Quan va arribar a casa començava a clarejar. La dona i les filles dormien plàcidament. Tot just tancar la porta va aturar-se un instant. Si parava l’orella, podia sentir el seu respirar compassat i tranquil. De sobte el va envair una mena de malenconia... Es va adonar de la quantitat d’hores que passava fora i que gairebé no podia gaudir de la seva família. Potser era hora de començar a replantejar-se fer un canvi de vida.
Agustí Cervera Marquès va néixer a Castelló d’Empúries el 15 de gener de 1870. Era el tercer fill del músic Josep Cervera Rocalba, que va encomanar-los la passió a tots tres i, a més, els va fer de mestre, donant-los les primeres lliçons de solfeig. En el cas d’Agustí, després va seguir aprenent pel seu compte i es va especialitzar sobretot com a intèrpret de tible. Tot i que en l’àmbit dels instruments de cobla també excel·lí amb el flabiol. I pel que fa als instruments d’orquestra, es va decantar pel piano i el violí.
Juntament amb el seu pare i el seu germà Felip, va formar part de la Cobla de Peralada durant els últims anys del segle XIX. Posteriorment, ja durant la primera dècada del segle XX, va incorporar-se a l’Antiga Pep, una formació originària de Figueres de la qual, a més, feia les funcions de representant i s’encarregava de gestionar les contractacions.
Al voltant del 1908 va deixar la cobla per dedicar-se a la docència. Feia classes particulars de solfeig, piano i violí al seu domicili del carrer Lasauca de la capital empordanesa i també era professor en algun dels centres educatius religiosos de la ciutat. Així mateix, juntament amb els seus dos germans, tenia la representació per a tota Espanya de la marca de pianos Lochmann i formaven part de la societat coral Erato.
Amb el canvi de vida sembla que també va deixar de banda la composició, malgrat que durant la seva etapa com a intèrpret havia creat una quinzena llarga de sardanes. Algunes eren de to més aviat evocatiu, com Recordant la nostra infantesa, Records de la platja de Garbet i Records de Puigcerdà. Altres, en canvi, de seguida ens traslladen a episodis destacats de la història, com la peça La guerra de Cuba, que fa referència als fets de 1898. En aquesta llista també es poden esmentar altres creacions per a cobla com Dàlia i La muntanya del Canigó.
Tot i que va passar bona part de la seva vida a Figueres, durant els últims temps, ja sota la dictadura de Franco, va traslladar-se a Barcelona, on vivia una de les seves dues filles. Agustí Cervera Marquès va morir el 16 de desembre de 1947, quan li faltava un mes per celebrar el seu setanta-vuit aniversari.
