’intercanvi de professors i alumnes. Paral·lelament, el doctor Esbeih també va ser rebut a l’Ajuntament de Girona pel regidor d’Educació, Infància i Esports, Àdam Bertran, per parlar de les possibilitats de cooperació en assumptes mediambientals i educatius.

El regidor d’Educació del consistori gironí, Àdam Bertran, es va reunir el maig passat amb el rector de la Universitat Autònoma de Ciències Forestals d’Hondures, el doctor Emilio Esbeih. Ajuntament de Girona

Visita governamental

Posteriorment, a mitjans de juny es va produir la primera visita d’una delegació del Govern d’Hondures a la província de Girona, encapçalada pel secretari d’Estat d’Assumptes Consulars, Tony García. La delegació es va desplaçar a les ciutats de Figueres, Olot i Girona, on es va reunir amb les autoritats -amb les quals va buscar diverses vies de col·laboració i a les quals van agrair la bona acollida als seus compatriotes- i les associacions d’hondurenys, que els van expressar els seus problemes i peticions, destacant entre elles la demanda d’un consolat propi a la província i la convalidació del carnet de conduir, una petició de fa molts anys que no s’ha pogut satisfer per problemes amb les bases de dades del país centreamericà. Aquesta visita va ser organitzada per la Plataforma d’Associacions Hondurenyes a la província de Girona, un col·lectiu que vol agrupar totes les associacions i agrupacions de ciutadans del país centreamericà que hi ha a la demarcació i que ja ha començat a organitzar activitats, així com s’ha reunit amb les autoritats de Girona per poder obrir una Casa de la Cultura a la ciutat. 

A més, finals del mes de juny, el delegat del Govern de la Generalitat a Centreamèrica, el gironí Lleïr Daban, va fer un viatge oficial a Hondures en el qual va visitar els municipis de Talanga i Siguatepeque. Tots aquests esdeveniments, visites i reunions no fan res més que demostrar que la província de Girona, amb el pas dels anys, s’ha anat convertint, ni que sigui de forma simbòlica i tot i la distància de gairebé 9.000 quilòmetres, en el dinovè departament d’Hondures.

Tony García: «Obrirem un consolat a Girona aquesta legislatura»

Tony García, a la seu del Diari de Girona Albert Martín de Vidales

Tony García, secretari d’Estat d’Assumptes Consulars d’Hondures, va ser a Girona a mitjans de juny com a part d’una delegació del Govern d’Hondures que va fer una gira per diverses ciutats espanyoles, i es va reunir amb autoritats i associacions en el que va ser el primer viatge de representants de l’executiu del país centreamericà al territori on segurament hi ha més compatriotes per quilòmetre quadrat.

Quina va ser la seva reacció en conèixer que a la província de Girona es calcula que hi resideixen més de 30.000 hondurenys?

Sabem que la província de Girona és la zona d’Espanya on hi ha més hondurenys i això ens uneix. Per a un país petit com Hondures és una xifra molt destacada, però el que més em crida l’atenció és que els hondurenys són acollits amb els braços oberts, a Girona han rebut oportunitats, protecció, assistència, suport… He parlat amb diversos hondurenys que viuen a la província i m’expliquen que s’hi senten bé, ben acollits. A més, són part de l’economia de la província, moltes dones ajuden a les llars i amb les persones grans, fet pel qual hi ha una gran interacció. Precisament per això jo volia venir a Girona per agrair a les seves autoritats la bona acollida als hondurenys, és una acció que no s’havia fet mai però que volia realitzar un Govern que només porta set mesos en el poder. La manca d’un estat de Dret va obligar els hondurenys a marxar i molts d’ells van acabar a Girona, fet pel qual vam decidir fer la visita per reconèixer aquesta situació i agrair-la a les autoritats.

El fet que per primera vegada es faci una visita d’una delegació del Govern hondureny a la província ja marca una diferència amb l’executiu anterior, que no va venir tot i les nombroses peticions que se li van fer.

Està clar. La propia presidenta Xiomara Castro em va dir «quan vagis a Girona transmet el meu agraïment a tothom perquè allà els nostres compatriotes hi estan bé, han trobat feina, són socialment acceptats». Vinc amb aquest mandat de la presidenta, que reconeix la gran acollida que tenen els nostres compatriotes a Girona.

Aquest coneixement de la situació provoca que la intenció del nou Govern sigui obrir un consolat a Girona?

Sí. En haver-hi aquesta gran concentració d’hondurenys a la província de Girona es fa necessari obrir-hi un consolat. Ja hem preguntat a l’ambaixador d’Espanya a Hondures què pensa el Govern sobre l’obertura del segon consolat a Catalunya, i ens va dir que era decisió nostra, que si volem fer-ho l’executiu espanyol ens mostra tot el seu suport. Superat aquest requisit, ara és qüestió que aquest any, en el nou pressupost que organitzarem per a l’any 2023, considerem augmentar la xifra de consolats al món i específicament obrir un a Girona.

Així, podem considerar que si no és l’any que ve d’aquí a dos anys hi haurà un consolat d’Hondures a Girona?

Sí, en els quatre anys de mandat que tenim per davant està a la nostra llista de prioritats.

També hi ha l’assumpte de la convalidació del carnet de conduir per als ciutadans hondurenys. Com està la situació?

És un tema que el Govern hondureny va descuidar en el passat, ja que Hondures és l’únic país de Centreamèrica que no ha aconseguit que el seu carnet de conduir hagi estat homologat per les autoritats espanyoles, i és perquè mai hi va haver un interés seriós de fer-ho en el passat. Ens hem reunit amb la DGT i esperem aquest mateix any arribar a un acord per a l’homologació, una cosa que facilitarà que els hondurenys tinguin més facilitat per trobar feina i es puguin mobilitzar de manera més fàcil. Es tracta d’una conquesta que els nostres compatriotes han estat demanant durant molt de temps i creiem que aquest any es podrà confirmar. 

Pel que fa als documents dels hondurenys, augmenten les facilitats per obtenir-los als consolats?

El passat juny vam presentar als consolats un passaport electrònic que s’imprimeix el mateix dia que la persona va a sol·licitar-lo, un sistema que acabarà amb el retard de més de 4.000 passaports que els nostres compatriotes a Espanya han estat esperant que se’ls entreguessin durant més de sis mesos. Es tracta d’un servei molt demandat pels hondurenys, que els oferirà protecció i que els ajudarà en els seus tràmits. Paral·lelament, també hem llançat el programa Identifícate, que suposa l’entrega d’un carnet d’identitat d’última generació que els acredita com a hondurenys. Durant molts anys els nostres compatriotes a l’estranger no han disposat d’un document d’identitat perquè els ha caducat i el darrer cens global es va fer fa 20 anys. Tots els hondurenys tindran l’opció d’obtenir el seu document d’identitat als consolats que hi ha al món. Cal destacar que aquest és un tràmit gratuït. A Hondures és gratuït i la presidenta va decidir que els compatriotes que es troben a l’estranger han de ser tractats de la mateixa manera que els que viuen al país. A més, aquesta màquina que permet expedir els carnets d’identitat, i que està connectada directament amb els registres d’Hondures, permetrà d’aquí a uns mesos poder inscriure els nens nascuts de pares hondurenys a l’estranger sense fer cap tràmit més com s’ha de fer actualment. El mateix succeirà amb els antecedents penals i altres documents, esperem tenir-ho solucionat aviat. Tot això ja ho fan els consolats d’altres països, no estem inventant res, simplement és que el Govern anterior ho havia ignorat de manera lamentable, però la tecnologia existeix.

Quan podran votar els hondurenys que es troben a l’estranger?

És un deute pendent del nou Govern d’Hondures amb els nostres migrants perquè vivim d’ells. El 25% del PIB del nostre país són les remeses que envien els migrants, però no se’ls permet votar, ni per correu ni de manera electrònica. La campanya per oferir el canet d’identitat als hondurenys a l’estranger permetrà obtenir un cens electoral, que podria ser la base perquè en el futur, en aquesta legislatura, s’aprovi una llei especial de votació a l’estranger com la tenen Colòmbia, Mèxic i tants països, perquè els nostres compatriotes puguin exercir aquest dret. La presidenta ho té a la seva llista de temes pendents i treballarem per aprovar una llei. Però això no es pot fer sense el registre dels hondurenys a l’estranger, que permetrà fer moltes coses més.

Vostè va dir poc temps després d’arribar al càrrec que el Govern anterior els havia deixat un «desastre» en matèria consular. Tan greu és la situació?

Venim d’una situació molt greu en què per exemple els hondurenys obtenien cita als consolats si pagaven alguna quantitat, altrament mai no hi havia cita. No hi havia manera d’aconseguir parlar amb alguns consolats perquè no contestaven al telèfon ni a les xarxes socials, els consolats s’havien convertit en una indústria. Molts eren un desastre, una extorsió. Per resoldre aquesta situació estem treballant en diverses direccions. D’una banda, estem actualitzant un nou programari que permet que les cites tinguin molts controls perquè ningú no acapari moltes cites per després negociar-les. A més, crearem un call center perquè les persones puguin trucar a un número a Tegucigalpa per poder demanar cites per telèfon. També canviarem el personal corrupte que hi havia als consolats i augmentarem el personal perquè el passaport electrònic i el carnet d’identitat ho requeriran. Més endavant també crearem més consolats, de manera que anar a un consolat d’Hondures serà el mateix que un consolat d’Espanya, on la gent hi va, espera poc, és ben atesa i en surt satisfeta. Això és un repte personal meu perquè la presidenta m’ha demanat específicament que solucioni el tema dels consolats.

Parlem de la seva visita a Girona, com valora la reunió amb les autoritats de la ciutat?

Vam veure una actitud oberta de les autoritats de Girona, una acceptació que els hondurenys que han arribat a la zona ho han fet amb voluntat de treballar, fet pel qual són ben vistos per la gent. Hem vist que tenen previstos programes de suport als hondurenys, que hi ha una clara intenció d’ajudar aquestes persones i fer-les part de la força de treball que es necessita. Vam veure comprensió, acceptació, una voluntat d’empadronar-los per saber quants sóm…, i això no és el que passa a altres llocs, on s’estan tancant portes als immigrants, però a Girona l’ambient encara és positiu i justament per això volíem agrair a les autoritats catalanes i gironines la seva acollida als compatriotes. En tot cas, nosaltres com a Govern volem frenar aquesta emigració massiva i que aquests recursos humans es quedin al país, produeixin, tinguin oportunitats i generin ocupació, perquè estem perdent gent tant preparada com no preparada, però tots podrien aixecar el país. Volem actuar sobre les causes que provoquen aquests grans fluxes de migració, ja que l’hondureny que tingui una oportunitat al seu país no voldrà migrar. Jo poso com a exemple Costa Rica, els seus ciutadans es queden al país, i els que se’n van és perquè realment ho volen fer, no perquè la situació els obliga. Al 2010 hi havia 1.300 refugiats hondurenys al món, mentre que el 2022 la xifra ha augmentat 170 vegades fins arribar a 222.000. 

Què va poder captar en les seves reunions amb els hondurenys que es troben a la província de Girona?

Em van explicar que estan bé, que es troben còmodes perquè han trobat una bona oportunitat. Molts estan ajudant altres hondurenys i això m’emplena d’orgull. Molts han regularitzat la seva situació, estan aportant a l’economia gironina i també envien diners a les seves famílies a Hondures… El que he vist m’ha emplenat de satisfacció.

Parlava de la regularització de la situació dels hondurenys, hi hauria la possibilitat d’establir convenis perquè s’anés a buscar treballadors hondurenys en origen per ocupar llocs de treball específics quan faci falta?

En la recent cimera de Los Angeles, el Goverrn d’Espanya va signar una declaració sobre migració en la qual es comprometia a concedir una sèrie de visats temporals a ciutadans centreamericans perquè surtin dels seus llocs d’origen i puguin anar a Espanya per treballar de manera regular en determinats llocs de treball, per així demostrar que la migració regular funciona millor que la irregular. Es portarà a terme aviat un pla pilot per a 250 persones perquè els hondurenys puguin ser contactats al seu país, puguin anar a Espanya a treballar durant un temps i després tornin a Hondures. I participar en aquest procés totes les vegades que calguin. Treballarem en aquesta direcció donant totes les facilitats perquè qualsevol empresari que busqui personal sota aquesta fórmula pugui superar qualsevol impediment burocràtic.

Com veu el futur d’Hondures?

Hem trobat un país en ruïnes, el segon més pobre d’Amèrica només per darrere d’Haití. Això ens causa gran vergonya perquè som un país ric, però el Govern anterior estava associat amb el narcotràfic i això generava inseguretat i violencia. La falta d’un estat de dret va provocar que hi hagués poca inversió i poca ocupació. Cal treballar en el bon govern del país perquè el món vegi que Hondures està canviant amb un govern decent. La presidenta té un gran índex internacional d’acceptació, fet que facilitarà que els Estats Units o Espanya inverteixin en el país. Amb un govern obert, les empreses estrangeres arribaran i hi haurà més llocs de treball. Tot això portarà a que els hondurenys es quedin en el país i entre tots l’aixequem, perquè hem tocat fons. Ens portarà temps, perquè això no és un tema d’un any o dos, però ens en sortirem.